Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona
Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona (originalment en alemany, Vierundzwanzig Stunden aus dem Leben einer Frau) és una novel·la de l'escriptor austríac Stefan Zweig, publicada l'any 1927.
| Vierundzwanzig Stunden aus dem Leben einer Frau, Veinticuatro horas en la vida de una mujer, 24 Stunden aus dem Leben einer Frau, Vingt-quatre heures de la vie d'une femme, Tjugofyra timmar av en kvinnas liv, Impaciencia del corazón, 24 godziny z zycia kobiety i inne opowiadania, Vinte e quatro horas da vida duma mulher, 24 hores de la vida d'una dona, Bir qhajal ömirinen žigirma tört saat, Carta de una desconocida, Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona, Ikositesseris ores apo ti zoi mias gynekas i Njëzet e katër orë nga jeta e një gruaje | |
|---|---|
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades generals | |
| Autor | Stefan Zweig |
| Publicació | 1927 |
 | |
Citacions
modifica- La majoria de persones tenen una imaginació obtusa. Allò que no els toca d'una manera immediata, que no clava insistentment la falca afilada al pensament, no els excita.[1]
- (en alemany) Die meisten Menschen sind von stumpfer Phantasie. Was sie nicht unmittelbar anrührt, nicht aufdringlich spitzen Keil bis hart an ihre Sinne treibt, vermag sie kaum zu entfachen.
- La naturalesa humana, en moments de tensió violenta, fa prendre als individus actituds d'una expressió tan summament tràgica que cap imatge ni cap paraula no sabrien reproduir-les amb la mateixa intensitat llampeguejant.[1]
- (en alemany) Die gewaltsam aufgespannte Natur in den Augenblicken des Übermaßes der Haltung des Menschen oft einen dermaßen tragischen Ausdruck gibt, daß ihn weder ein Bild noch ein Wort mit der gleichen blitzhaft einschlagenden Macht wiederzugeben vermag.
- Negar-se a l'evidència que una dona, en certs moments de la seva vida, tot i la seva voluntat i la consciència del deure, es troba indefensa davant del poder de forces misterioses, no revela sinó por al propi instint, por al fons demoníac de la nostra naturalesa.[1]
- (en alemany) All dies Abwehren der offenbaren Tatsache, daß eine Frau in manchen Stunden ihres Lebens jenseits ihres Willens und Wissens geheimnisvollen Mächten ausgeliefert sei, verberge nur Furcht vor dem eigenen Instinkt, vor dem Dämonischen unserer Natur.
- Trobo més digne que una dona segueixi el seu instint, lliurement i apassionadament, que no pas que, com és habitual, enganyi el marit als seus braços i amb els ulls clucs.[1]
- (en alemany) Ich persönlich wieder fände es ehrlicher, wenn eine Frau ihrem Instinkt frei und leidenschaftlich folge, statt, wie allgemein üblich, ihren Mann in seinen eigenen Armen mit geschlossenen Augen zu betrügen.
- Em causa més satisfacció comprendre els homes que jutjar-los.[1]
- Les veritats a mitges no tenen cap valor. Només en tenen les senceres.[1]
- Hi ha poques persones que mostrin gratitud; els agraïts, precisament, no troben l'expressió adequada per fer-ho, i callen confosos i avergonyits, i sovint s'encarcaren per amagar aquest sentiment.[1]
- La gratitud ens fa feliços perquè són rares les ocasions en què se'ns fa visible.[1]
- La intuïció d'una dona ho sap tot sense que li calguin paraules, per instint.[1]
- Tan sols les persones que han viscut allunyades de la passió pateixen.[1]
- (en alemany) Nur ganz leidenschaftsfremde Menschen haben ja in ihren einzigen Augenblicken vielleicht solche lawinenhaft plötzliche.
- El temps, tanmateix, té una força profunda i la vellesa un poder singular per treure intensitat als sentiments.[1]
- La vellesa no és res més que deixar de patir del passat.[1]
- (en alemany) Das Alter eine sonderbare entwertende Gewalt über alle Gefühle.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Zweig, Stefan. Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona. Barcelona: Quaderns Crema, 1996 (Biblioteca mínima (Quaderns Crema) ; 47). ISBN 8477271720.