Vila de Gràcia
barri de Barcelona, dins el districte de Gràcia
La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars de la ciutat de Barcelona. Dóna el nom al districte de Gràcia, que també inclou els barris de Vallcarca i els Penitents, el Coll, La Salut, i el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova. Fou el nucli principal de l'antiga vila independent de Gràcia fins a finals del segle XIX.
 Torre del rellotge, coneguda com el Campanar de Gràcia, a la Plaça de la Vila | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Citacions modifica
- Continua festa major
presenta de Gràcia lo barri,
per lo poc costós d'anar-hi,
per sa hermosa població.[1]
Sarabal de Barcelona, 1835.
Dites populars modifica
- A Barcelona, la Gràcia l'hem de tenir fora muralles, perquè de tanta ni cap dintre de la ciutat.[2]
- A Gràcia, casetes de pessebre.[3]
- A Gràcia, són tan graciosos, que la gràcia els cau garres avall.[2]
- A Gràcia són uns gorreros, fins varen fundar un gremi.[2]
- Gràcia és el sostre mort de Barcelona.[3]
Frases fetes i locucions modifica
- Ésser de càn Passa com puguis.[4]
S'ha fet en una cosa tot el que s'ha pogut. Càn Passa com puguis era una antiga taverna de la vila.
- Ésser el Baró de la Barra.[5]
- Persona molt gosada, cínica i i atrevida, que té molta barra. El Baró de Labarre fou un dels principals propietaris d'una amplia zona de la vila.
Romanços modifica
- Havent dinat un diumenge,
varen sortir els dos sostrets
en direcció cap a Gràcia
molt contents i eixeridets.[6]
- Lo Llorito barcelonès.
- El dia que a Gràcia
ens vàrem trobar
per pujar al birlotxo
jo et dava la mà
i tu no et dignares
ni d'allargar un dit.[6]
- Cansó nova de don Francisco i la Laieta.
Referències modifica
- ↑ Amades, 1950, p. 31.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Amades, 1950, p. 66.
- ↑ 3,0 3,1 Amades, 1950, p. 65.
- ↑ Amades, 1950, p. 69.
- ↑ Amades, 1950, p. 68.
- ↑ 6,0 6,1 Amades, 1950, p. 38.
Bibliografia modifica
- Amades, Joan. Tradicions de Gràcia. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 1950.