Verola
malaltia infecciosa
La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort. Es té constància de la seua existència almenys des de fa 3.500 anys; es va propagar per tot el món i va matar un de cada tres infectats, fins que es va eradicar l'any 1980.
 Una fotografia en que les taques blanquinoses revelen la invasió del virus de la verola en la membrana corioalantoica d'un pollet embrionari en desenvolupament. | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica
L'any de pigoters fa referència a la verola.
- No diguis baró que no hagi passat enfits, pigota i xarampió.[2]
- No et digues polida, que de la pigota no sies eixida[3](Val.)
- Ovella amb pigota, gos vell i pastor casat, fora del ramat.[3](Empordà)
- Sa pigota, no vol guapa cap al·lota.[3](Men.)
- Santa Rita cura la pigota.[4]
- Tothom ne té de passar, com els porcs de la pigota.[3](Empordà)
Endevinalles
modifica- Verola no he tingut jo
i tota gravada estic,
i a més que tinc mà te dic
i ni menys persona so.
Crei, lector, que fins fa
pena al qui em vegi treballar,
puig qui de mi sol usar
ho allisa tot amb ma esquena.[5]
Frases fetes i locucions
modifica
Anar voltant d'un lloc a un altre sense feina, passant el temps, etc.
- Empeltar la pigota.[3]
- Antigament, inocular el virus de la verola a una persona amb un ferida lleu per tal d'immunitzar-lo contra una infecció forta.
Referències
modifica- ↑ Carretero Serra, 2022, p. 225-226.
- ↑ Viladot-Puig, 2003, p. 31.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pigota». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Verola» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «verola». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Carretero Serra, Andreu. Els Noms dels ocells en el llenguatge popular català. Barcelona: Cossetània, 2022 (El Tinter (Cossetània) ; 174). ISBN 9788413562308.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.