Valencià

El valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al País Valencià la mateixa llengua que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constitueix, per altra banda, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Valencià

Pàgina de Tirant lo Blanc
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

Citacions

Segle XIV

• Tret del llatí en nostra vulgada lenga materna valenciana axí com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana emperò com lur stil sia fort larch e quasi confús.

Pròleg de la traducció del Valeri Màximo, 1395. — Antoni Canals

Segle XV

• E lo present transladador ha transladat en lengua valenciana, per donar delit de legir a un seu special senyor e amich, e als de sa nació desús dita.

Pròleg de la seua versió del Llibre del Tresor, 1418. — Guillem de Copons

• Bíblia de forma major en pla, en lengua valenciana, de empremta.

Testament personal, 8 d'abril de 1475. — Pere Garró

• Treta de una bíblia del noble mossén Berenguer Vives de Boïl, cavaller: la qual fon trelladada de aquella pròpria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer.

Colofó de la traducció de la Bíblia, 1478. — Bonifaci Ferrer

• [El llibre ha estat] latina et valentiana lingua exactissima diligentia emendatus.

Liber elegantiarum, 1489. — Joan Esteve

• Me atreviré expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: per ço que la nació d'on yo só natural se'n puxa alegrar.

Dedicatòria del Tirant lo Blanc, 1490. — Joanot Martorell

• Lo qual fon traduït de anglés en lengua portoguesa. E aprés en vulgar lengua valenciana per lo magnífich: e virtuós cavaller mossén Johanot Martorell.

Colofó de l'edició princeps del Tirant lo Blanc, 1490.

• No deu ésser en la nostra valenciana lengua callada.

Dedicatòria de la Vida de la sacratíssima Verge Maria, 1494. — Miquel Peres

Segle XVI

• «Graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable».
  • Miguel de Cervantes, Persiles y Segismunda.

Segle XX

• «Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos».
  • Ramón Menéndez Pidal.
• «Es curioso que haya sido el valenciano, entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro».
  • V.L. Simó Santoja.
• «Haber concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada esprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre».
  • Enrique Durán y Tortajada.
  • Fuente: en Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La Poesía valenciana, su natural vehículo lingüístico y su proyección universal".
• «Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia.
  Su lengua, la valenciana, difiere lo suficiente de la catalana para poder permitirse gramática y vocabularios propios».
  • Salvador de Madariaga.
  • Fuente: España (5ª edición)

Segle XXI

• «escribir (sic) en valenciano en una red como twitter es una falta d (sic) respeto a los seguidores de fuera de la Comunitat».
• «escriure (sic) en valencià en una xarxa com ara twitter és una manca d (sic) respecte per als seguidors de fora de la Comunitat».
  • Luis Salom Andrés, assessor de l'Ajuntament de València.
  • Fuente: Twitter.

Dites populars

• Valencià, o l'ha feta o la farà.
• Valencià i home de bé, no pot ser.