Víctor Balaguer i Cirera

polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català. (1824-1901)
(S'ha redirigit des de: Víctor Balaguer)
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític, dramaturg, poeta i historiador català.

Infotaula de personaVíctor Balaguer i Cirera
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
11 de desembre de 1824
Mort Madrid
14 de gener de 1901 (76 anys)
Ocupació Polític, escriptor, historiador, poeta, dramaturg i periodista
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • La literatura moderna catalana és la expressió del sentiment vivament despertat d'una nacionalitat i d'una llibertat perdudes, i, al mateix temps, l'esperança de temps millors en una restauració de nacionalitat ibérica.[1]
  Los Jochs Florals, 1866.
Pròleg del llibre Esperansas y recorts publicat l'any 1866
  • Els poetes arribaran a port, més aviat o més tard, i quant hi arribin, la llibertat serà el penyal al qual amarraran sa barca les nacionalitats que s'hauran despertat a l’eco de llurs sonores cítares.[1]
  Los Jochs Florals, 1866.
Pròleg del llibre Esperansas y recorts publicat l'any 1866
  • No donaré mai, mai a la meva vida, cap vot contra la meva consciència, cap vot contra el meu país. D'ara endavant he de votar sempre amb la meva consciència i amb les meves idees, i si arribés el cas, que no espero que arribi, que un Govern format per bons i nobles amics meus, com qualsevol altre Govern, em col·loquès en la trista situació de triar entre el Govern i el país, triaria sempre el país.[2]
(en castellà) Yo no daré jamás, jamás en mi vida, ni un voto contra mi conciencia, ni un voto contra mi país; en adelante he de votar siempre con mi conciencia y con mis ideas; y si el caso llegara, que no espero que llegue, en que así un Gobierno compuesto de buenos y nobles amigos míos, como cualquier otro Gobierno, me colocara en la triste situación de optar entre el Gobierno y el país, optaría siempre por el país.
  1882.
  • Jo, damunt els interessos de tots els Governs del món, poso els interessos sagrats del país.[2]
(en castellà) Yo, sobre los intereses de todos los Gobiernos del mundo, pongo los intereses sagrados del país.
  1882.
(en castellà) Aquí no se sabe aún que Cataluña sin España será siempre Cataluña, mientras que España sin Cataluña dejaría de ser España.
  Carta a Eugenio Montero Ríos, 24 d'agost de 1886.
  • Tot allò que separi Catalunya de l'esperit hel·lènic i llatí és un greu error. Així en les lletres com en les arts.[1]
  Carta a Modest Urgell, 1893.
  • L'important no és la revolució sinó l'evolució[3]
  Oliva a Víctor Balaguer, 1893.
  • Jo se bé que qui passa primer un gual l'ensenya als demés y que també un home petit projecta una gran sombra[3]
  Esperansas i recorts, 1866.
  • La tirania
    cuant es d'un home solo, ne pot obrirne
    un camí de grandesas á la patria;
    cuant es de molto, es solo un reguera
    de malvestates, odio y sanch.[4]
  La Sombra de Cesar.
  • Las flaquesas
    quant son ab los humiles, se pagan caras.[4]
  Coriolà.
  • Que no honra als fills que l'han honrat, no es patria.[4]
  Coriolà.
  •  Les ones van i vénen per sobre la mar blava:
    si llestes se'n van totes, més llestes tornaran.
    No és això lo que passa pels mars en què navego,
    on les ones que fugen se'n van per no tornar.[5]
  Pels espais lluminosos s'estenen mes mirades....

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 25 juliol 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 Palomas, Joan «Els liberals reformistes: Víctor Balaguer» (PDF). Barcelona quaderns d'història, Núm. 6, (2002), pàg. 212-237. ISSN: 1135-3058 [Consulta: 10 agost 2012].
  3. 3,0 3,1 Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 12. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Harbottle, Thomas Benfield; Hume, Martin. Dictionary of Quotations (Spanish). London: Swan Sonnenschein & Co, 1907. 
  5. Invitació a la poesia, 2005, p. 54.

Bibliografia

modifica
  • Invitació a la poesia : 50 poemes essencials de la llengua catalana (en català). Barcelona: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 2005. 

Enllaços externs

modifica