Utena: La Saga de la Rosa Negra

Utena (少女革命ウテナ, Shōjo Kakumei Utena) és una serie de manga i d'anime escrita per Chiho Saitō i Be Papas.

Utena: La Saga de la Rosa Negra

Projectes germans
Multimèdia a Commons
Dades generals

Citacions

Capítol 14. Els nois de la Rosa Negra

• Mikage: Com pot ser que aquesta rosa pugui florir aquí a les entranyes de la terra, on ni tan sols hi arriba la llum del sol?
  Mamiya: Perquè la meva rosa negra absorbeix la foscor.

Capítol 14. Els nois de la Rosa Negra. — Mikage i Mamiya

al soterrani de l'Edifici Nemuro

• Kanae: On sóc?
  Mikage: A terra sacra. Aquest és un indret sagrat on centenars de duelistes dormen. Aquesta habitació porta de dret a la Fi del Món. "Identificació de l'estudiant D-13". Fes-hi una ullada... Aquest és l'emblema de la rosa. Ho has vist? És negre. Quan la persona que el porta mor, pren aquest color. Crec que el negre és més bonic per això.
  ...
  Mamiya: Ja no et podràs escapar... Perquè la meva rosa negra ja t'ha escollit a tu. Aquest serà el teu nou cor! La teva nova vida! Aquesta rosa negra que floreix a la frontera amb la Fi del Món, t'ha escollit!
  Mikage: L'emblema de la Rosa Negra.
  

Capítol 14. Els nois de la Rosa Negra. — Kanae, Mikage i Mamiya

al mausoleu de l'Edifici Nemuro

Capítol 15. El paisatge que albira la Kozue

• Nanami: Si la closca del món no es trenca el pollet morirà sense haver nascut. La cambra de la llibertat i la gàbia de la llibertat. Sense mostrar-li la immensitat del firmament tractaran amb tendresa el pollet. Destruim la gàbia del món per revolucionar el món.
  Juri, Miki i Nanami: Destruim la gàbia del món per revolucionar el món!

Capítol 15. El paisatge que albira la Kozue. — Nanami, Juri i Miki

quan es troben al Consell d'estudiants

• Utena: Què és això? És una imatge de la lluna?
  Akio: Donem per fet que sempre hi és. Sovint no hi donem cap importància i tampoc ens resulta gaire útil. Però a vegades quan te la mires hi pots trobar un sentiment de consol.

Capítol 15. El paisatge que albira la Kozue. — Utena i Akio

al despatx i observatori del President de l'Acadèmia Ohtori

• Miki: No. Però què estàs fent? D'on has tret aquest anell?
  Kozue: Que potser no t'agrada, aquest anell fa joc amb el teu. I aquesta és l'única rosa que floreix al jardí de la Fi del Món.
  Mikage (veu en off): Aquesta és la teva nova força. Ara podràs albirar tot el que desitges sense límits.

Capítol 15. El paisatge que albira la Kozue. — Miki, Kozue i Mikage

a l'aula de música de l'Acadèmia Ohtori

Capítol 17. Les espines de la mort

• Shiori: Creu en els miracles i els teus sentiments es faran realitat.
  Juri: Ets tan cruel... Tot i que no hi ha miracles en aquest món.
  Shiori: N'estic segura que deus odiar-me pel que vaig fer.
  Juri: Sí, sí que t'odio.

Capítol 17. Les espines de la mort. — Shiori i Juri

• Juri: La meva feblesa era que mai he estat capaç de llençar la teva foto. Jo no hi crec en els miracles.

Capítol 17. Les espines de la mort. — Juri

• Shiori: On sóc?
  Juri: Ets la Shiori? Ah sí. I ara què vols?
  Shiori: Això, és teu oi?
  Juri: Perquè el tens? Has mirat el que hi ha dintre?
  Shiori: Si m'ho haguessis dit t'hauria donat una foto més bonica.
  Juri: Hohh...
  Shiori: Què maca. M'agrada tant veure l'expressió dels teus ulls quan pateixes...
  Juri: Shiori, no et burlis de mi.
  Shiori: Tothom es pensava que tu eres més forta que ningú. Però has caigut tan avall...
  Juri: Aahhh...! Aaahhhh!!

Capítol 17. Les espines de la mort. — Shiori i Juri

Capítol 18. El creixement turmentat d’en Mitsuru

• Utena: Tu creus que, somiar amb un príncep és estrany?
  Akio: Doncs...
  Utena: Mira, és que, abans un noi d'un altre curs m'ha preguntat si era adulta o si encara era una nena. I no ho tinc gens clar si vols que et sigui franca.
  Akio: I tu què en penses?
  Utena: No ho sé. Ja t'he dit que ni tan sols sé amb què és dirent un adult d'un nen. Estic feta un embolic.
  Akio: Hmm... A mesura que passa el temps les estrelles van... perdent la seva claror. I a les persones els passa el mateix.
  Utena: Oh... Doncs pels que es veu tu ara deus ser a la teva edat més brillant, oi secretari? Aviat et casaràs amb una noia molt bonica.
  Akio: Segurament.

Capítol 18. El creixement turmentat d’en Mitsuru. — Utena i Akio

al despatx i observatori del President de l'Acadèmia Ohtori.

• Mikage: Mamiya... Perquè no surts a fora de tant en tant?
  Mamiya: És que la pluja em deprimeix... Aquí puc estar més tranquil.
  Mikage: És perquè en aquesta foscor tant tèrbola pots evitar veure el que no t'agrada?
  Mamiya: Val més que no en parlem d'això. Ja està triat el nou duelista?
  Mikage: Sí. Es tracta d'una reina gelosa i prepotent i el seu vassall més submís.
  Mamiya: Només és un nen?
  Mikage: El que fins ahir ens pensàvem que estava subjecte per qualsevol motiu pot començar a deixar-se anar i convertir-se en una força destructiva.
  Mamiya: Ets tan pervers...
  Mikage: Ho sóc per tu. L'únic que es mereix ser la Núvia de la Rosa és algú tan bonic com tu.
  Mamiya: Ja ho sé.

Capítol 18. El creixement turmentat d’en Mitsuru. — Mikage i Mamiya

al soterrani de l'Edifici Nemuro

• Mitsuru Tswabuki: Sóc del quart curs de l'escola elemental grup A. Em dic Mitsuru Tswabuki.
  Mikage: Endavant. Comença si us plau.
  Mitsuru Tswabuki: Bé, jo, en realitat es tracta de la Nanami. És molt bonica i confio molt en ella. La Nanami ha estat el meu somni. Fins i tot quan em tractava malament com si fos un servent. Pel simple fet de ser al seu costat creia que era feliç. Però... Però...
  Mikage: Aprofundeix...
  Mitsuru Tswabuki: És que... Si només estic al seu costat no en tinc prou, em sento insatisfet. La Mari és una nosa més, només perquè és una amiga de la infància es creu que pot ficar el nas on no li demanen i se'n riu. Totes dues es pensen que sóc un pobre imbècil prou. I es riuen de mi perquè encara sóc un nen! Vull fer-me gran d'una vegada! Vull tornar-me adult i destruir el món! El vull destruir! El vull destruir! Vull destruir el món!
  Mikage: Entesos. El camí que has de seguir ja està preparat.

Capítol 18. El creixement turmentat d’en Mitsuru. — Mitsuru Tswabuki i Mikage

a l'ascensor de Nemuro

• Utena: Si us plau Tswabuki, reacciona d'una vegada! Estic segura que no tens cap raó per lluitar amb mi!
  Mitsuru Tswabuki: Costi el que costi em faré gran!
  Utena: Què?
  Mitsuru Tswabuki: Ningú no pot fer-se gran només experimentant coses. Però si el nen destrueix l'adult que ha tingut experiències, aleshores pot créixer i ser gran.
  Utena: Qui t'ha dit aquesta ximpleria?

Capítol 18. El creixement turmentat d’en Mitsuru. — Utena i Mitsuru Tswabuki

al Coliseu dels Duels.

Capítol 19. La cançó del regne perdut

• Nanami: Miki si us plau, tocaràs el piano a la festa de demà?
  Miki: Com vulguis...
  Juri: Ara que en parleu, Miki em penso que quan toques el piano sempre penses en la mateixa persona. Oi que sí?
  Miki: Eh... Oh... Juri, deixa de prendre'm el pèl si us plau.
  Nanami: Ha! Au va. No pot ser que sempre que toques el piano ho facis pensant en aquella gata maula.
  Miki: Doncs a mi em sembla molt bé el que fas Nanami. Saps què? No sé pas si estàs prou satisfeta amb el marrec amb qui vas.
  Nanami: Què t'empatolles?! No sento res per ell. Només és un joc, un joc! Només hi ha una personaen aquest món que estimo de debò... I a més el meu amor per ell durarà per sempre. Estimat germà!
  Miki: És clar... I a banda del teu germà no hi ha cap altre noi que valgui res, no?
  Juri: Hhhmmmff... Així doncs només existeix un amor veritable, eh? Si realment fos tan fàcil com sembla canviar el que sents per algú, segur que per vosaltres dos les coses serien més fàcils.
  Nanami i Miki: hhmmmm...
  Juri: I per mi també.

Capítol 19. La cançó del regne perdut. — Nanami, Miki i Juri

quan es troben al Consell d'estudiants

• C-Ko: Extra extra!
  C-Ko: Benvinguts benvinguts, tenim engranatges de metall frescos. Avui tenim engranatges de metall d'oferta.
  C-Ko: Me'n dóna un? Però engranatger què és vostè?
  C-Ko: Senyora. M'alegro que m'ho hagi preguntat. Què és un peixater?
  C-Ko: El que ven peix!
  C-Ko: Què és un flequer?
  C-Ko: El que ven pa.
  C-Ko: I com que jo sóc un engranatger, sóc el que ven engranatges de metall dentats.
  C-Ko: Uuu!
  C-Ko: Per distingir quines són les rodes bones cal tenir força experiència. D'un sol cop d'ull és difícil saber si per dintre tenen bon gust o no.
  C-Ko: Aleshores em donarà una roda d'aquelles?
  C-Ko: Gràcies. Torni aviat. Faci menjar al seu marit alguna cosa que l'ompli d'energia i vigor.
  C-Ko: I ara! Com se li acut dir aquestes coses! Vejam què puc preparar per sopar amb aquesta roda?
  Utena: Vols dir que te la podràs menjar?

Capítol 19. La cançó del regne perdut. — C-Ko i Utena

al teatre d'ombres xineses

• Tatsuya: Sento molt entrar aquí tant de sobte. Però necessito ajuda. Sóc en Tatsuya Kazami del vuitè curs classe B.
  Mikage: Comença. Si us plau.
  Tatsuya: És que... És que he sentit molts rumors... Es diu que si vens aquí quan tens algun problema et poden ajudar donant consells. Hi ha una noia a qui he mirat sempre amb molt d'afecte. Era la meva princesa. Però, però ara la meva princesa m'ha deixat plantat per trobar-se amb un altre home. I estic segur que a hores d'ara ja l'haurà enganyada... Aaahh... Malgrat que ella és una noia tan pura i innocent, segur que li farà allò, fins i tot allò altre. Segur que en farà tot el que vulgui d'ella. Però no em fa res, perquè per més bruta que es torni ella tornarà al meu costat. Perquè jo l'estimo de tot cor. Serà així perquè al final, n'estic del tot convençut l'amor sempre guanya. Perquè jo et puc fer feliç, perquè jo ho sacrificaria tot per tu fins i tot la vida! Perquè jo... perquè jo... Però perquè! Perquè no sóc prou bo per tu!
  Mikage: Pel que veig ets un bon noi per això no trobaràs aquí el camí que has de seguir. Ara val més que te'n vagis de seguida, fes-me cas i ves-te'n. Aquest no és el lloc apropiat per una personadel teu tarannà.

Capítol 19. La cançó del regne perdut. — Tatsuya i Mikage

a l'ascensor de Nemuro

Capítol 20. Les fullers de la Wakaba floreixen

• Akio: Es tracta de la Wakaba?
  Utena: Això mateix! Ha canviat moltíssim!
  Akio: A veure. Què vols dir? És com la deessa que va deixar el seu nom a les estrelles?
  Utena: No ho sé. Però últimament està tan bonica...
  Akio: Segurament tu no ho pots entendre, oi? Perquè tu sempre has viscut segons el teu destí...
  Utena: Oh!
  Akio: En aquest món existeix gent que en podríem dir "especial". persones que són el centre d'atenció. Sí. Com per exemple tu mateixa.
  Utena: Jo perquè?
  Akio: Escolta. Tu mai no has estat conscient d'aquest do que tens, oi? És que... tu ets una personaespecial.
  Utena: Oh...
  Akio: La majoria de persones no són més que una entre mil. Però... si en tenen la oportunitat, poden brillar amb una llum que no havien mostrat mai.
  
  Wakaba: Oh... Què estàs tallant?
  Saionji: És un secret.
  
  Utena: Jo l'únic que vull és que la Wakaba sigui molt feliç. Amb això ja en tinc prou.
  
  Wakaba: Quant sucre vols que et posi?
  Saionji: Mira.
  Wakaba: Oh...
  
  Akio: Sovint, per molta gent, aquesta llum especial dura un moment.
  
  Saionji: Encara no l'he acabat, però... en aquest moment l'únic que puc fer és això. És per donar-te les gràcies per la teva sinceritat.
  Wakaba: Què dius... Només amb això... amb això... ja en tinc prou.

Capítol 20. Les flors de la Wakaba floreixen. — Akio, Utena, Wakaba i Saionji

al despatx i observatori del President de l'Acadèmia Ohtori, i a l'habitació de la Wakaba

Capítol 22. L'edifici commemoratiu de Nemuro

• Akio: Finalment la Rosa Negra ha arribat a la seva última flor. Però vés a saber si lluita pel seu compte ell...

Capítol 22. L'edifici commemoratiu de Nemuro. — Akio

al Castell de l'Eternitat

• Utena: Fas servir aquest edifici pel seminari, oi Mikage?
  Mikage: Sí, això mateix. És l'Edifici Nemuro. Segurament tu també deus haver sentit algun dels rumors que envolten aquest edifici, oi que sí?
  Utena: Hmmm...
  Mikage: Si t'han dit que aquí van morir un centenar de nois en estranyes circumstàncies et puc dir que és veritat. Fa molt de temps, hi havia un professor que es deia Nemuro. Un dia hi va haver un incendi i sembla que els estudiants que estaven atrapats van morir a les flames. I poc després, aquest edifici, l'Edifici Nemuro. Es va reconstruir. Però això... va passar fa molt de temps, saps?

Capítol 22. L'edifici commemoratiu de Nemuro. — Utena i Mikage

a les escales d'entrada a l'Edifici Nemuro

• Mamiya: Mira, has vist això alguna vegada? Són roses ensucrades. Les fa la meva germana. I també fa aquestes roses seques... Les fa perquè no vol veure com s'esfullen les roses, es posa molt trista. Si les asseca, encara que sigui per poc temps aquestes flors que talla poden viure uns quants dies més. Però el que no sé, és si aquesta mena d'eternitat les fa felices a les roses. Al cap i a la fi, l'eternitat no existeix en aquest món. Llavors, tan sols es pot pensar que els cors que somien en l'eternitat tenen una gran bellesa.
  Mikage: I mai no has pensat que la teva germana i jo podem tenir èxit en la investigació?
  Mamiya: Com que us respecto i us estimo molt a tots dos, suposo que us estaria agraït fos quin fos el resultat.
  Mikage: Bé, gràcies per tot. Ja tornaré un altre dia.
  Mamiya: Professor Nemuro. Ja m'encarregaré de dir-li a la meva germana que et preocupes molt per mi. No passis ànsia, li diré tan bon punt arribi.

Capítol 22. L'edifici commemoratiu de Nemuro. — Mamiya i Mikage

a l'hibernacle de Nemuro

Capítol 23. Les qualitats del duelista

• Utena: No l'obris. Per favor no l'obris, aquest taut deu ser per mi. Continuar vivint és repugnant. Perquè tothom continua vivint si acabarà morint de totes maneres... Però perquè fins ara no me n'havia adonat... Sé que no existeix l'eternitat, però jo voldria que no fos així.

Capítol 23. Les qualitats del duelista. — Utena

a l'església en un flashback a la infància d'Utena

• Mamiya: Perquè tots són tant egoistes? Si el castell va aparèixer i es va obrir el camí que porta al Coliseu dels Duels, va ser gràcies a tu. Deuen tenir-te por Nemuro. Potser estan convençuts que obtindràs l'eternitat...
  Mikage: No penso participar en cap mena de duel.
  Mamiya: Perquè? No era el que tu volies, tenir al teu abast el poder per revolucionar el món? L'eternitat és en aquell castell. Però... L'eternitat significa viure per sempre oi? Anys, dècades,... Segles, milers d'anys,... Deu milers d'anys, milions d'anys,... Milions i bilions d'anys... La meva vida potser no és més que un instant però a l'eternitat aquest instant pot prolongar-se durant bilions i milions d'anys. O més aviat no tindria fi. I jo... jo desitjo l'eternitat.

Capítol 23. Les qualitats del duelista. — Mamiya i Mikage

en un llit suposadament a l'Edifici Nemuro

• Akio: Què et passa? Et compadeixes d'ell, no? Però ara, ell ja no existeix en aquesta Acadèmia, ho sabies? Bé, ell no ha estat aquí des del començament, igual, igual que tu.

Capítol 23. Les qualitats del duelista. — Akio

al despatx i observatori del President de l'Acadèmia Ohtori

Enllaços externs

• Utena: La Saga de la Rosa Negra (anime) a l'Enciclopèdia d'Anime News Network (anglès)
• Utena: La Saga de la Rosa Negra (manga) a l'Enciclopèdia d'Anime News Network (anglès)
• Web d'Utena en Català (català)
• Empty Movement: Your daily dose of Shoujo Kakumei Utena! (anglès)