Søren Kierkegaard
filòsof i teòleg danès
(S'ha redirigit des de: Soren Kierkegaard)
Søren Kierkegaard (Copenhaguen, 5 de maig de 1813 — Copenhaguen, 11 de novembre de 1855) fou un filòsof danès. Està considerat com el pare de la teologia dialèctica i la filosofia de l'existència.
 Gravat de Søren Kierkegaard (1840) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Copenhaguen (Dinamarca), 5 de maig de 1813 |
| Mort |
Copenhaguen (Dinamarca), 11 de novembre de 1855 (42 anys) |
| Ocupació | Filòsof, teòleg, poeta, escriptor, novel·lista i crític literari |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica- L'amor és sacrifici, i aquest només és possible quan s'emergeix de si mateix per viure en l'altre.[1]
- L'angoixa és el vertigen de la llibertat.[1]
- Comparar és autoimmolar-se.[2]
- Déu és amor: Això significa que tu ets estimat; i encara no ha nascut l'home a qui aquest pensament, especialment quan es torna proper; no l'ompli d'una indescriptible glòria.[3]
- El jo no és, sinó que serà. És una tasca.[1]
- Estimar els éssers humans és, malgrat tot, l'únic que fa que mereixi la pena viure. Sense aquest amor, pròpiament, no vius.[2]
- Experimentem tota la vida.[1]
- Quan altres es lamenten de la maldat del nostre temps, jo em queixo de la seva mesquinesa.[4]
- Que irònic és que precisament mitjançant el llenguatge un home pugui degradar-se per sota d'allò que no té llenguatge![1]
- La mort és la mestressa de la seriositat.[5]
Tres discursos en ocasions suposades.
- Deixa que la mort conservi el seu poder de dir que tot s'ha acabat, però deixa a la vida també que conservi el seu dret a treballar mentre duri el dia.[5]
- Tres discursos en ocasions suposades.
The Lily of the Field and the Bird of the Air (1849)
modifica- L'alegria de ser de veritat actua en un mateix, però ser vertaderament actual a un mateix equival a aquest avui, aquest estar al dia, ser de veritat al dia.[3]
- L'alegria és el temps present, posant tot l'accent en allò del temps present.[3]
- L'instant, tot i estar ple d'una rica significació, no envia cap missatger amb anticipació, anunciant la seva arribada.[6]
- Tan sols callant es troba l'instant; mentre es parla, n'hi ha prou que es digui una sola paraula i s'esborra l'instant; només en el silenci hi ha l'instant.[2]
- És molt rar que un home arribi a comprendre degudament la presència de l'instant i que, consegüentment, l'aprofiti degudament.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Camí a la felicitat». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. Arxivat de l'original el 1354974711. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Torralba, Francesc. L'art de saber estar sol. Lleida: Pagès, 2009. ISBN 9788497798341 [Consulta: 1339232400].
- ↑ Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997 (Pompeu Fabra ; 13). ISBN 8482971379.
- ↑ 5,0 5,1 Torralba, Francesc. El coratge de ser un mateix : l'autorealització en set moviments. Lleida: Pagès, 2012. ISBN 9788499754321.
- ↑ Kierkegaard, Søren. Los lirios del campo y las aves del cielo. Madrid: Trotta, 2007.