Robert Oppenheimer

físic estatunidenc

Robert Oppenheimer (Nova York, 22 d'abril de 1904 - Princeton, 18 de febrer de 1967) fou un físic estatunidenc, director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial en el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mèxic.

Infotaula de personaRobert Oppenheimer
Robert Oppenheimer (1944)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Manhattan (Nova York)
22 d'abril de 1904
Mort Princeton (Nova Jersey)
18 de febrer de 1967 (62 anys)
Ocupació Físic teòric, enginyer, físic nuclear, col·leccionista d'art, professor d'universitat, science administrator (en) Tradueix i físic
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • No és possible ser un científic a no ser que creguis que és bo aprendre. No és bo ser un científic, i no és possible, a menys que pensis que és de gran valor compartir el teu coneixement i compartir-ho amb algú qui estigui interessat.[1]
(en anglès) It is not possible to be a scientist unless you believe that it is good to learn. It is not good to be a scientist, and it is not possible, unless you think that it is of the highest value to share your knowledge, to share it with anyone who is interested.
  Discurs a l'Associació de Científics de Los Alamos (Nou Mèxic), 2 de novembre de 1945.
  • Crec és encertat afirmar que les armes atòmiques són un perill que afecta a tot el món, i en aquest sentit un problema comú, tan comú com el que van tenir els Aliats per derrotar els Nazis.[1]
(en anglès) I think it is true to say that atomic weapons are a peril which affect everyone in the world, and in that sense a completely common problem, as common a problem as it was for the Allies to defeat the Nazis.
  Discurs a l'Associació de Científics de Los Alamos (Nou Mèxic), 2 de novembre de 1945.
  • Sabíem que el món mai no tornaria a ser el mateix. Alguns van riure, d'altres van plorar, la majoria van quedar en silenci. Vaig recordar la línia de l'escriptura hindú, el Bhagavad-Gita; Vishnu tracta de persuadir al Príncep que ha de complir el seu deure i, per impressionar-lo, adquireix la seva forma de múltiples braços i diu: «Ara m'he convertit en la Mort, la destructora de mons». Suposo que tothom va pensar això, més o menys.[2][3]
(en anglès) We knew the world would not be the same. A few people laughed, a few people cried, most people were silent. I remembered the line from the Hindu scripture, the Bhagavad-Gita; Vishnu is trying to persuade the Prince that he should do his duty and, to impress him, takes on his multi-armed form and says, "Now I am become Death, the destroyer of worlds." I suppose we all thought that, one way or another.
  Documental The Decision to Drop the Bomb, 1965.
Entrevista al documental The Decision to Drop the Bomb fet per la NBC on Oppenheimer recorda les primeres impressions de la detonació de la primera bomba atòmica, el 16 de juliol de 1945 a Nou Mèxic. Va recordar l'esmentada frase del Bhagavad-Gita.

Citacions sobre Robert Oppenheimer

modifica
  • Intel·lectualment, era un sàdic. Era absolutament despectiu amb les persones menys dotades que ell. Era una figura molt tràgica. Alhora tenia un dels grans Van Gogh sobre l’escriptori. Podia recitar poesia dels Upanishad. En certs sentits, era un Faust tràgic, va ser l’última figura faustiana.[4]
  Diari Ara, 25 de gener de 2015. — George Steiner
En una entrevista amb Carles Capdevila
  • M'agradaria recordar el que va dir el meu germà, però no puc. Crec que el que vam dir, tots dos, va ser: «Ha funcionat».[5]
(en anglès) I wish I would remember what my brother said, but I can't. I think that's what we said, both of us «It worked».
  Documental The Day After Trinity: J. Robert Oppenheimer and the Atomic Bomb, 1980. — Frank Oppenheimer
Al documental Day After Trinity on el seu germà, que va participar també en el projecte Manhattan, parla sobre les primeres impressions després de la primera explosió nuclear de l'historia, la Trinity.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Palabras que cambiaron el mundo : 50 discursos que han hecho historia. Barcelona: El Lector Universal, 2007, p. 39-43. ISBN 9788493554514. 
  2. Pons, Pere Antoni «Guardians de bombes atòmiques». Ara, (26-06-2016) [Consulta: 13 novembre 2016].
  3. «J. Robert Oppenheimer "Now I am become death..."». atomicarchive.com. [Consulta: 13 novembre 2016].
  4. Capdevila, Carles «George Steiner: "L'ésser humà és un animal que sap i pot somriure"». Ara, (25-01-2015) [Consulta: 9 febrer 2020].
  5. Else, Jon «The Day After Trinity». Image Entertainment [Consulta: 24 maig 2017].