Rita Levi-Montalcini
Rita Levi-Montalcini (Torí, 22 d'abril de 1909 — Roma, 30 de desembre de 2012) fou una neuròloga i professora universitària italiana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1986.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Torí (Itàlia), 22 d'abril de 1909 |
| Mort |
Roma, 30 de desembre de 2012 (103 anys) |
| Ocupació | Neuròloga, neurocientífica, bioquímica, política, metgessa i científica |
 | |
Citacions
modifica- Vostè ha de dir als joves quina sort van tenir de néixer en aquest meravellós país que és Itàlia.[1][2]
- (en italià) Bisogna dire ai giovani quanto sono stati fortunati a nascere in questo splendido Paese che è l'Italia.
- (en italià) Il corpo non importa, ciò che conta è la mente.
- La meva intel·ligència? Més que mediocre. Els meus únics mèrits són el compromís i l'optimisme. [...] L'absència de complexos psicològics, la tenacitat en seguir el camí en què crec, l'hàbit de subestimar els obstacles —un tret que vaig heretar del meu pare— m'han ajudat enormement a afrontar les dificultats de la vida. Els meus pares també tendien a mirar els altres amb simpatia i sense sospita.[1]
- (en italià) La mia intelligenza? Più che mediocre. I miei unici meriti sono stati impegno e ottimismo. [...] L'assenza di complessi psicologici, la tenacia nel seguire la strada che ritenevo giusta, l'abitudine a sottovalutare gli ostacoli – un tratto che ho ereditato da mio padre – mi hanno aiutato enormemente ad affrontare le difficoltà della vita. Ai miei genitori devo anche la tendenza a guardare gli altri con simpatia e senza diffidenza.
- (en italià) Le donne che hanno cambiato il mondo non hanno mai avuto bisogno di mostrare nulla, se non la loro intelligenza.
- (en italià) Nel momento in cui smetti di lavorare, sei morto.
- Malauradament, gran part del nostre comportament encara està guiat pel cervell arcaic. Totes les grans tragèdies —la Xoà, les guerres, el nazisme, el racisme— es deuen a la prevalença del component emocional del cognitiu. I el cervell arcaic és tan hàbil que ens porta a pensar que tot això és controlat pel nostre pensament, quan no ho és.[2][5]
- (en italià) Purtroppo, buona parte del nostro comportamento è ancora guidata dal cervello arcaico. Tutte le grandi tragedie – la Shoah, le guerre, il nazismo, il razzismo – sono dovute alla prevalenza della componente emotiva su quella cognitiva. E il cervello arcaico è così abile da indurci a pensare che tutto questo sia controllato dal nostro pensiero, quando non è così.
- (en italià) Sono atea. Non so cosa si intenda per credere in Dio.
- (en italià) Sono stata, in tutto, una donna fortunata. Non ho rimpianti.
- Tothom diu que el cervell és l'òrgan més complex del cos humà, com un metge fins i tot podria estar d'acord. Però com a dona, els asseguro que no hi ha res més complicat que el cor. Encara no se saben els seus mecanismes.[1][2]
- (en italià) Tutti dicono che il cervello sia l'organo più complesso del corpo umano, da medico potrei anche acconsentire. Ma come donna vi assicuro che non vi è niente di più complesso del cuore. Ancora oggi non si conoscono i suoi meccanismi.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Intini, Elisabetta. «Addio alla signora della scienza, le sue frasi più belle» (en italià). Focus.it, 31-12-2012. Arxivat de l'original el 1460228875. [Consulta: 23 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Addio Rita Levi Montalcini, le frasi più belle di un genio gentile» (en italià). VanityFair.it, 20-12-2012. [Consulta: 23 octubre 2016].
- ↑ Giordano, Paolo «100 anni di futuro» (en italià). Wired, 1, (març 2009) [Consulta: 1548482002].
- ↑ «Addio a Rita Levi Montalcini, scienziata e donna straordinaria» (en italià). Panorama.it, 30-12-2012.[][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][]
- ↑ Da Paolo, Giordano «Rita Levi Montalcini e i due cervelli» (en italià). La Repubblica, (19-02-2009).
- ↑ Odifreddi, Piergiorgio. Incontri con menti straordinarie (en italià). Longanesi, 2006. ISBN 9788830423466.