Ramon Solsona i Sancho

novel·lista i periodista català

Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 7 de febrer de 1950) és un escriptor i publicista català.

Infotaula de personaRamon Solsona i Sancho
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
7 de febrer de 1950 (74 anys)
Ocupació Periodista, escriptor, novel·lista, poeta, traductor i guionista
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Si t'ofega alguna pena, escup-la pel raig d'una ploma i veuràs com et sentiràs més descansat.[1]
  • Els petits actes d'amor que es deixen impresos en la vida valen molt més que l'obra titànica d'un emperador.[1]
  Les hores detingudes, 1993.
  • La situació actual a Catalunya és filla de cent o cent cinquanta anys d'assetjament continuat.[2]
  Entrevista a Vilaweb2 de gener de 2019.

L'home de la maleta (2011)

modifica
Pàgina principal: L'home de la maleta
  • Si d'alguna cosa servim els vells és per deixar constància que tots plegats venim de la misèria.[3]
  Autobiografia d'un qualsevol.
  • Ben administrada, la rutina té molt més avantatges que la passió.[4]
  Autobiografia d'un qualsevol.
  • El seny i l'instint de supervivència són un mateix vi.[5]
  Autobiografia d'un qualsevol.
  • Quan comences a posar-te bolquers és que ja vas de capa caída i que aviat deixaràs de girar rodó.[6]
  Qui dispararà primer?.
  • Que se't morin els amics és lo pitjor de la vellesa.[7]
  Qui dispararà primer?.
  De casa en casa.
  • Jo estimo la República perquè la República em va estimar a mi.[9]
  Memòries d'un mentider sincer.
  • Si no destaques en res, fas el que et dóna la gana i ningú no s'hi fixa.[10]
  Memòries d'un mentider sincer.
  • La vida és un continu aquí caic aquí m'aixeco i que d'un mal pas sempre en pots treure una lliçó.[11]
  Memòries d'un mentider sincer.
  • Quan el desig et crema per dins el primer que busques en una noia és la boca.[12]
  Memòries d'un mentider sincer.
  Memòries d'un mentider sincer.
  • Quan t'has criat en un ambient tancat, tens tendència a pensar que a fora tot és de color de rosa.[14]
  Memòries d'un mentider sincer.
  • Més val dinyar-la directament i estolviar-te el calvari d'operacions i les muntanyes de pastilles de tots els colors que et deixen atontat.[14]
  Escriuré una carta als meus amics.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Amills; Amela, 2012.
  2. Serra, Montserrat. «Ramon Solsona: ‘La situació actual a Catalunya és filla de cent cinquanta anys d’assetjament continuat’». Vilaweb, 19-02-2002. [Consulta: 12 gener 2020].
  3. Solsona, 2011, p. 23.
  4. Solsona, 2011, p. 36.
  5. Solsona, 2011, p. 42.
  6. Solsona, 2011, p. 65.
  7. Solsona, 2011, p. 89.
  8. Solsona, 2011, p. 191.
  9. Solsona, 2011, p. 197.
  10. Solsona, 2011, p. 206.
  11. Solsona, 2011, p. 219.
  12. Solsona, 2011, p. 221.
  13. Solsona, 2011, p. 234.
  14. 14,0 14,1 Solsona, 2011, p. 245.

Bibliografia

modifica
  • Amills, Roser; Amela, Víctor M. 333 vitamines per l'ànima : una antologia de la saviesa catalana per gaudir de la vida. Valls: Cossetània, 2012. ISBN 9788490340332. 
  • Solsona, Ramon. L'Home de la maleta. Barcelona: Proa, 2011. ISBN 9788475882208.