Pere Casaldàliga i Pla
religiós, escriptor i poeta català
Pere Casaldàliga i Pla (Balsareny, Bages, 16 de febrer de 1928 — Batatais, 8 d'agost de 2020) va ser un religiós català, bisbe de la Prelatura de São Félix do Araguaia (1971-2005), on ha dut a terme una intensa activitat pastoral, caracteritzada per la defensa dels febles davant les injustícies dels poderosos, actitud que li ha valgut sovint l'animadversió dels governants i àdhuc la d'alguns eclesiàstics.
.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Balsareny (Bages), 16 de febrer de 1928 |
| Mort |
Batatais (Brasil), 8 d'agost de 2020 (92 anys) |
| Ocupació | Teòleg, sacerdot catòlic, escriptor, poeta, teòleg catòlic, activista polític, missioner i bisbe catòlic |
 | |
Citacions
modificaPremi Internacional Catalunya (2006)
modificaRecull de citacions del discurs d'agraïment del XVIII Premi Internacional Catalunya, pronunciat a São Félix do Araguaia, el 9 de març de 2006:
- Els pobles indígenes, normalment, quan s'autoanomenen, es classifiquen com a "gent", "humanitat"; després ve el cognom, la designació particular de cada poble, de cada cultura, de cada història. Identitats col·lectives que configuren la humanitat com una sola i plural.[1]
- La tasca més essencial de la humanitat és la tasca d'humanitzar-se. Humanitzar la humanitat és la missió de tots, de totes, de cadascú i cadascuna de nosaltres. La ciència, la tècnica, el progrés, només són dignes del nostre pensament i de les nostres mans si ens humanitzen més.[1]
- Ja és consens universalitzat que només hi haurà pau al món si hi ha pau entre les religions. I que només hi haurà pau entre les religions si hi ha un diàleg entre les religions. Un diàleg interreligiós, però, que sigui generador d'humanitat. Perquè no es tracta d'asseure les religions en una tertúlia narcisista i asèptica fora del món real de la pobresa, de la fam, de la guerra, del racisme, de la marginació, de la por. El contingut fonamental d'aquest diàleg interreligiós ha de ser també el d’humanitzar la humanitat, en nom de Déu.[1]
- La humanitat no s'humanitza amb aparells i formulacions (útils al seu temps i de la forma adequada), sinó amb l'aproximació humana de cadascun i cadascuna, de cada persona i de cada poble. Humanitzar la humanitat, practicant la proximitat.[1]
- Humanitzem-nos per sempre més, humanitzem-nos sempre, practicant la proximitat.[1]