Octave Mirbeau
Octave Mirbeau (Trévières, 16 de febrer del 1848 — París, 16 de febrer del 1917) fou un novel·lista, dramaturg, critic d'art i periodista francès.
Retrat (1895) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Trévières (França), 16 de febrer de 1848 |
Mort |
París, 16 de febrer de 1917 (69 anys) |
Ocupació | Dramaturg, periodista, dramaturg, novel·lista, assagista, crític d'art, crític literari, anarquista, escriptor, prosista i crític de teatre |
Els drets d'autor han expirat | |
Citacions
modificaL'abbé Jules (1888)
modifica- ... en la vida, ningú estima ningú, ningú socorre ningú, ningú comprèn ningú!... Cadascú està sol, completament sol, entre els milions d'éssers que l'envolten... Quan hom demana a algú una mica de la seva pietat, de la seva caritat, del seu valor, aquest algú dorm!... Hom pot plorar, trencar-se el cap contra les parets, morir... Ells dormen, tots dormen![1]
- (en francès) dans la vie, personne n’aime personne, personne ne secourt personne, personne ne comprend personne!... Chacun est seul, tout seul, parmi les millions d'êtres qui l'entourent!... Lorsqu'on demande à quelqu'un un peu de sa pitié, de sa charité, de son courage, il dort !... On peut pleurer, se casser la tête contre les murs, mourir, ils dorment, ils dorment tous!
- Primera part.
- I aquest Déu bondadós, que fa entre aquests dorments?... Per ventura ronca també dalt del seu núvol!... I respon a tots els miserables que tendeixen cap a ell les seves mans suplicants: «Deixeu-me dormir, brètols... Demà.»?[1]
- (en francès) Et le bon Dieu, qu'est-ce qu'il fait au milieu de tous ces endormis?... Est-ce qu'il ronfle, lui aussi, dans son nuage?... Et répond-il à tous les misérables qui tendent vers lui leurs suppliantes mains: « Laissez-moi dormir, canailles... Demain »?
- Primera part.
Les Mauvais bergers (1897)
modifica- (en francès) ... si pauvre qu'il soit, un homme ne vit pas que de pain... Il a droit, comme les riches, à de la beauté!
Le jardin des supplices (1899)
modifica- l'homicidi és la major de les preocupacions humanes, i tots els nostres actes en deriven.[3]
- (en francès) le meurtre est la plus grande préoccupation humaine, et tous nos actes dérivent de lui...
- capítol «Frontispice», p. 40.
- Les portes de la vida no s'obren més que a la mort, no s'obren més que davant els palaus i els jardins de la mort... I l'univers apareix com un immens, com un inexorable jardí dels suplicis... Pertot arreu sang, i allí on hi ha més vida, horribles turmentadors que esquincen la carn, serren els ossos i arrenquen la pell, amb una sinistra cara d'alegria...[3]
- (en francès) ...les Portes de vie ne s'ouvrent jamais que sur de la mort, ne s'ouvrent jamais que sur les palais et sur les jardins de la mort... Et l'univers m'apparaît comme un immense, comme un inexorable jardin des supplices... Partout du sang, et là où il y a plus de vie, partout d'horribles tourmenteurs qui fouillent les chairs, scient les os, vous retournent la peau, avec des faces sinistres de joie...
- Capítol IX, p. 209.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Mirbeau, 2015, p. s.n..
- ↑ Michel, 1993, p. 139.
- ↑ 3,0 3,1 Mirbeau, Octave. Le Jardin des supplices. éd. du Boucher, 2003 [Consulta: 1544492010].
Bibliografia
modifica- Michel, Pierre. Les combats d'Octave Mirbeau, Volum 570. Besançon: Presses Univ. Franche-Comté, 1993.
- Mirbeau, Octave. L’Abbé Jules: La révolte d’un prêtre. e-artnow, 2015. ISBN 9788026827740.[ ]