Le jardin des supplices

Le jardin des supplices (literalment El jardí dels suplicis) és una obra literària de l'escriptor Octave Mirbeau publicada el 1899. La novel·la és una denúncia de les societats opressives, que es basen totes en l'assassinat, i el colonialisme.

Le jardin des supplices

Le Jardin des supplices
Projectes germans
Informació a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor	Octave Mirbeau
Publicació	1888

Citacions

• L'homicidi és la major de les preocupacions humanes, i tots els nostres actes en deriven.

(en francès) [...] le meurtre est la plus grande préoccupation humaine, et tous nos actes dérivent de lui...

capítol «Frontispice».

• ... la necessitat de matar neix dins l'home juntament amb la necessitat de menjar i ambdós impulsos es confonen... Aquesta necessitat instintiva, motor de tots els organismes vivents, es desenvolupa mitjançant l'educació en comptes d'anul·lar-se, i les religions la santifiquen en comptes de maleir-la.

(en francès) ... le besoin de tuer naît chez l'homme avec le besoin de manger, et se confond avec lui... Ce besoin instinctif, qui est le moteur de tous les organismes vivants, l'éducation le développe au lieu de le refréner, les religions le sanctifient au lieu de le maudire.

capítol «Frontispice».

• ... la putrefacció és l'eterna resurrecció de la vida...

(en francès) ... la pourriture, c'est l'éternelle résurrection de la Vie...

capítol III.

• Les portes de la vida no s'obren més que a la mort, no s'obren més que davant els palaus i els jardins de la mort... I l'univers apareix com un immens, com un inexorable jardí dels suplicis... Pertot arreu sang, i allí on hi ha més vida, horribles turmentadors que esquincen la carn, serren els ossos i arrenquen la pell, amb una sinistra cara d'alegria...

(en francès) ...les Portes de vie ne s'ouvrent jamais que sur de la mort, ne s'ouvrent jamais que sur les palais et sur les jardins de la mort... Et l'univers m'apparaît comme un immense, comme un inexorable jardin des supplices... Partout du sang, et là où il y a plus de vie, partout d'horribles tourmenteurs qui fouillent les chairs, scient les os, vous retournent la peau, avec des faces sinistres de joie...

capítol IX.

• Ah, si! El jardí dels suplicis!... Les passions, els apetits, els interessos, l'odi, la mentida i les lleis, i les institucions socials, i la justícia, l'amor, la glòria, l'heroisme, les religions, són les seves monstruoses flors i els espantosos instruments de l'etern dolor humà.

(en francès) Ah oui! le jardin des supplices!... Les passions, les appétits, les intérêts, les haines, le mensonge; et les lois, et les institutions sociales, et la justice, l'amour, la gloire, l'héroïsme, les religions, en sont les fleurs monstrueuses et les hideux instruments de l'éternelle souffrance humaine...

capítol IX.

Bibliografia

• Mirbeau, Octave. Le Jardin des supplices. éd. du Boucher, 2003. ISBN 2-84824-057-1 [Consulta: 1544492010].