No em deixis mai
novel•la
No em deixis mai —Never Let Me Go en anglès original— és una novel·la distòpica de l'escriptor Kazuo Ishiguro, publicada el 2005. Narra en perspectiva el desenvolupament i aprenentatge d'una nena internada en un centre a Anglaterra a finals de la Segona Guerra Mundial, on els alumnes són clons de persones criats per a ser donants d'organs. Però són educats des d'una òptica cultural i artística, per tal de demostrar a la civilització que aquests nens també tenen ànima.
Never Let Me Go, Never Let Me Go, Alles, was wir geben mussten, Nunca me abandones, Ne engedj el ... i 莫失莫忘 | |
---|---|
Projectes germans | |
Informació a la Viquipèdia | |
Dades generals | |
Autor | Kazuo Ishiguro |
Publicació | abril 2005 |
Citacions
modifica- El problema és que us ho han dit i no us ho han dit. Se us ha dit, però cap de vosaltres ho entén de debò, i m'atreveixo a dir que algunes persones estan molt contentes de deixar-ho així.[1]
- (en anglès) The problem, as I see it, is that you've been told and not told. You've been told, but none of you really understand, and I dare say, some people are quite happy to leave it that way.
- Cap. I.
- S'ha d'enganyar als nens si volen créixer sense traumes.[1]
- (en anglès) All children have to be deceived if they are to grow up without trauma.
- Cap. II.
- Era com si et donessin un problema de matemàtiques quan el teu cervell està esgotat, i remotament saps que té solució, però no tens energia ni tan sols per donar-li un cop d'ull. Alguna cosa dins meu simplement es va rendir.[1]
- (en anglès) It was like being given a maths problem when your brain's exhausted, and you know there's some far-off solution, but you can't work up the energy even to give it a go. Something in me just gave up.
- Cap. XVI.
- Els records, fins i tot els més preuats, s'esvaeixen de manera sorprenentment ràpida. Però jo no hi estic d'acord. Els records que més valoro, mai desapareixen.[1]
- (en anglès) Memories, even your most precious ones, fade surprisingly quickly. But I don't go along with that. The memories I value most, I don't ever see them fading.
- Cap. XVII.
- De sobte arribava un nou món. Més científic, eficient, si. Més cures per a les antigues malalties. Molt bo. Però un món dur i cruel. I vaig veure una nena petita, amb els ulls ben tancats, subjectant al pit el vell i bondadós món, un que sabia que no podia romandre en el seu cor, i l'agafava i li suplicava que no l'abandonés.[1]
- (en anglès) I saw a new world coming rapidly. More scientific, efficient, yes. More cures for the old sicknesses. Very good. But a harsh, cruel, world. And I saw a little girl, her eyes tightly closed, holding to her breast the old kind world, one that she knew in her heart could not remain, and she was holding it and pleading, never to let her go.
- Cap. XXI.
- Us vam treure l'art perquè pensàvem que aquest fet revelaria les vostres ànimes. O per dir-ho més acuradament, ho vam fer per demostrar que teniu ànima.[1]
- (en anglès) We took away your art because we thought it would reveal your souls. Or to put it more finely, we did it to prove you had souls at all.
- Cap. XXI.
- Potser només és una tendència que va venir i se'n va anar. Però per a nosaltres, és la nostra vida.[1]
- (en anglès) "It might be just some trend that came and went," [I said.] "But for us, it's our life."
- Cap. XXII.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Ishiguro, Kazuo. Never Let Me Go. Faber & Faber, 2017. ISBN 9780571335787.