Moro Mussa
Espantacriatures català i valencià
El Moro Mussa és un espantacriatures del bestiari de l'imaginari català i valencià. Està basat en la llegenda del monarca musulmà de Balànsiya (actual València), que va perdre els seus dominis després de la Conquesta Jaumina durant el segle XIII.
Representació del Moro Mussa a la Falla Tio Pep infantil del 2021. | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Citacions
modifica- «Mussa és el nom del profeta Moisès a l'Alcorà. Abans, [...] per espantar les criatures els dèiem que si no feien bondat se'ls enduria el moro Mussa, [...] és un record remot de Musà ibn Nusayr, general que va dirigir la conquesta musulmana de la Península. Ja veus que hem evolucionat. Ara el moro Mussa t'ho soluciona tot, i per telèfon.»[1]
- El Punt, 14 d'octubre de 2006. — Toni Sala Isern
- Impressions entre dos amics, davant un paperet que es reparteix pel carrer, metro, etc, amb propaganda que diu: «professor Mussa [...] poderes naturales. 20 años de experiencia en todos los campos de la alta magia africana». Resol un grapat de desgràcies i «cualquier otra dificultad que tenga en todo su futuro»; amb un número de telèfon imprès.
- El Punt, 14 d'octubre de 2006. — Toni Sala Isern
- ... el moro més famós que jo conec no és el Moro Mussa de les nostres pors infantils –que, per cert, era àrab!— sinó un personatge que es deia Agustí, que va ser bisbe d'Hipona.[2]
- Sapiens, 11 de juny de 2013. — Dolors Bramon i Planes
Dites populars
modifica- Encanteri contra el Moro Mussa propi de la Valldigna.
Frases fetes
modifica- Vindre el moro Mussa.[4]
- Expressió que es diu per a esglaiar als xiquets quant no es porten bé.
Referències
modifica- ↑ Sala, Toni. «Professor Mussa». tonisala.net. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ IRCVM «Abans moros que catalans!». Medievalistes en bloc. Sapiens [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 151. ISBN 978-84-96187-88-7.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 desembre 2024].