Montserrat Abelló i Soler
poetessa i traductora catalana
Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918 — Barcelona, 9 de setembre de 2014) fou una poeta i traductora catalana. El 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
 Mural, a Manresa, del pintor Benvi Parrilla. | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Tarragona, 1 de febrer de 1918 |
| Mort |
Barcelona, 9 de setembre de 2014 (96 anys) |
| Ocupació | Poetessa, escriptora i traductora |
 | |
Citacions modifica
- Quan et sobta un fet, una imatge, un sentiment i ho plasmes en una pintura o en un poema, hi és fixat per la necessitat vital d'expressar-ho, però també obert perquè s'ho miri i llegeixi algú i s'ho faci seu.[1]
Opuscle per a la campanya "Punt de lectura", de la Institució de les Lletres Catalanes, conversa amb Xavier Fabrés..
- Vaig tornar a la poesia, però no tractant de seguir cànons establerts com havia fet esporàdicament fins aleshores —cosa que no m'acabava de satisfer—, sinó seguint el meu propi impuls interior, basant-me en el ritme de les paraules.[1]
- Opuscle per a la campanya "Punt de lectura", de la Institució de les Lletres Catalanes, conversa amb Xavier Fabrés..
- Trobo que és importantíssim que la gent s'adoni que nosaltres som catalans perquè parlem català, i el nostre senyal d'identitat és el català.[2]
- Quan arribes a un lloc, tothom et tracta molt bé; després, quan la gent s'acostuma a veure't, no és igual.[3]
- Entrevista Vilaweb, 31 de gener de 2008.
- Qualsevol poema que no surti de la teva veritat no val res. Mai no arribarà a ser un bon poema.[4]
- Entrevista al diari Ara, 20 de març de 2014.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2008) modifica
Recull de citacions del discurs d'agraïment en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2008, el 17 de juny de 2008:
- Traducció i creació són dos actes paral·lels.[5]
- Això, ho trobo fatal. En aquest sentit, ser una de les tres guanyadores m'entristeix. Pensar que hi ha tantes escriptores que l'haurien pogut guanyar i no el tenen...[6]
- Comentari sobre el fet que fins a l'any 2008 només tres dones hagin guanyat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Obra poètica modifica
- Eixuga't les mans
i mira'm els ulls
i digue'm ben fort
el molt que m'estimes.[7]
- Eixuga't les mans.
- I estimar-te fos
així de senzill,
com respirar, vora
la mar en calma.[8]
- Si pogués sentir.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Pérez Iglesias, Mónica. Fes teu aquest desig i endisa't l cor de les paraules. Una aproximació a la vida i l'obra de Montserrat Abelló, desembre de 2011.
- ↑ Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 13. ISBN 978-84-92718-67-2.
- ↑ Serra, Montserrat. «Montserrat Abelló: 'La força que tinc em va néixer durant la guerra'». Vilaweb. [Barcelona]: Partal, Maresma & Associats, 31-01-2008. Arxivat de l'original el 1410910286. [Consulta: 20 octubre 2014].
- ↑ Nopca, Jordi «Montserrat Abelló: “Qualsevol poema que no surti de la teva veritat no val res”». Ara, (20-03-2014) [Consulta: 10 setembre 2014].
- ↑ 5,0 5,1 «La poetessa i traductora Montserrat Abelló guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». 324.cat, 17-06-2008.
- ↑ «La poeta Montserrat Abelló, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». VilaWeb, 18-06-2008. Arxivat de l'original el 1505887593. [Consulta: 1371562228].
- ↑ Abelló, 2010, p. 69.
- ↑ Abelló, 2010, p. 78.
Bibliografia modifica
- Abelló, Montserrat. Poemes d'amor antologia. València: Denes, 2010. ISBN 9788492768127.