Mo Yan
novel·lista xinès
Guan Moye, conegut pel malnom Mo Yan (en xinès: 莫言, en pinyin: Mò Yán, literalment: «no parlis»; Shandong, Xina, 17 de febrer de 1955) és un novel·lista i escriptor de relats curts xinès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 2012.
 Mo Yan, el 2012 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Gaomi (RP Xina), 17 de febrer de 1955 (69 anys) |
| Ocupació | Escriptor, novel·lista, professor i guionista |
 | |
Citacions modifica
- Un escriptor ha d'expressar les crítiques i indignació del costat fosc de la societat i el pitjor de la naturalesa humana, però no hauríem d'utilitzar un expressió uniforme. Alguns volen cridar al carrer, però cal respectar a aquells que s'amaguen a les seves habitacions i utilitzen la literatura per expressar les seves opinions.[1]
Fira del llibre de Frankfurt, 2009.
- Possiblement perquè he viscut gran part de la meva vida en circumstàncies difícils, crec que tinc una comprensió més profunda de la vida. Sé el que és el valor real, i entenc la veritable compassió. Sé que hi ha un terreny boirós en els cors i ments de cada persona, terreny que no pot ser estudiat de manera adient en simples termes de encertat i equivocat o el bé i el mal, i en aquest enorme territori és on un escriptor dóna pas al seu talent.[2]
- Discurs Premi Nobel de Literatura 2012, 7 de desembre de 2012.
- He d'admetre que si no fos pels trenta i escaig anys del gran desenvolupament i progrés de la societat xinesa, i la reforma nacional posterior i l'obertura de les portes a l'exterior, avui no seria escriptor.[2]
- Discurs Premi Nobel de Literatura 2012, 7 de desembre de 2012.
- Per a un escriptor, la millor manera de parlar és per escrit. Trobareu en les meves obres tot el que necessito dir. Les parles se les enduu el vent; la paraula escrita no es pot esborrar.[2]
- Discurs Premi Nobel de Literatura 2012, 7 de desembre de 2012.
- Un novel·lista forma part de la societat; per tant, és natural que tingui les seves pròpies opinions i idees. No obstant això, quan està escrivint ha de ser just. La literatura pot preocupar-se de la política, però ha de situar-se per sobre d'aquesta.[3]
- 8 de desembre de 2012.
- Sóc conscient que la literatura té una influència mínima en disputes polítiques o crisis econòmiques en el món, però la seva importància per als éssers humans és molt antiga. Quan la literatura es present, potser no notem l'important que és, però quan no hi és, les nostres vides esdevenen vulgars i brutals.[4]
- 10 de desembre de 2012.
- Discurs emès al banquet del Nobel
Referències modifica
- ↑ Ulin, David L. «Mo Yan of China wins Nobel Prize in literature and prompts debate». Los Angeles Time, (12-10-2012) [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «The Nobel Prize in Literature 2012, Mo Yan, Nobel Lecture». Nobelprize.org. Nobel Media. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ «El Premi Nobel Mo Yan reivindica la separació entre política i literatura en el seu discurs». Ara, (08-12-2012) [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ «Mo Yan - Banquet Speech». Nobelprize.org. Nobel Media. [Consulta: 14 novembre 2016].