Max Aub Mohrenwitz

escriptor espanyol
(S'ha redirigit des de: Max Aub)

Max Aub Mohrenwitz (francès: Max Aub) (9è districte de París, 2 de juny de 1903 - Ciutat de Mèxic, 22 de juliol de 1972) fou un escriptor valencià en llengua castellana d'origen francoalemany.

Infotaula de personaMax Aub Mohrenwitz
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement 9è districte de París (França)
2 de juny de 1903
Mort Ciutat de Mèxic
22 de juliol de 1972 (69 anys)
Ocupació Escriptor, guionista, professor d'universitat, dramaturg, poeta, crític literari, novel·lista i escriptor de contes
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica

Campo de sangre (1945)

modifica
  • Els fatxes de veritat no creuen en Déu. Creuen que ells són Déu.[1]
(en castellà) Los fachas de verdad no creen en Dios. Creen que ellos son Dios.
  • Odio les vostres consignes, les que accepteu sabent-les falses i esteu disposats a defensar fins a la mort.[2]
(en castellà) Odio vuestras consignas, las que aceptáis sabiéndolas falsas y estáis dispuestos a defender hasta la muerte.
  • Per a vosaltres [...] la realitat, avui, és abans que res; per a mi, no. [...] Per a vosaltres és condició primera, per a mi seria, com a molt, conseqüència.[3]
(en castellà) Para vosotros [...] lo real, hoy, es ante todo; para mí, no. [...] Para vosotros es condición primera, para mí sería, a lo sumo, consecuencia.

Manuscrito cuervo (1949-1950)

modifica
Pàgina principal: Manuscrito cuervo
(en castellà) La imaginación es madre del temor; el temor padre de los celos, de la crueldad, de la poesía y otros cien males.
  «De la imaginación».
  • Xifren els homes seu ideal en la llibertat, amuntegant fronteres [...] I encara existint el objecte del seu desig a l'abast de la seva mà, no l'agafen [...] No hi ha corb que els entengui, ni ells s'entenen.[5]
(en castellà) Cifran los homes su ideal en la libertad, amontonando fronteras [...] Y aún existiendo el objecto de su deseo al alcance de su mano, no lo cogen [...] No hay cuervo que los entienda, ni ellos se entienden.
  «De la libertad».
  • [Política] Definició: Art de dirigir (a la gent que no n'entén). Medi: Fer virtut de la hipocresia.[6]
(en castellà) Definición: Arte de dirigir (a la gente que no entiende de ella). Medio: Hacer virtud de la hipocresia.
  «De la política».
  • Els homes tenen la necessitat de comptar-se i recomptar-se per saber quants són [...] Més els valdria saber com són.[7]
(en castellà) Los hombres tienen necesidad de contarse y recontarse para saber cuantos son [...] Más les valdria saber como son.
  «De la cantidad».

Campo de los almendros (1968)

modifica
  • Els únics documents fefaents: les novel·les [...] almenys tenen com a base una cosa real: la imaginació.[8]
(en castellà) Los únicos documentos fehacientes: las novelas [...] por lo menos tienen como base una cosa real: la imaginación

Diarios (1939—1972) (1998)

modifica
  • Un no és història, ni govern, ni nació que poden perfectament passar-se de tenir consciència —o subconsciència.[9]
(en castellà) Uno no es historia, ni gobierno, ni nación que puedan pasarse perfectamente de tener consciencia —o subconsciencia.
  • No escric amb cap ressò. Ho faig per gust, perquè no sé fer una altra cosa, perquè no hi ha res que m'agradi més, [...] Per a qui escric? No ho sé, ni crec que cap escriptor ben nascut ho sàpiga. Per a qui li doni la gana.[10]
(en castellà) No escribo con ningún eco. Lo hago por gusto, porque no sé hacer otra cosa, porque no hay nada que me guste más [...] ¿Para quién escribo? No lo sé, ni creo que ningún escritor bien nacido lo sepa. Para quien le dé la gana.

Aforismos en el laberinto (2003)

modifica
Pàgina principal: Aforismos en el laberinto
  • L'home és un ésser perdut, calat de l'atzar i impotent.[11]
(en castellà) El hombre es un ser perdido, prendido del azar e impotente.
(en castellà) La libertad no hace felices a los hombres. Los hace, simplemente, hombres.
  • No és que no sapiguem el que volen dir les paraules. És que les paraules, en el fons, no diuen gran cosa. La intel·ligència té tals límits que donen ganes de plorar.[13]
(en castellà) No es que no sepamos lo que quieren decir las palabras. Es que las palabras, en el fondo, no dicen gran cosa. La inteligencia tiene tales límites que dan ganas de llorar.
  • Sempre s'acaba sent el que es sembla.[14]
(en castellà) Siempre se acaba siendo lo que se parece.

Referències

modifica
  1. Aub, 2003, p. 120.
  2. Aub, 2003, p. 161.
  3. Aub, 2003, p. 398.
  4. Aub, 1999, p. 93.
  5. Aub, 1999, p. 115.
  6. Aub, 1999, p. 117.
  7. Aub, 1999, p. 119.
  8. Aub, 1968, p. 237.
  9. Aub, 1998, p. 423.
  10. Aub, 1998, p. 449.
  11. Aub; Quiñones, 2003, p. 1.
  12. Aub; Quiñones, 2003, p. 78.
  13. Aub; Quiñones, 2003, p. 130.
  14. Aub; Quiñones, 2003, p. 463.

Bibliografia

modifica
  • Aub, Max; Quiñones, Javier. Aforismos en el laberinto. Barcelona: Edhasa, 2003. ISBN 9788435091619. 
  • Aub, Max. Campo de los almendros. Madrid: Castalia, 2000. ISBN 88470398582. 
  • Aub, Max. Campo de sangre. Madrid: Suma de Letras, 2003. ISBN 88466310796. 
  • Aub, Max. Diarios (1939-1972). Barcelona: Alba, 1998. ISBN 8488730470. 
  • Aub, Max. Manuscrito cuervo. Segorbe: Fundación Max Aub, 1999. ISBN 8492385855. 

Enllaços externs

modifica