Marie Colvin
periodista estatunidenca
Marie Catherine Colvin (Oyster Bay, Nova York, 12 de gener de 1956 — Homs, Síria, 22 de febrer de 2012) fou reportera de guerra estatunidenca. Va morir mentre cobria el setge d'Homs a Síria.
 Nom de Marie Colvin gravat al Memorial dels Reporters de Bayeux (França) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Oyster Bay (Nova York), 12 de gener de 1956 |
| Mort |
Homs (Síria), 22 de febrer de 2012 (56 anys) |
| Ocupació | Periodista |
 | |
Citacions
modifica- Per què cobreixo guerres? [...] És una pregunta difícil de respondre. No em vaig proposar ser corresponsal de guerra. Sempre m'ha semblat que escric sobre la humanitat in extremis, empesa a allò insuportable, i que és important dir-li a la gent el que realment succeeix en les guerres —declarades i no declarades.[1]
- (en anglès) WHY do I cover wars? ... [It is a difficult question to answer. I did not set out to be a war correspondent. It has always seemed to me that what I write about is humanity in extremis, pushed to the unendurable, and that it is important to tell people what really happens in wars – declared and undeclared.
Times Newspapers, 22 d'abril de 2001.
- La guerra es terror. [...] La meva feina es donar-ne testimoni.[1]
- (en anglès) War is [...] terror. [...] My job is to bear witness.
- Times Newspapers, 22 d'abril de 2001.
- El tret em va ferir amb un impacte que em va sorprendre amb dolor, soroll i una sensació de derrota. Vaig pensar que havia rebut un tret a l'ull. La sang fluïa del meu ull i la boca cap a terra. Vaig sentir amb profunda tristesa que em moriria [...] No penjaré la meva armilla antibales per aquest incident.[1]
- (en anglès) The shot hit me with an impact that stunned me with pain, noise and a sense of defeat. I thought I had been shot in the eye. Blood was pouring from my eye and mouth onto the dirt. I felt a profound sadness that I was going to die. [...] I am not going to hang up my flak jacket as a result of this incident.
- Times Newspapers, 22 d'abril de 2001.
- La periodista descriu com va perdre la visió d'un ull en ser atacada quan tornava d'una entrevista amb el líder dels Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam a Sri Lanka.
- Actualment estem en el punt de mira ... I és que segrestar un periodista –en especial, un occidental– implica automàticament sortir en els titulars de premsa.[2]
- Conferència «El poder de la paraula en el periodisme de guerra» a les Jornades sobre Dones Periodistes, Universitat Jaume I, 6 de març de 2007.
- He après –o he arribat a la conclusió– que, per a una dona és més important no tenir por de mostrar que tenim por.[2]
- Conferència «El poder de la paraula en el periodisme de guerra» a les Jornades sobre Dones Periodistes, Universitat Jaume I, 6 de març de 2007.
- Conferència «El poder de la paraula en el periodisme de guerra» a les Jornades sobre Dones Periodistes, Universitat Jaume I, 6 de març de 2007.
- Molta gent fa servir Internet com a font d'informació tot i que moltes de les notícies que hi apareixen no tenen una font fiable. Què hi podem fer?[2]
- Conferència «El poder de la paraula en el periodisme de guerra» a les Jornades sobre Dones Periodistes, Universitat Jaume I, 6 de març de 2007.
- (en anglès) On the lips of everyone was the question: “Why have we been abandoned by the world?”.
- Sunday Times, 19 de febrer de 2012.
- En el seu últim reportatge abans de morir.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «‘The shot hit me. Blood poured from my eye – I felt a profound sadness that I was going to die’». Times Newspapers. Marie Colvin Center for International Reporting. [Consulta: 21 febrer 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Colvin, Marie «El poder de la paraula en el periodisme de guerra». Dossiers feministes, 11, (2008), pàg. 31-46 [Consulta: 21 febrer 2017].
- ↑ Colvin, Marie «Final dispatch from Homs, the battered city». Sunday Times, (19-02-2012) [Consulta: 21 febrer 2017].