Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 — Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una poeta, novel·lista, assagista i traductora catalana.
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Vic (Osona), 9 de març de 1930 |
| Mort |
Figueres (Alt Empordà), 23 d'abril de 1999 (69 anys) |
| Ocupació | Poetessa, escriptora, professora d'universitat i crítica literària |
 | |
Citacions modifica
- Fa trenta anys que et devem uns mots de comiat [...]
el sol s'avergonyeix quan cacen l'home,
i fuig davant de l'odi mesurat.
Sé tan sols que caigueres
descalç damunt la terra que estimaves.[1]
Elegia a Lluís Companys, 1970.
- Però quan haurà mort l'últim ocell
lassat del vol, a frec d'aigua alterada,
quan escates d'argent no tindrà el mar
no espereu respirar: ja lentament
l'home-botxí comença l'agonia.[2]
- Els aiguamolls, 1976.
- Com un somriure clar, repòs d'ocells
cansats del vol, a frec de les onades
i el sol que hi riu, i escates d'or i argent.
Hem aturat la mort, en llarg combat:
una treva signada amb aire i ales.[2]
- Els aiguamolls, 1985.
- S'ha dit que la literatura catalana està moribunda, però jo no ho crec pas. Fa més de tres-cents anys que es diu. És un tema recurrent...[3]
- Entrevista al diari Avui, 27 de setembre de 1987.
- Cap malson —pensà— no podia ser pitjor que la crueltat que els voltava.[4]
- El violí d'Auschwitz, 1994.
- «El jardí de Nausica», Arietta, 1996.
Citacions sobre Maria Àngels Anglada modifica
- L'obra d'Anglada és particularment sòlida, tant des del punt de vista literari com humà. Tenia unes referències culturals profundes i de gran coneixement dels clàssics, així com una gran sensibilitat humana per explicar algunes tragèdies d'aquest segle.[6]
- Avui, 24 d'abril de 1999. — Vicenç Villatoro i Lamolla
Referències modifica
- ↑ «Elegia a Lluís Companys» (
PDF). catorze.cat. Catorze. [Consulta: 31 març 2017].[]
- ↑ 2,0 2,1 Anglada i d'Abadal, M. Àngels «Una història entre dos poemes: Els aiguamolls 1976 i Els aiguamolls 1985» ( PDF). Revista de Girona, 110, (1985), pàg. 38.
- ↑ Bosch, Maria Àngels «Maria Àngels Anglada entre el realisme històric i la fantasia». Avui, (27-09-1987) [Consulta: 31 març 2017].
- ↑ «El violí d'Auschwitz». catorze.cat. Catorze. Arxivat de l'original el 1457396632. [Consulta: 31 març 2017].
- ↑ Anglada, Maria Àngels. «El jardí de Nausica». A: Arietta. Barcelona: Columna, 1996. ISBN 9788483000021.
- ↑ Villatoro, Vicenç «Comentaris d'obra». Avui, (24-04-1999) [Consulta: 31 març 2017].
Enllaços externs modifica
- Àlbum Maria Àngels Anglada. Centre català del PEN Club, 29 de juny de 1998.