Marià Vayreda i Vila
escriptor i pintor català
Marià Vayreda i Vila (Olot, Garrotxa, 14 d'octubre de 1853 — Barcelona, 6 de febrer de 1903) fou un escriptor i pintor català.
 Retrat del pintor Marià Vayreda (ca. 1900) fet per Ramon Casas | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Olot (Garrotxa), 14 d'octubre de 1853 |
| Mort |
Barcelona, 6 de febrer de 1903 (49 anys) |
| Ocupació | Escriptor, pintor i militar |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica
Mal Vent.
- Si aneu a caçar i fa ponent, torneu's-en a casa vostra que no matareu pas res; en fi tots els mals que pugui porta un mal vent, temeu-los d'aquest.[1]
- Mal Vent.
- Sempre havia considerat la gent cursi com a sers més o menos ridículs, però pacífics i inofensius, allò que es diu sense pena ni glòria.[2]
- Una vetllada cursi.
Records de la Darrera Carlina (1898)
modificaCitacions del seu llibre autobiogràfic Records de la Darrera Carlina publicat l'any 1898, on relata la seva participació a la Tercera Guerra Carlina (1872-1876):
- Qui no serveix per a res sempre serveix per a esquivar guatlles.[1]
- De cada mil bales a penes una fa blanc.[3]
- Afortunadament, he servat la fe en Déu, però la fe en els homes i en les seves coses ha rebut ben fortes ensopegades.[3]
- Jo comprenia que el foc de les idees, als homes, els feia bullir la sang, però ja començava a sospitar que a algúns, a més, els fa bullir l'olla.[3]
Sang Nova (1900)
modificaCitacions del seu llibre Sang Nova publicat l'any 1900:
- I jo pregunto: no coneixent la llengua, ¿com hem d'estudiar les ciències que en ella estan escrites?[1]
- Els vells som com les criatures; no ens corregim, encara que ens píquin els dits.[1]
La punyalada (1904)
modificaCitacions del seu llibre póstum autobiogràfic La punyalada publicat l'any 1904:
- Potser la tristesa arrencava de la mateixa contorbació del meu esperit, obligat a fer un acte que repugnava a la ingènita covardia del meu carácter; potser un pressentiment de fracàs entelava les meves il·lusions.[1]
- El teu mortal enemic t'ha robat la promesa i et matarà quan pugui, a tu i a mi i an aquests, després de cremar i robar quant li vingui a mà.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 25 juliol 2012].
- ↑ Vint-i-nou contes : antologia de narrativa catalana contemporània. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, 2009, p. 42-49. ISBN 9788498033342.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Records de la darrera carlinada - Marià Vayreda» (PDF). Vicenç Pagès Jordà. Arxivat de l'original el 1443039205. [Consulta: 25 juliol 2012].