Viquidites

Marc Porci Cató

polític, militar i escriptor romà

Marc Porci Cató [Marcus Portius Cato] (Túsculum, 234 aC — Túsculum, 149 aC) fou un cónsol, militar, escriptor i orador romà. Posteriorment se l'anomenaria Cató el Vell o Cató el Censor per distingir-lo del seu besnét Marc Porci Cató, anomenat Cató el Jove.

Infotaula de personaMarc Porci Cató
Bust de Marc Porci Cató, dit el Vell
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Tusculum (Itàlia), 
234 aC
Mort Roma, 
149 aC (84/85 anys)
Ocupació Escriptor, historiador de l'antiga Roma, economista, poeta, polític de l'antiga Roma, filòsof, orador, historiador i soldat
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Cartago ha d'ésser destruïda.[1]
(en llatí) Ceterum censeo Karthaginem esse delendam.
Segons les fonts consultades, cada vegada que se'l consultava sobre algun assumpte, Cató el Vell repetia constantment amb odi la frase que Cartago havia d'ésser destruïda (traducció literal de: Ceterum censeo Karthaginem esse delendam). Aquesta expressió actual pertany a una formulació del segle XIX (S. Thürlemann). Per altra banda, la versió més famosa i coneguda de la frase és Delenda est Carthago o també Carthago delenda est.

D'Agricolia

modifica
  • Terra bona ha de valer per ella mateixa[2]
(en llatí) Solo bono, sua uirtute ualeat.
  Epígraf I.
  • Guarda't bé de menysprear temeràriament l'experiència d'altri.[2]
(en llatí) Caveto alienam disciplinam temere contemnas.
  Epígraf I.
  • El cap de casa ha d'ésser apassionat de vendre, no de comprar.[2]
(en llatí) Patrem familias vendacem, non emacem esse oportet.
  Epígraf II.

Atribuïdes

modifica
  • Amb la inactivitat els homes aprenen a obrar malament.[3]
(en llatí) Homines nihil agendo discunt male agere.
  De re rustica.
Citació atribuïda a Cató el Vell, citada per Luci Juni Moderat Columel·la

Dístics de Cató Disticha Catonis

modifica

Relació de dístics atribuïts popularment a Marc Porci Cató. Foren escrites en època imperial (s. III-IV) i probablement per un autor desconegut anomenat Dionysius Cato. En l'època medieval, foren recollides, comentades, i potser ampliades, per Erasme de Rotterdam l'any 1513 en el llibre Dístics de Cató (Disticha Catonis).

Collectio distichorum uulgaris

modifica
  • Conserva el que t'han donat.[4]
(en llatí) Datum serua.
  • Vés amb bones companyies.[4]
(en llatí) Cum bonis ambula.
  • Vigila a qui dónes préstecs.[4]
(en llatí) Cui des uideto.
  • Manté la teva opinió.[4]
(en llatí) Existimationem retina.
  • Recorda el que llegeixes.[4]
(en llatí) Quale legeri memento
  • Acepta la llei que has dictat tu mateix.[4]
(en llatí) Patere legem quam ipse tuleris.
  • Recorda el bé que t'han fet.[4]
(en llatí) Beneficii accepti esto menor.

Llibre I

modifica
  • No siguis el teu enemic i no et barallis amb tu mateix. Qui no està d'acord amb si mateix no s'entén amb cap altre.[4]
(en llatí) Speme repugnando tibi tu contrarius esse: Conueniet nulli, qui secum dissidet ipse.
  • La primera virtut és mossegar-se la llengua: s'atansa a Déu qui sap callar quan convé.[4]
(en llatí) Uirtutem primam esse puto, conpescere linguam: Proximus ille deo est, qui scit ratione tacere.
  • Atès que el fil de la vida és tan incerta i fràgil, no posis la teva esperança en la mort de qualsevol altre.[4]
(en llatí) Cum dubia et fragilis nobis sit uita tributa, In morte alterius spem tu tibi ponere noli.
  • La paciència és la major de les virtuts humanes.[4]
(en llatí) Maxima enim hominum semper patientia uirtus.
  • Aprèn. Quan, súbita, veiem girar-se la fortuna, queda l'art: en la vida no deixa mai a l'home.[4]
  • Cuida't de la salut, que és el més important i no culpis el temps d'allò que tu causes.[4]
  • Cuita el teu aspecte, no les aparences, car persona que sigui honesta no se n'ocupa.[4]
  • Fes despesa del que guanyes, que no et diguin avar: alça quin ric, sempre neda en la pobresa![4]
  • No pateixis pels somnis: allò que durant el dia desitja la nostra ment, en somnis ho aconsegueix.[4]
  • No tinguis por del terme on s'acaba la vida. Qui té mala sort malbarata sa vida.[4]
  • Si vols ser feliç, menysprea les riqueses. Sempre pidola, avar, aquell qui les desitja.[4]
  • Si vius d'esperances t'esclavitzes. Els teus guanys són imaginacions.[4]

Llibre II

modifica
(en llatí) Fronte capillata, post est occasio calva.
  Dístics de Cató, Llibre II, § 26.

Referències

modifica
  1. ↑ Ciceró, 1998.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Cató, 1927.
  3. ↑ Peris, 2001.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 Cató, 1922.
  5. ↑ Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.

Bibliografia

modifica
  • Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  • Cató, Marc Porci. D'agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927 (Fundació Bernat Metge ; 26). 
  • Cató, Marc Porci. The distichs of Cato; a famous medieval textbook. Madison: University of Wisconsin Studies, 1922 [Consulta: 26 juny 2012]. 
  • Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998, p. 101 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Marc_Porci_Cató&oldid=127506»