Lluís XIV de França
rei de França i de Navarra
Lluís XIV de França (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 — Versalles, 1 de setembre de 1715), conegut també com el Gran o el Rei Sol, fou rei de França des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Lluís XIV of França (1701), de Hyacinthe Rigaud | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Castèth de Saint-Germain-en-Laye (França) (oc) , 5 de setembre de 1638 |
Mort |
palau de Versalles (França), 1 de setembre de 1715 (76 anys) |
Ocupació | Polític, col·leccionista d'art, actor, monarca i estadista |
Els drets d'autor han expirat | |
Citacions
modifica- (en francès) Tout l'art de la politique est de se servir des conjectures.
- Mémoires de Louis XIV pour l'instruction du Dauphin, 1860.
- (en francès) Toutes les fois que je donne une place vacante, je fais cent mécontents et un ingrat.
- Siècle de Louis XIV. Capítol XXVI, 1751.
- Ja no existeixen els Pirineus.[3]
- (en francès) Il n'y a plus de Pyrénées.
- Siècle de Louis XIV. Capítol XXVIII, 1751.
- Consell que donà al seu net, el duc d'Anjou, després de ser escollit rei d'Espanya com a Felip V
- Siècle de Louis XIV. Capítol XXVIII, 1751.
Atribuïdes
modifica- L'estat sóc jo.[4]
- (en francès) L'État, c'est moi.
- Parlament (París), 13 d'abril de 1655.
- Històricament atribuida a Lluís XIV per identificar la figura del rei dins del model de la monarquia absolutista. No obstant, la frase no consta en cap acta de les reunions del Parlament francès
- Parlament (París), 13 d'abril de 1655.
Referències
modifica- ↑ «Louis XIV a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1342662097. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ «Citation : ingrat, ingrate - Dictionnaire Français Larousse». Paris: Larousse. Arxivat de l'original el 1298283418. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Voltaire. Le Siècle de Louis XIV, 1751.
- ↑ Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379.