Llibre dels mil proverbis
llibre de Ramon Llull
El Llibre dels mil proverbis és una narració de Ramon Llull, conté sentències que abracen àmbits diversos: teologia, filosofia, moral, vida social i vida pràctica.
Mil proverbis | |
---|---|
Ramon Llull | |
Projectes germans | |
Informació a la Viquipèdia | |
Dades generals | |
Autor | Ramon Llull |
Publicació | 1302 |
Citacions
modificaDel Prolech
modifica- Con l hom sia creat per conexer e amar e membrar e honrar e seruir Deu, per aço fem aquests mil proverbis, ab que donem doctrina con hom se sapia hauer en la fi a la qual es creat.[1]
- E con sia aço que prouerbi sia estrument qui breument certiffich veritat de moltes coses, e car les maneres sien moltes e diuerses, ab les quals es hom molt tengut d amar e honrar Deu, e de hauer caritat a si mateix e a son prohisme.[1]
Capítol I. De Deu
modifica- 1r proverbi.
- Car Deus es pus bo que tot quant es, ama mes Deu per la sua bontat que per lo teu be.[3]
- 2n proverbi.
- Contra la bonea e granea de Deu no vuyles esser bo ne gran.[2]
- 3r proverbi.
- Qui mes tem Deu que no l ama, mes ama si mateix que Deu.[3]
- 5è proverbi.
- Sies bo, per ço que Deus haja en tu bona obra.[2]
- 6è proverbi.
- Mes de be pots fer ab Deu en un dia, que ab tu mateix en mil anys.[3]
- 9è proverbi.
- Prega Deus segons les seues condicions, e no segons les teues.[2]
- 11è proverbi.
- Qui les obres de Deus no ama, Deus no ama les obres d aquell.[2]
- 14è proverbi.
- Tot hom qui ab Deu se baralla es vençut.[2]
- 15è proverbi.
- Sens bontat no hagués en Deu esperança.[2]
- 16è proverbi.
Capítol II. De prelat
modifica- Peccat en prelat es molt gran per mal eximpli.[4]
- 1r proverbi.
- En eleccio de prelat valen mes sauiesa e bonea, que poder, linyatge e bellesa.[4]
- 12è proverbi.
- Si vols conexer prelat, garda a qui fara honradament.[2]
- 20è proverbi.
Capítol III. De princep
modifica- Justicia de princep nodreix en poble amor e temor.[5]
- 1r proverbi.
- En aquell regne ha pau on amor de princep e amor de poble son vehines.[2]
- 8è proverbi.
- Princep qui es contra la fi de son poble, es contra sa fi matexa.[5]
- 12è proverbi.
Capítol IV. De sotsmes
modifica- A mal senyor no venes ne dones ta libertat.[6]
- Primer proverbi d'aquest capítol.
Capítol V. De parent
modifica- Parentesch excita, en necessitat, audacia, caritat, e pietat.[1]
- Proverbi desè d'aquest capítol.
Capítol VI. De muyler
modifica- Si prens muyler per esser honrat, ab ta muyler no sies trop priuat.[7]
- Tercer proverbi d'aquest capítol.
- No t confies en muyler mentidera[7]
- Quart proverbi d'aquest capítol..
- Ab ta muyler no sies auar.[7]
- Desè proverbi d'aquest capítol..
- Garda que ta muyler no conega tos vicis.[7]
- Onzè proverbi d'aquest capítol..
Capítol VII. De scuder
modifica- SI souen vols esser alegre hages bon scuder.[8]
- De negun no has mester tan souen seruici con de scuder.[8]
- Dona a ton scuder ço que li promets.[8]
- Lo meylor amich que tu has es ton bon scuder.[8]
- Scuder negligent no es ton amich[8]
- No te confies en scuder qui ria mes a ta muyler que a tu[8]
- Negun scuder no pot be seruir son senyor si no l ama.[8]
- Scuder qui engana son vehi engana ta casa.[8]
- Ab ton scuder no ries souen.[8]
Capítol VIII. De companyo
modifica- Ton companyo no sapia mes en tu que tu en eyl.[9]
- Ab home que no coneixs no fasses companya.[9]
- Bestia qui no menja carn no fa companya ab bestia qui carn menja.[9]
- No fasses companya ab hom qui leugerament muda son proposit.[9]
- Ab hom qui haja forts enemichs no fasses companya.[9]
Capítol IX. De vehi
modifica- Ab ton bon vehi sies priuat en lur casa, e ab mal vehi en la carrera.[10]
- Riu lo be de ton vehi e plora lur mal.[10]
Capítol X. De amich
modifica- No demanes ço que ton vehi fa en lur casa.[11]
- Si ton vehi ha fretura, hages li pietat e caritat.[11]
Capítol XI. De enemich
modifica- AMA ton enemich en quant es creatura de Deu, e no en quant ha males custumes.[12]
- Assaja de ton enemich si poras fer amich.[12]
- Si es enemich per ton vici, hages lo per amich ab ta virtut.[12]
- No dormes dementres que ton enemich vetla.[12]
- No hages enemistat per poca utilitat.[12]
Capítol XII. De justicia
modifica- SI amas ab amor esser jutjat, ama justicia.[13]
- Per justicia hauras pau, e per justicia trebayl.[13]
- Qui es enemich de justicia es enemich de totes coses.[13]
- Qui ama justicia ama rey.[13]
- Fuig a peccats e lexa ls de ta anima e de ton cors.[13]
- Viuifica justicia ab caritat, e mortiffica injuria ab pahor.[13]
Capítol XIII. De prudencia
modifica- Prudencia es luny de home no saui.[14]
- Prudencia vetla en lo temps que imprudencia dorm.[14]
- Qui ha prudencia no es pobre.[14]
- Prudencia es poder de be, e imprudencia de mal.[14]
- Mes ama ton amich per prudencia que per riquesa.[14]
Capítol XIV. De fortitudo
modifica- SI has força de coratge ab bontat, es fort bontat.[15]
- Contra fort peccat hages fort bontat.[15]
- No t confius en home qui no ha fort coratge.[15]
- Abans vençras espasa e colteyl que no fort coratge.[15]
- Força de membrar e de entendre e de amar no es vençuda.[15]
- Força de coratge no tem falsia ne mesestria.[15]
Capítol XV De temprança
modifica- MES val temprança en volentat que saber en cor e en boca.[16]
- Temprança e sanitat son amigues.[16]
- Qui ha temprança no ha mester metje.[16]
- Temprança es thesor de vida.[16]
- Lo major amich que ha temprança es pobresa.[16]
- Temprança antiga viu sens passio.[16]
Capítol XVI. De fe
modifica- Ab creença aconseguiras sciencia.[17]
- Qui desonra lur vera fe, Deus blastoma.[17]
- No descreegues totes les coses que no pusques entendre.[17]
- Primerament creus, e puis entens.[17]
- Sobtosament creu, e ab deliberacio entens.[17]
- Hon mes creus mes pots entendre.[17]
- Hon mes entens, mes pots creure[17]
- Si per fe est rich e honrat, per fe sies be acustumat.[17]
Capítol XVII. De esperança
modifica- Sens bontat e justicia no hages en Deu esperança.[18]
- Esperança sana conforta, esperança malalta desconforta.[18]
- Major pot esser esperança per amor que desesperança per temor.[18]
- Esperança es missatge[1] que hom tramet á Deu per ço que aport do e perdo.[18]
- (1) Missagera.
- En la amistat de la misericordia de Deu hages esperança.[18]
- Sens esperança no has amich.[18]
- Qui pert esperança pert totes coses.[18]
- Esperança fa hom diligent e cortes.[18]
Capítol XVIII. De caritat
modifica- Sens caritat no saps amar.[19]
- Qui ha caritat, ha caritat á Deu, e a si mateix, e a son prohisme[19]
- Caritat es casteyl de leyaltat.[19]
- Qui ven caritat no compra res[19]
- No pots usar de caritat, si no la dones.[19]
- Si vols esser be amat, ama caritat.[19]
- De home qui no ha caritat, no sies priuat.[19]
- Foyl es qui sens caritat cuida esser amat.[19]
Capítol XIX. De veritat
modifica- No cels la veritat a aquells que la han mester.[20]
- Qui se deffen ab veritat Deus li ajuda.[20]
- No cuyts vençre veritat ab falsetat.[20]
- Qui guanya ab falsetat, pert ab veritat.[20]
- Qui es rich ab falsetat, ab veritat es pobre[20]
- Veritat en amar e entendre no ha passio.[20]
- Sens veritat no vuyles hauer honrament.[20]
- Totes mentides no valen una veritat.[20]
- Vera pensa e falsa paraula no han parentesch.[20]
Capítol XX. De contriccio
modifica- Ab contriccio dona conciencia passio a volentat.[21]
- Qui ha contriccio no s riu[21]
- Sens contriccio no pots hauer perdo[21]
- Contriccio te fa plorar per ço que en paradis pusques riure.[21]
- Contriccio e gracia de Deu son en hom peccador vehines.[21]
- Qui plora ab contriccio, plora ab dolses lagremes.[21]
- A gran peccat gran contriccio[21]
- Contriccio en tots temps es leyal amiga.[21]
Capítol XXI. De consciencia
modifica- Consciencia conseyla al home que s peneda de sos peccats.[22]
- Con volras peccar ab consciencia t aconseyla.[22]
- Negun conseyl no es pus leyal que aquell que consciencia dona.[22]
- Qui no creu la consciencia, no creu si mateix.[22]
- No t confius en peccador qui no ha consciencia.[22]
- Consciencia dispon contriccio, e contriccio satisfaccio, e satisfaccio perdo.[22]
- Consciencia qui esta foyla no ha amichs.[22]
- Mes val consciencia en ta anima que delit en ton cors.[22]
Capítol XXII. De penitencia
modifica- PENITENCIA es filla de consciencia.[23]
- Sens passio no pots fer penitencia.[23]
- A gran penitencia gran passio.[23]
- Penitencia demana a Deu per tu perdo.[23]
- Sens penitencia no pots atrobar perdo.[23]
- Mes val en penitencia plorar que almoyna donar.[23]
- Qui ab penitencia plora, ab penitencia se riura.[23]
- Peccador qui no fa penitencia es luny a perdo e prop a judici.[23]
Capítol XXIII. De confessio
modifica- A hom qui no coneix peccat no confesses ton peccat.[24]
- Confessio sens contriccio no val res.[24]
- Confessio en sanitat es sana, e en malaltia malalta.[24]
- Qui s confessa ab rialles sens confessio mor.[24]
- En confessio fe ton confessor ton amich, jutge e senyor.[24]
- Qui falsament se confessa, Deu desonra.[24]
Capítol XXIV. De satisfaccio
modifica- Si has trop menjat fe satisfaccio ab poch menjar.[25]
- Si per nobles vestiments has peccat, satisfe ab humils vestiments.[25]
- Si ab poca amor has peccat, satisfe ab gran amor.[25]
- Del temps que has perdut no pots fer satisfaccio.[25]
- Satisfaccio e justicia e penitencia e contricio son cosines.[25]
- Si has peccat per veser e parlar, satisfe ab plorar.[25]
- Qui be fa satisfaccio, be demana perdo.[25]
- Si has peccat contra caritat, satisfe ab caritat.[25]
Capítol XXV. De sanctetat
modifica- Sens sanctetat no est digne que hages en Deu esperança.[26]
- Sens sancta volentat no pots amar Deu.[26]
- No faças peccat e seras sanct.[26]
- Mes ama sanctetat que tos parents.[26]
- Si vols sanct morir hages sancta vida.[26]
- Qui ab sanctetat ama, ab sanctetat es amat.[26]
- A tos peus dona sanctes carreres, e a tes mans sanctes obres.[26]
- Mes creegues hauer sanctetat per gracia e per don que per tes obres.[26]
Capítol XXVI. De abstinencia
modifica- Qui en lo començament de ira comença abstinencia, procura paciencia.[27]
- Absten ta volentat e no ton enteniment.[27]
- Absten tos senys corporals tro que la raho sia lur dona.[27]
- Mes ama abstinencia per amor que per pahor[27]
- Qui no se abste en gran perill se met.[27]
- A fer be no hages abstinencia.[27]
- Abstinencia es conseyl de hom saui.[27]
- A major perill major abstinencia.[27]
Capítol XXVII. De humilitat
modifica- SI vols que Deus sia a tu humil, sies humil a tot hom.[28]
- Ab humilitat hauras e fugiras a guerra.[28]
- Humilitat qui es per força no es sana.[28]
- A ton major, e egual, e menor sies humil.[28]
- Ab humilitat humiliaras l erguylos.[28]
- Humilitat per amor es pus alta que humilitat per pahor.[28]
- Ab humilitat fas ton linyatge gentil.[28]
Capítol XXVIII. De pietat
modifica- Ab sospirar e plorar pietat fa parentesch.[29]
- Tota pietat es cortesa[29]
- Pietat excita a hom a donar e a perdonar.[29]
- Pietat escusa e no acusa.[29]
- Ab poca pietat no pots vençre gran crueltat.[29]
- Qui ha pietat no s riu souen.[29]
- Per pietat qui no dura, no hages esperança.[29]
- Qui ha pietat, ha per pietat molts amichs.[29]
Capítol XXIX. De devocio
modifica- SI vols hauer gran deuocio, souen membra e enten e ama les grans nobleses e perfeccions que Deus ha per essencia e per obres.[30]
- Sens sanctetat no pots hauer deuocio.[30]
- Major deuocio pots hauer per contemplar que per paraules[30]
- Deuocio fa los uyls plorar e lo cor alegrar.[30]
- Qui ha deuocio tots bens ha.[30]
- Deuocio sadoyla e engreixa la anima, e affebleix lo cors.[30]
- Deuocio t aporta de Deu tot ço que has mester.[30]
- Amistat sens deuocio no dura.[30]
Capítol XXX. De oracio
modifica- ORACIO sens deuocio no es vera.[31]
- Oracio ediffica en deuocio.[31]
- No fasses a Deu oracio contra raho.[31]
- Ab foyla oracio desperjures Deu.[31]
- Qui prega e se escusa, si mateix accusa.[31]
- De la oracio de pensa fe filla la oracio de boca.[31]
- Oracio sens amor no val res.[31]
Capítol XXXI. De paciencia
modifica- Con abstinencia neix, paciencia comença.[32]
- De paciencia neix pau.[32]
- Hom pacient no es vençut.[32]
- Ab paciencia t aconseyla.[32]
- Paciencia humilia l erguylos.[32]
- Paciencia ha pena per ço que haja victoria.[32]
Capítol XXXII. De consolacio
modifica- CONSOLA ton poder ab lo poder de Deu, e ta volentat ab la sua, e ton enteniment ab la sua sauiesa.[33]
- De ço que perts te consola en ço que t roman.[33]
- Qui no s sap consolar no sap amar.[33]
- De ço qui te ve de necessitat sies consolat.[33]
- No sies consolat de ton peccat, tro que te sies confessat.[33]
- No sies consolat de ton peccat, tro que te sies confessat.[33]
Capítol XXXIII. De obediencia
modifica- Qui es obedient a son senyor, es just; e qui es obedient a son menor, es humil.[34]
- Obediencia per pahor no es tan gran con per amor.[34]
- Obediencia injusta te fa la anima malalta.[34]
- Qui obeeix a no saui, no es saui.[34]
- Sies obedient a virtuts, e no a peccat.[34]
- Sies obedient a Deu e seras franch.[34]
- Sens conseyl de ta raho no obeesques a ton cors.[34]
- Ton enteniment obeeix a ta volentat, con has creença.[34]
- Obediencia es dona o seruenta.[34]
Capítol XXXIV. De leyaltat
modifica- SIES leyal, per tal que hom te sia leyal.[35]
- Sens caritat no pots esser leyal.[35]
- Hom leyal poch se escusa.[35]
- Leyaltat mes esta per amor que per pahor.[35]
- Ama mes leyaltat que delits, honraments e riquesa.[35]
- Ans comana per leyaltat que per parentesch.[35]
- Nodreix leyaltat en ton seruidor, e hauras pau.[35]
Capítol XXXV. De larguesa
modifica- DELS bens majors sies pus larch que dels menors.[36]
- Larguesa per grans dons es noble.[36]
- A larguesa no minues son poder.[36]
- No tengues larguesa ociosa, e seras rich.[36]
- Qui dona ço que no ama, no ha larguesa.[36]
- Qui dona ço que tol ha inlarguesa e hipocresia.[36]
- Per neguna cosa no pots esser tan larch con per sciencia e caritat.[36]
- No dones aytant per pahor con per amor.[36]
Capítol XXXVI. De perseverança
modifica- Sens perseuerança no pots atenyer la fi a la qual est creat.[37]
- Qui perseuera de dia e de nit, va a aço que desira.[37]
- Neguna cosa no va pus tost que perseuerança.[37]
- Si vols perseuerar, souen consira en ço que desires.[37]
- Qui perseuera viu alegre.[37]
- Perseuera en tot be, e no hauras pahor.[37]
- Qui ven perseuerança, ven ço que no pot cobrar.[37]
- Perseuera ab justicia e leyaltat, e no seras vençut.[37]
Capítol XXXVII. De cortesia
modifica- Cortesa paraula signiffica amable pensa.[38]
- Cortesia es beyla de custumes.[38]
- Cortesament parla e cortesament menja, e conquerras amistat.[38]
- Si fas descortesia semblaras bestia.[38]
- Qui cortesament serueix, cortesament es seruit.[38]
- Cortesia no repren.[38]
- Cortesia e leyaltat son amigues.[38]
- Sens humilitat no pots esser cortes.[38]
Capítol XXXVIII. De honor
modifica- Deus de tu no vol mas honor.[39]
- Aquell mes honra que mes de honor fa a Deu.[39]
- Si no est honrat no pots honrar.[39]
- Negu no te pot tant honrar con tu mateix.[39]
- Ab falsa honor procures desonor.[39]
- En nuyla res no ha major perill que en falsa honor.[39]
- Per linyatge ne per riquesa no esta tant honor con per bones custumes.[39]
- A major honor major seruitut.[39]
Capítol XXXIX. De vida
modifica- Vida contemplatiua ha aço que ama, a activa ho permet.[40]
- Vida actiua trebayla, e contemplatiua ha repos.[40]
- Vida contemplatiua perdona, e actiua puneix[40]
- Volentat sens virtuts no pot viure.[40]
- Ta esperança te viuiffica ab ço que no has.[40]
- Molt mils ta volentat viu per caritat, que ton cors per menjar.[40]
- Viua ton cors per ço que ta anima viua.[40]
- No viues d altruy e viuras franch.[40]
- No viues d altruy e viuras franch.[40]
Capítol XL. De mort
modifica- MORT corporal no es res, a comparacio de espiritual.[41]
- Lo major enemich que pots hauer es mala mort.[41]
- Bona mort es porta de bona vida.[41]
- Qui parla ab falses paraules auciu sa pensa.[41]
- Per poch viure no vuyles tots temps morir.[41]
- No venes vida per mort.[41]
- Totes vegades mors que Deus no ames.[41]
- Ab virtuosa vida compra virtuosa mort.[41]
Capítol XLI. De avaricia
modifica- AB avaricia est contra larguesa, qui es proprietat de Deu.[42]
- No sies auar de virtuts, pus que n pots hauer quant en pots voler.[42]
- Qui no ha caritat es auar.[42]
- Hom auar es pus luny a esperança que altre hom.[42]
- Nuyl hom no enten tan poch raho con hom auar.[42]
- Tot hom auar fa mes per pahor que per amor[42]
Capítol XLII. De glotonia
modifica- Glotonia e temprança souen son enemigues.[43]
- A hom glot no comanes gallines.[43]
- Hom glot no sia ton vehi.[43]
- Glotonia vol que viues, per ço que menjes.[43]
- Malaltia de hom glot metge no pot sanar.[43]
- Glotonia abans despen que no estoja.[43]
- Abans lunya ton fill de glotonia que de altre vici.[43]
Capítol XLIII. De luxuria
modifica- Luxuria contra natura no ha neguna escusa.[44]
- Luxuria comença en beylea, e feneix en legesa.[44]
- Les carreres de luxuria son per veher e per ausir, lo hostal es imaginacio, lo seu lit es volentat.[44]
- Lo plaser de luxuria es plaser petit, e la colpa ne pot esser gran.[44]
- Luxurios es a fembra sotsmes.[44]
- Luxurios no sia ton vehi.[44]
- Muyler de luxurios no ha pau.[44]
Capítol XLIV. De erguyl
modifica- Erguylos vol estar alt, e esta baix.[45]
- Hom erguylos, pus que est de no res, ¿per que est erguylos de no res?[45]
- Hom erguylos nuyl temps no ha pau.[45]
- Hom erguylos no coneix si mateix ne altre.[45]
- Hom erguylos volria esser Deu, si esser ho poria.[45]
- A hom erguylos no t escuses ne demanes perdo.[45]
- Hom erguylos no consira ço que es ne ço que ha[45]
Capítol XLV. De accidia
modifica- Per accidia has negligencia en hauer caritat.[46]
- Per accidia desires mal en ton prohisme.[46]
- Per accidia no consires fi en negun be.[46]
- Per accidia has pereros membrar e entendre e amar.[46]
- Anima qui de be es ociosa, es diligent de mal.[46]
- Hom accidios fa poch e demana gran loguer.[46]
- Per accidia estas negligent a guanyar virtuts.[46]
Capítol XLVI. De enveja
modifica- PER enueja desires ço que no pots hauer.[47]
- Enueja vol esser rica sens bontat.[47]
- Per enueja hom rich e pobre son enemichs.[47]
- Ab hom enuejos no parles de tes riqueses.[47]
- Enuejos blasma ço que desira.[47]
- . Enuejos sa enueja lo auciu tot dia.[47]
- Enuejos dona conseyl a qui no li demana.[47]
Capítol XLVII. De ira
modifica- IRA es multiplicacio de desgrat e volentat.[48]
- Qui es irat, mes es mort que viu.[48]
- Ira gita prudencia de hom.[48]
- Hom irat no ha pau.[48]
- Ab hom irat val mes caylar que parlar.[48]
- No sobtes hom irat, e hauras ab eyl pau.[48]
- Fuig a hom irat, e fugiras a mal.[48]
Capítol XLVIII. De parlar
modifica- De aço que entens parla ab grat, e d aço que no entens parla per força.[49]
- Car ço que sabs no es tant com ço que no sabs, no hages moltes paraules[49]
- Molt consira e poch parla.[49]
- Apren de caylar e de parlar en aquell qui parla.[49]
- En la paraula se mostra hom foyl.[49]
- Abans pensa la fi de la paraula, que la digues.[49]
- Per males paraules vas per males carreres.[49]
Capítol XLIX. De riqueza
modifica- AMA Deu e seras rich.[50]
- Major riquesa posseeix ta anima que ton cors.[50]
- Rich auar es pus pobre per anima que per cors.[50]
- Si est rich fe altre rich.[50]
- Riquesa que cascu ha en altre es major.[50]
- Pus rich pots esser per donar que per pendre.[50]
- Donar es riquesa d anima, e pendre de cors.[50]
Capítol L. De pobresa
modifica- SI est mal volgut est pobre.[51]
- Qui es pobre de virtuts es gran pobre.[51]
- Pobresa qui es per bona fi es bona.[51]
- Pobresa de cors sens riquesa de anima no es bona.[51]
- Tota pobresa es ab trebayl.[51]
- No sies pobre de amichs e seras rich.[51]
- Qui no ha si mateix es molt pobre.[51]
Capítol LI. De diligencia
modifica- A gran necessitat gran diligencia.[52]
- No hages tan gran diligencia per pahor con per amor.[52]
- Vna diligencia has per amor, e altra per enteniment.[52]
- Qui ha gran diligencia souen sospira.[52]
- Entre dia e nit diligencia no fa differencia.[52]
- Diligencia no es hujada.[52]
- Diligencia souen guasanya[52]
Capítol LII. De intencio
modifica- PRIMERA intencio hages a Deu e segona a totes coses.[53]
- No menges per ço que viues, mas per ço que be fasses.[53]
- Ama tu mateix per Deu.[53]
- Qui no ama Deu en quant be es, no ha intencio a be.[53]
- Aytant requer intencio sauiesa, con requer bonea.[53]
- Qui val molt no haja intencio qui no val res.[53]
- De tota persona que no coneixs, hages bona intencio.[53]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Llull, 1901.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Llull, Ramon. Libre de mil proverbis. Palma: Tipografía de la Biblioteca Popular, 1886 [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Llull, 1901, p. 385-387.
- ↑ 4,0 4,1 Llull, 1901, p. 387-390.
- ↑ 5,0 5,1 Llull, 1901, p. 390-392.
- ↑ Llull, 1901, p. 392-394.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Llull, 1901, p. 397-399.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 Llull, 1901, p. 399-402.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Llull, 1901, p. 401-403.
- ↑ 10,0 10,1 Llull, 1901, p. 403-405.
- ↑ 11,0 11,1 Llull, 1901, p. 405-407.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Llull, 1901, p. 407-409.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Llull, 1901, p. 409-411.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Llull, 1901, p. 411-413.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Llull, 1901, p. 413-415.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Llull, 1901, p. 415-417.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 Llull, 1901, p. 417-419.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 18,7 Llull, 1901, p. 419-422.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 19,7 Llull, 1901, p. 421-423.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 20,7 20,8 Llull, 1901, p. 423-425.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 Llull, 1901, p. 425-428.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 Llull, 1901, p. 427-430.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 23,6 23,7 Llull, 1901, p. 429-432.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 Llull, 1901, p. 431-434.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 25,6 25,7 Llull, 1901, p. 433-436.
- ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 26,6 26,7 Llull, 1901, p. 436-438.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 27,6 27,7 Llull, 1901, p. 438-440.
- ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 28,6 Llull, 1901, p. 440-442.
- ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 29,6 29,7 Llull, 1901, p. 442-444.
- ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 30,7 Llull, 1901, p. 443-446.
- ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 Llull, 1901, p. 445-448.
- ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 Llull, 1901, p. 447-450.
- ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 33,4 33,5 Llull, 1901, p. 449-451.
- ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 34,6 34,7 34,8 Llull, 1901, p. 451-453.
- ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 35,6 35,7 35,8 Llull, 1901, p. 453-455.
- ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 36,6 36,7 Llull, 1901, p. 455-457.
- ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 37,5 37,6 37,7 Llull, 1901, p. 457-459.
- ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 38,6 38,7 Llull, 1901, p. 459-461.
- ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 39,4 39,5 39,6 39,7 Llull, 1901, p. 460-463.
- ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 40,4 40,5 40,6 40,7 40,8 Llull, 1901, p. 462-465.
- ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 41,6 41,7 Llull, 1901, p. 464-466.
- ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 42,5 Llull, 1901, p. 466-468.
- ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 43,5 43,6 Llull, 1901, p. 468-470.
- ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 44,5 44,6 Llull, 1901, p. 470-473.
- ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 45,5 45,6 Llull, 1901, p. 472-474.
- ↑ 46,0 46,1 46,2 46,3 46,4 46,5 46,6 Llull, 1901, p. 474-476.
- ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 47,5 47,6 Llull, 1901, p. 476-478.
- ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 48,5 48,6 Llull, 1901, p. 478-480.
- ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 49,5 49,6 Llull, 1901, p. 480-482.
- ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 50,4 50,5 50,6 Llull, 1901, p. 482-484.
- ↑ 51,0 51,1 51,2 51,3 51,4 51,5 51,6 Llull, 1901, p. 483-486.
- ↑ 52,0 52,1 52,2 52,3 52,4 52,5 52,6 Llull, 1901, p. 485-487.
- ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 53,4 53,5 53,6 Llull, 1901, p. 487-489.
Bibliografia
modifica- Llull, Ramon. Libre de mil proverbis. Palma: Hijas de Colomar, 1901 [Consulta: 24 agost 2016].
- Llull, Ramon. Libre de mil proverbis. Palma: Tipografía de la Biblioteca Popular, 1886 [Consulta: 24 novembre 2024].
- Llull, Ramon. Llibre dels mil proverbis. Barcelona: Hermes, 1999 (Biblioteca Hermes. Clàssics catalans; 1. Narrativa). ISBN 84-8287-400-4.