Llengua (anatomia)
òrgan mòbil situat dins la boca
La llengua és un òrgan muscular de la boca present a la majoria dels vertebrats i és l'encarregat de manipular el menjar mitjançant la masticació i l'encarregat de la deglució.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Endevinalles
modifica- Hi ha qui la té llarga,
hi ha qui la té curta,
hi ha qui la té neta,
hi ha qui la té bruta.[1]
- Jo dicto el mal,
dicto el bé
i governo Cel i Terra;
amb mi s'adora el bon Déu,
i amb mi es blasma
i amb mi es peca.[2]
- (var.) Jo dicto el mal,
dicto el bé
i governo cels i terra,
amb mi s'adora el bon Déu
i amb mi es blasma
i amb mi es peca.[1]
- Què és una cosa
que va sempre a cavall
i no s'eixuga mai?[3]
- Saps una senyora
molt ensenyorada
que sempre va en cotxe
però hi va mullada?[2]
- (var.) Una senyora molt ensenyorada,
tot el dia va amb cotxe
i sempre està mullada.[1]
- Soldats de marfil la guarden
en una humida presó,
i amb tot i això, per ella
es revoluciona el món.[1]
- (var.) Soldats de marfil la guarden
en una humida presó,
i malgrat això, per ella
es revoluciona el món.[2]
Referències
modificaBibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").