Lais

recull de contes literaris

Els Lais són un recull de contes d'història d'amor escrit per Maria de França durant el segle XII.

Infotaula d'obraLais
Marie de France Lays Mason.djvu
Coberta de Lais en una edició en anglès
Projectes germans
Dades generals
Autor Maria de França
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Era costum entre els antics — Priscià ens ho testimonia — de dir les coses força obscurament en els llibres que llavors feien, per tal que els qui més endavant hi havien d'aprendre en poguessin glossar la lletra i incorporar-hi la seva interpretació.[1][2]
(en francès antic) Custume fu as anciëns, / ceo testimonie Preciëns, / es livres que jadis faiseient / assez oscurement diseient / pur cels ki a venir esteient / e ki apendre les deveient, / que peüssent gloser la letre / e de lur sen le surplus metre.
  «Pròleg».
  • El qui del vici es vol defendre ha d'estudiar i emprendre una obra difícil: només així se'n pot allunyar i alliberar-se dels sofriments.[2]
(en francès antic) Ki de vice se vuelt defendre, / estudiër deit e entendre / e grevose oevre comencier ; / par ceo s'en puet plus esloignier / e de grant dolur delivrer.
  «Pròleg».
  • Amor és una ferida que no es veu en el cor. És mal que resisteix molt de temps, perquè ve de la natura.[3]
(en francès antic) Amurs est plaie dedenz cors, / e si ne piert niënt defors ; / ceo est uns mals ki lunges tient, / pur ceo que de nature vient.
  «Guiguemar».
  • Qui pot trobar un amor lleial, l'ha de servir, estimar i obeir.[3]
(en francès antic) Ki en puet un leial trover, / mult le deit servir e amer / e estre a sun comandement.
  «Guiguemar».
  • Són descurosos en llur vida els qui no tenen seny ni mesura en l'amor, perquè és llei d'amor que els amants perdin el cap.[4]
(en francès antic) Cil metent lur vie en nuncure, / ki d'amer n'unt sen ne mesure ; / tels est la mesure d'amer / que nuls n'i deit raisun guarder.
  «Equitan».
  • Amor l'ha enrolat a la seva mainada. Li ha disparat una fletxa que li ha fet una profunda ferida: la hi ha tirat i clavat al bell mig del cor. Ni seny ni prudència no hi tenen res a fer. Amb aquella dama, l'amor l'ha atrapat de tal manera que està trist i consirós. No té altre remei que entendre que no se'n podrà defensar.[5]
(en francès antic) Amurs l'a mis a sa maisniee. / Une saiete a vers lui traite, / ki mult grant plaie li a faite : / el quer li a lanciee e mise. / N'i a mestier sens ne cointise : / pur la dame l'a si suzpris, / tuz en est murnes e pensis. / Or l'i estuet del tut entendre, / ne se purra niënt defendre.
  «Equitan».
  • L'amor no és bo si no és entre iguals.[6]
(en francès antic) Amurs n'est pruz, se n'est egals.
  «Equitan».
  • Els qui són inconstants en l'amor i es dediquen a fer trampa, acaben burlats i enganyats.[7]
(en francès antic) Cil ki d'amur sunt novelier / e ki s'aturnent al trichier, / il sunt gabé e deceü.
  «Equitan».
  • A qui cerca el mal d'un altre, li cauen tots els mals al damunt.[8]
(en francès antic) tels purchace le mal d'altrui, / dunt tuz li mala revert sur lui.
  «Equitan».
  • — Senyors — els féu —, guaiteu com s'humilia aquesta bèstia! És un prodigi! Té la intel·ligència d'un home i implora mercè. Feu recular els gossos i vigileu que ningú no la fereixi! Aquesta bèstia té enteniment i seny. De pressa! Anem-nos-en![9][10]
(en francès antic) «Seignurs,» fet il, «avant venez! / Ceste merveillë esgardez, / Cum ceste beste se humilie! / Ele ad sen de hume, merci crie. / Chacez mei tuz ces chiens arere, / Si gardez quë hum ne la fiere! / Ceste beste ad entente e sen. / Espleitez vus! alum nus en!».
  «Bisclavret», 1.
  • Per la seva valentia, generositat, bellesa i heroisme, la majoria l'envejava. Els que li mostraven semblant d'amor, si li hagué pervingut cap mal, no l'haurien plangut ni una sola vegada.[11][12]
(en francès antic) Pur sa valur, pur sa largesce, / Pur sa beauté, pur sa prüesce / L'envioënt tut li plusur; / Tel li mustra semblant d'amur, / S'al chevaler mesavenist, / Ja une feiz ne l'en pleinsist.
  «Lanval».
  • Ningú no pot ser vigilat tan estretament ni estar tan acorralat que no trobi sovint ocasions de trencar el setge.[13]
(en francès antic) Nuls ne puet estre si destreiz / ne si tenuz estreitement / que il ne truisse liu sovent.
  «Miló».
  • Qui vulgui tractar diferents contes / ha de començar de manera diferent / i parlar amb tanta certesa / que resulti agradable a la gent.[14]
(en francès antic) Ki divers cuntes vuelt traitier, / Diversement deit comencier / E parler si raisnablement / Que il seit plaisible a la gent.
  «Milon», Lais, 1160-1180.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Maria de França. Lais. 1ª edición. Madrid: Alianza Editorial, 2004. ISBN 84-206-5693-3. 
  • Maria de França. Lais. 1a edició. Barcelona: Quaderns Crema, 1991. ISBN 8477270732.