Josep Carner i Puig-Oriol
poeta, periodista, autor de teatre i traductor català (1884-1970)
Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, 4 de juny de 1970) fou un poeta, periodista, dramaturg i traductor català, considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme i conegut com el «príncep dels poetes catalans».
 Josep Carner, el 1970 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 9 de febrer de 1884 |
| Mort |
Brussel·les (Bèlgica), 4 de juny de 1970 (86 anys) |
| Ocupació | Lingüista, poeta, escriptor, traductor, diplomàtic, dramaturg, periodista i professor d'universitat |
 | |
Citacions
modifica- No ho assagis, Amor, de vèncer-me amb afany retort, car s'acompliren els finals presagis i tant he amat que se'm diria mort.[1]
«Relapse», La paraula en el vent, 1914.
- És el Mal Gust, una cosa que esgarrifa més que no el grinyol de l'esmolet.[2]
- Les coses lletges, 1925.
- Sense la voluntat decidida i l'esperit de domini de l'home que no està per brocs i menja un bistec, no menjareu sinó una vida modesta o parasitària.[3]
- Sucar-hi, 1925.
Citacions sobre Josep Carner i Puig-Oriol
modifica- No he conegut mai un home que tingués en la conversació més recursos verbals, més mitjans d'expressió, més riquesa d'adjectivació, més capacitat de transmutació de la realitat a través del llenguatge [...] Era prodigiós, enlluernador.[4]
- Carner és probablement –tant si escriu en prosa com en vers– un dels retòrics més prodigiosos de l'època.[5]
- El quadern gris, 19 de març de 1918. — Josep Pla
- Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol després de llegir Les planetes del verdum
- Els qui tractin d'aplicar la retòrica carneriana a la pròpia confusió mental semblaran poetes anglesos o escandinaus traduïts.[5]
- El quadern gris, 6 de maig de 1918. — Josep Pla
- Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol.
Referències
modifica- ↑ Mallorquí Ruscalleda, Enric «La Paraula en el Vent (1914) de Josep Carner, una lectura estèticoamorosa del llibre». UNED, pàg. 84 [Consulta: 1545562016].
- ↑ Carner, 1981, p. 68.
- ↑ Carner, 1981, p. 105.
- ↑ Carner, 1981, p. 9-10.
- ↑ 5,0 5,1 «El blog del Quadern gris». Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1375642200. [Consulta: 26 abril 2013].
Bibliografia
modifica- Carner, Josep. Les bonhomies i altres proses. Barcelona: Edicions 62, 1981. ISBN 8429717382.