José Antonio Primo de Rivera

Polític feixista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 — Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític feixista espanyol. Fill primogènit del dictador espanyol Miguel Primo de Rivera, fou el fundador i ideòleg del partit Falange Española.

Infotaula de personaJosé Antonio Primo de Rivera
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Madrid
24 d'abril de 1903
Mort Alacant
20 de novembre de 1936 (33 anys)
Ocupació Polític, poeta, advocat defensor, advocat i falangiste
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Cap cosa autèntica, eterna i difícil, com és governar, s'ha pogut mai fer a màquina; sempre ha hagut de recórrer a última hora a allò que, des de l'origen del món, és l'únic aparell capaç de dirigir homes: l'home. És a dir, el cap. L'heroi.[1]
(en castellà) Ninguna cosa auténtica, eterna y difícil, como es el gobernar, se ha podido hacer a máquina; siempre ha tenido que recurriese a última hora a aquello que, desde el origen del mundo, es el único aparato capaz de dirigir hombres: el hombre. Es decir, el jefe. El héroe.
  En una tarde de octubre. Pròleg a "El Fascismo", de Benito Mussolini, octubre de 1933.
  • No hi ha res més enllà del senyoret ociós, convidat a una vida en la que no compleix cap funció, que el ciutadà de l'Estat feixista, a qui no és reconeix cap dret sinó en raó del servei que presta des del seu lloc. Si quelcom mereix dir-se de debò un Estat de treballadors, és l'Estat feixista.[2]
(en castellà) No hay nada más lejano del señorito ocioso, convidado a una vida en la que no cumple ninguna función, que el ciudadano del Estado fascista, a quien no se reconoce ningún derecho sino en razón del servicio que presta desde su sitio. Si algo merece llamarse de veras un Estado de trabajadores, es el Estado fascista.
  Crisis del liberalismo, al diari ABC22 de març de 1933.
(en castellà) El ser rotas es el más noble destino de todas las urnas.
  Teatre de la Comedia de Madrid29 d'octubre de 1933.
Acte fundacional del partit Falange Española.
  • Tots els que senten a Espanya diuen ¡Visca Catalunya! i visca totes les terres germanes d'aquesta admirable missió, indestructible i gloriosa, que ens van llegar diversos segles d'esforç amb el nom d'Espanya.[4]
(en castellà) Todos los que sienten a España dicen ¡viva Cataluña! y vivan todas las tierras hermanas en esta admirable misión, indestructible y gloriosa, que nos legaron varios siglos de esfuerzo con el nombre de España.
  4 de gener de 1934.
  • El separatisme local és signe de decadència, que sorgeix cabalment quan s'oblida que una Pàtria no és allò immediat, físic, que podem percebre fins a l'estat més primitiu d'espontaneïtat.[5]
(en castellà) El separatismo local es signo de decadencia, que surge cabalmente cuando se olvida que una Patria no es aquello inmediato, físico, que podemos percibir hasta en el estado más primitivo de espontaneidad.
  Teatre Calderón de Valladolid4 de març de 1934.
 
«La sublevació de la Generalitat de Catalunya ha estat un episodi, solament, de la subversió total amb què s'ha intentat la consumació de l'anihilació d'Espanya.»
  • L'Exèrcit és, abans que res, la salvaguarda d'allò permanent; per això no s'ha d'involucrar en lluites accidentals. Però quan és allò permanent el que perilla; quan està en risc la pròpia permanència de la Pàtria –que pot, per exemple, si les coses van de certa manera, fins i tot perdre la seva unitat–, l'Exèrcit no té més remei que deliberar i escollir.[6]
(en castellà) El Ejército es, ante todo, la salvaguardia de lo permanente; por eso no se debe mezclar en luchas accidentales. Pero cuando es lo permanente mismo lo que peligra; cuando está en riesgo la misma permanencia de la Patria –que puede, por ejemplo, si las cosas van de cierto modo, incluso perder su unidad– , el Ejército no tiene más remedio que deliberar y elegir.
  Carta a un militar espanyol, novembre de 1934.
  • La sublevació de la Generalitat de Catalunya ha estat un episodi, solament, de la subversió total amb què s'ha intentat la consumació de l'anihilació d'Espanya.[7]
(en castellà) La sublevación de la Generalidad de Cataluña ha sido un episodio, solamente, de la subversión total con que se ha intentado la consumación del aniquilamiento de España.
  Lección gritada, a Arriba, núm. 5, 18 d'abril de 1935.
  • El capitalisme espanyol fou raquític des dels seus inicis; des dels seus principis començà a claudicar amb els auxilis estatals, amb els auxilis arancelaris. La nostra economia estava més depauperada que gairebé cap altra; el nostre poble vivia més miserablement que gairebé cap altre.[8]
(en castellà) El capitalismo español fue raquítico desde sus comienzos; desde sus principios empezó a claudicar con los auxilios estatales, con los auxilios arancelarios. Nuestra economía estaba más depauperada que casi ninguna; nuestro pueblo vivía más miserablemente que casi ninguno.
  Cinema Madrid, 19 de maig de 1935.

Citacions sobre José Antonio Primo de Rivera

modifica
  • José Antonio Primo de Rivera és l'espanyolet amb més ganxo del segle XX.[9]
(en castellà) José Antonio Primo de Rivera es el españolito con más gancho del siglo XX.
  Discurs organitzat per la Falange Española Auténtica d'Alacant28 de novembre de 2006. — Fernando Sánchez Dragó

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Izquierdo, José María. Las mil frases más feroces de la derecha de la caverna (en castellà). Penguin Random House, 2011. ISBN 9788403001688. 
  • Primo de Rivera, José Antonio. José Antonio Primo de Rivera: Antología ( PDF) (en castellà). Ediciones FE, 1940 [Consulta: 13 maig 2017]. 
  • Sánchez López, Rosario. Entre la importancia y la irrelevancia: Sección Femenina de la República a la transición (en castellà). Editora Regional de Murcia, 2007 (Colección Carabelas: Ensayos). ISBN 9788475643656.