Joaquim Maria Puyal i Ortiga
periodista català
Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 24 de març de 1949) és un periodista català, un dels més prestigiosos del país gràcies als seus treballs en la televisió i la ràdio. Fou el primer periodista en retransmetre en català un partit de futbol a Espanya des que es fes durant la República. Des de l'any 1985 retransmet a Catalunya Ràdio els partits oficials disputats pel FC Barcelona.
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Barcelona, 24 de març de 1949 (75 anys) |
Ocupació | Periodista, professor, presentador de televisió i director de ràdio |
Citacions
modificaLocucions de partits del FC Barcelona
modificaRecull de citacions sobre les seves narracions esportives dels partits oficials del FC Barcelona a la ràdio:
- Urruti, t'estimo![1]
- Estadi Nuevo Zorrilla (Valladolid), 24 de març de 1985.
- Narració de Joaquim Maria Puyal després que l'Urruti, porter del FC Barcelona, aturés el penalti de Mágico González, jugador del Real Valladolid, i donés virtualment el títol de campió de lliga 1984-1985
- Estadi Nuevo Zorrilla (Valladolid), 24 de març de 1985.
- Pizzi sos macanudo![2]
- Camp Nou, 12 de març de 1997.
- Narració de Joaquim Maria Puyal del gol de Pizzi que va donar el triomf al FC Barcelona en l'eliminatòria de la Copa del Rei contra l'Atlético de Madrid.
- Camp Nou, 12 de març de 1997.
- El Bernabéu que aplaudeix, el Bernabéu que es posa dempeus i aplaudeix. És el que em faltava veure, ara ja em puc morir![3]
- Estadi Santiago Bernabéu (Madrid), 17 de novembre de 2005.
- Narració del tercer gol del FC Barcelona fet per Ronaldinho contra el Real Madrid corresponent al partit de lliga 2005. Una part de l'afició del Real Madrid va aplaudir el gol.
- Estadi Santiago Bernabéu (Madrid), 17 de novembre de 2005.
- Ha marcat don Andrés, don Andrés, don Andrés, don Andrés, don Andrés...[4]
- Stamford Bridge, 6 de maig de 2009.
- Narració del gol de d'Andrés Iniesta davant del Chelsea que classificà al FC Barcelona a la final de la Lliga de Campions de la UEFA 2008-09
- Stamford Bridge, 6 de maig de 2009.
- Déu existeix! Això és un miracle i Déu és cule. Això és incomprensible! És un somni! El Barça ha marcat el sisè.[5]
- Camp Nou, 8 de març de 2017.
- Narració del sisè gol fet per Sergi Roberto davant el Paris Saint Germain que classificà al FC Barcelona per al quarts de finals de la Champions League.
- Camp Nou, 8 de març de 2017.
Català de l'Any 2011
modificaRecull de frases del discurs d'entrega del premi Català de l'Any 2011 el 22 de maig de 2012:
- Jo no sóc el Català de l'Any, el Català de l'Any és el ciutadà que pateix les retallades, la persona que pateix la crisi a casa.[6]
- El periodisme és una feina molt important en la nostra societat perquè la lliure circulació d'idees i l'explicació de la realitat des d'òptiques honrades per part dels periodistes ens permet, als ciutadans, disposar d'informacions fiables.[6]
- President, si algun cop se sent sol, sàpiga que té un poble al darrera. Si els catalans anem junts som imbatibles.[6]
- Adreçant-se a Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya present en l'acte
Festes de la Mercè 2011
modificaRecull de frases del pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona que va fer el 22 de setembre de 2011 en el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.
- És la demostració de la força que pot fer la gent encara que tingui en contra els mitjans del poder.[7]
- Opinió sobre la reacció de la societat barcelonina a la vaga de tramvies de 1959
- Si superem les nostres diferències, la força de la unió del poble és irreductible. De l'exemple de les lluites socials i la resposta antifranquista, n'obtenim una conclusió: si els catalans anem junts, som imbatibles.[7]
- Si perdem la llengua, que pel camí que anem no seria inimaginable, al final del camí serà culpa nostra, no sempre la culpa és dels altres.[7]
- Opinió sobre la defensa de la llengua catalana
- Ell va conduir l'esforç de tots per millorar Barcelona. Per això, potser és el moment de dir públicament: moltes gràcies, alcalde Pasqual Maragall.[7]
- Citació sobre la tasca feta per Pasqual Maragall a l'alcaldia de Barcelona durant els anys 1982 i 1997
Referències
modifica- ↑ Puyal, Joaquim Maria. «Es compleixen 25 anys de la Lliga de l'"Urruti t'estimo"». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 24-03-2010. [Consulta: 12 març 2012].[ ]
- ↑ Puyal, Joaquim Maria. «1997. Puyal: "Pizzi sos macanudo"». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 06-05-2008. [Consulta: 12 març 2012].[ ]
- ↑ Puyal, Joaquim Maria. «Ja em puc morir». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 31-03-2007. [Consulta: 12 març 2012].[ ]
- ↑ Puyal, Joaquim Maria. «2009. El golàs de "Don Andrés" al Chelsea emociona en Puyal». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 06-05-2009. [Consulta: 12 març 2012].[ ]
- ↑ «El partit històric del Barça. Així han sonat els gols del FCB 6 - PSG 1, a "LaTdP"». La transmissió d'en Puyal - LaTdP. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 08-03-2017. Arxivat de l'original el 1489250660. [Consulta: 24 març 2017].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Error en el títol o la url.«». Diari Ara. Ara.cat, 23 maig del 2012. [Consulta: 23 maig del 2012].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Barroso, Sílvia. «Puyal i la Mercè: pregó amb banda sonora i una crida a la unió dels catalans per ser "imbatibles"». Ara.cat. Barcelona: ARA, 22-09-2011. [Consulta: 12 març 2012].