Joan Solà i Cortassa
lingüista, filòleg i catedràtic català (1940-2010)
Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 – Barcelona, 27 d'octubre de 2010) fou un lingüista i filòleg català. Rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2009.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), 10 de gener de 1940 |
| Mort |
Barcelona, 27 d'octubre de 2010 (70 anys) |
| Ocupació | Lingüista, filòleg, professor d'universitat, escriptor i romanista |
 | |
Citacions
modifica- Als diccionaris no cal que hi siguin, totes les paraules; no hi poden ser, vaja, perquè cadascú de nosaltres en sap una que no saben els altres o d’altres[1]
- El nostre estat no és nostre: és un estat contra nosaltres.[2]
- La societat serà catalana el dia que tots els escrivents es vegin obligats a escriure en català, encara que no en sàpiguen.[3]
- El sol fet que la llengua és un organisme viu ja en justifica la tasca contínua d'estudi i de vigilància, que és la que la societat ens encomana.[4]
Lingüística i normativa, 1990.
- Què són una persona i una comunitat sense un Estat seu de debò, un Estat que no maldi secularment i incessantment per eliminar-te o sotmetre’t sinó que et defensi a ultrança?[5]
- Discurs en l'acte d'investidura com a doctor honoris causa a la Universitat de Lleida, 7 de maig de 2009.
- Aquí no hi ha pau lingüística. Aquí el que hi ha és una part de la societat que viu angoixada per la lingüística i els altres no tenen aquesta angoixa perquè nosaltres cedim.[6]
- VilaWeb TV, 9 de juny de 2009.
- VilaWeb TV, 9 de juny de 2009.
- La gent vol conservar el català, però no pot.[7]
- Programa de televisió El Club, 9 de juliol de 2009.
Articles
modifica- Jo no m'he pogut sentir mai espanyol. Exactament tot al contrari. Jo vull, només, ser precisament igual que els altres: en economia, en dret, en llengua, en dignitat personal.[4]
- "El canvi que necessitem". Avui, 16 de març de 2004.
- No vull haver d'abdicar més de la meva llengua dins la meva mateixa terra, no vull constatar més que la justícia i la policia són els meus enemics, no vull veure amb la ràbia de la impotència que s'espolia econòmicament el meu país, que se'l manté subordinat de mil maneres a un poder central que ens vol esborrar.[4]
- "El canvi que necessitem". Avui, 16 de març de 2004.
- Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?[8]
- "Adéu-siau i gràcies!". Avui, 21 d'octubre de 2010.
- Últim article publicat dies abans de la seva mort
- Una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil.[8]
- "Adéu-siau i gràcies!". Avui, 21 d'octubre de 2010.
- Últim article publicat dies abans de la seva mort
Referències
modifica- ↑ Nogué Serrano, Neus. «Cinc anys sense Joan Solà». Catorze. Arxivat de l'original el 1562966313. [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ Gordillo, Saül. «El pitjor comiat per a Joan Solà». Avui. Barcelona: Grup Hermes, 28-11-2010. [Consulta: 11 agost 2012].
- ↑ Planas, Xevi. «Joan Solà». Avui. Barcelona: Grup Hermes, 14-11-2010. [Consulta: 11 agost 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Joan Solà i Cortassa». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 11 agost 2012].
- ↑ Investidura com a doctor honoris causa del senyor Joan Solà Cortassa (
PDF) (en català). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2009 [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Serra, Montserrat. «Joan Solà i el lligam inextricable entre poble, individu i llengua». VilaWeb, 27-11-2010. [Consulta: 11 agost 2012].
- ↑ «Joan Solà: "La gent vol conservar el català, però no pot"». TV3. Sant Joan Despí: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 09-07-2014. [Consulta: 7 setembre 2014].
- ↑ 8,0 8,1 «Adéu-siau i gràcies!» ( PDF). Avui. Barcelona: Diari Avui, 21-10-2010. [Consulta: 11 agost 2012].
