Joan Coromines i Vigneaux
lingüista i etimòleg català
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i de l'Onomasticon Cataloniae.
_(cropped).jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 21 de març de 1905 |
| Mort |
Pineda de Mar (Maresme), 2 de gener de 1997 (91 anys) |
| Ocupació | Lingüista, filòleg, professor d'universitat i escriptor |
 | |
Citacions
modifica- Un poble que adoptés el principi de tractar els seus amics i aliats amb el mateix rigor que els seus enemics mortals, o els seus fidels i entusiastes amb la mateixa severitat que els trànsfugues i renegats, seria un poble suïcida, i en les nostres circumstàncies simplement no seria un poble viable.[1]
Carta de Joan Coromines a Carles Riba, 14 d'octubre de 1954.
- Carta a Carles Riba opinant sobre la unitat de la llengua catalana
- Vostè sap que jo poso la força de l'estil per damunt de la recerca preciosa, el gruix humà per damunt de l'alambí, la literatura d’abast nacional molt més alta que el brodat de cenacle, l'essència per sobre de la quintaessència.[2]
- Carta a Josep Pla, 27 de maig de 1973.
- L'única nació meva, i la meva única llengua, a les quals reto incondicional obediència i homenatge són la nació i la llengua catalanes.[3]
- Carta a Jorge Semprún, 6 de juny de 1989.
- Carta de Joan Coromines a Jorge Semprún, ministre de Cultura del Govern d'Espanya, després de rebre el Premio Nacional de las Letras Españolas
- No hi ha supervivència del català, hi ha vida. És una vida una mica mediatitzada i sotmesa a passions. Però amb una llengua que va augmentant el nombre dels seus parlants, en lloc de disminuir-los, no es pot parlar de supervivència.[4]
- Entrevista al programa de televisió Stromboli, 1995.
Citacions sobre Joan Coromines
modifica- Joan Coromines és l’home més savi de Catalunya, des d’un punt de vista, que fins i tot us diria que és emprenyador.[5]
- En Coromines trobem una de les figures prominents de la filologia en l'àmbit mundial.[5]
Referències
modifica- ↑ Gómez-Ten, Robert «L'epistolari de Joan Coromines: apunts d'història de la llengua per carta» (PDF). Estudis Romànics, Vol. 30, (2008), pàg. 281-289 [Consulta: 29 setembre 2012].
- ↑ «Espais Escrits : Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 29 setembre 2012].
- ↑ Vega i Castellví, Xavier «Joan Coromines» (PDF). Miscel·lània del CERE, Núm. 11, (1997), pàg. 149-151 [Consulta: 29 setembre 2012].
- ↑ «Joan Coromines: «No hi ha supervivència del català, hi ha vida»». Catorze. Arxivat de l'original el 1618267147. [Consulta: 12 abril 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Maideu i Puig, Eudald «Joan Coromines. L'últim manuscrit de Mataplana» (PDF). Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, Annals 2007-2008, (2009), pàg. 129-142 [Consulta: 29 setembre 2012].