Carles Riba i Bracons

escriptor i poeta català
(S'ha redirigit des de: Carles Riba)

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 — Barcelona, 12 de juliol de 1959) fou un escriptor, traductor i poeta català.

Infotaula de personaCarles Riba i Bracons
Carles Riba 19201923.jpg
Carles Riba
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
23 de setembre de 1893
Mort Barcelona
12 de juliol de 1959 (65 anys)
Ocupació Poeta, escriptor, esperantista, traductor, filòleg, escriptor de literatura infantil i professor d'universitat
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • ...si l'home pel càstig, fos totalment capaç de girar-se com una mitja, hi hauria en aquest món tanta de felicitat que ni tan sols pensaríem a contar històries. Però tampoc no és segur que el món es tingués amb aquesta relativa fermesa de fins avui, si entre el mitjà dels homes no hagués existit almenys una esma que la desviació i el vici arrosseguen males conseqüències adequades.[1]
  Pròleg 'Paraules a la gent gran', Sis Joans, 1918.
  • ... vindrà un moment que, a un crit, tota l'obra d'«aquesta gent — tan ufana i tan superba» s'ensorrarà sola. Mentrestant, que la simple irradiació de la nostra dignitat destrueixi l'única cosa que té força contra nosaltres: les calumnies que els nostres enemics han teixit al nostre entorn.[2]
  Carta a Santiago Pey, 18 de febrer de 1940.
  • La mar llunyana
    és de tots. Però el dia
    clos de la serra
    verd entre alzines
    és nostre. No preguntis.[3]
  Targeta postal a Joan Vinyoli23 de juny de 1943.
  • Aquí es besaren
    dos amants, com de sobte
    no coneixent-se:
    fora del temps, dels rostres,
    en la memòria pura.[4]
  «Inscripció secreta», Del joc i del foc, 1946.
  • Puny poderós, saviesa, ull ple de Ciutat no bastida
    jeuen aquí. Són pols? Són el futur que tu ets.[5]
  «Epitafi per una tomba reial», Obres completes I27 de novembre de 1948.
  • Eternament ets reina,
    com en la clara nit
    que fou per tu infantada
    la Pau al regne trist.[6]
  «Ave humilis et potens», Obres completes. Poesia i narrativa, maig de 1956.

ReferènciesModifica

  1. Riba, 1981, p. pròleg.
  2. Riba i Bracons, 1991, p. 103-104.
  3. Riba i Bracons, 1991, p. 257.
  4. Medina, 1989, p. 20.
  5. «Epitafi per una tomba reial». endrets.cat. [Consulta: 7 gener 2017].
  6. Diversos autors, 1957, p. 195.

BibliografiaModifica