El nom de la rosa
novel·la de Umberto Eco que centra la trama al voltant de la investigació d'uns crims succeïts en una abadia benedictina a el nord d'Itàlia
| Aquesta pàgina o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-la afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Informeu a l'editor principal afegint a la seva pàgina de discussió: {{subst:AvísFR|El nom de la rosa}}--~~~~ |
El nom de la rosa (Il nome della rosa) és una novel·la d'Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l'any 1327. Va ser publicada l'any 1980 i fou un èxit de vendes immediat sent traduïda a nombroses llengües, entre elles el català a càrrec de Josep Daurella.
| Il nome della rosa | |
|---|---|
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades generals | |
| Autor | Umberto Eco |
| Publicació | 1980 |
 | |
Citacions
modifica- Aquell és Ubertino da Cassale, un dels pares espirituals del nostre Orde. Molts el veneren com un sant; altres el farien cremar per heretge.
- De vegades, la distància entre la visió extasiada i el frenesí pecador, és massa curta.
- Amb una mà sobre l'ídol prem sobre el primer i el setè de quatre.
- Abans de gaire em reuniré amb el meu principi, i ja no crec que aquest sigui el Déu de glòria del que em van parlar els abats del meu ordre, ni el de goig, com creien els franciscans d'aquella època, i potser ni tan sols sigui el Déu de pietat.
- Fuig, Adso, dels profetes i dels quals estan disposats a morir per la veritat, perquè solen provocar també la mort de molts altres, sovint abans que la pròpia, i de vegades en lloc de la pròpia.
- *Penitenciagite!!
- "-Pel que veig el germà mort era esquerrà.
- -Efectivament senyor, ell era invertit en molts aspectes."
- Potser també vulguis contar-me la de l'altre franciscà, frare Pau Milmosques, que un dia va relliscar en el gel i allí es va quedar tirat, i els seus conciutadans es burlaven d'ell, i quan un li va preguntar si no li agradaria estar sobre un jaç millor, ell va respondre: «Sí, sobre la teva dona ... » Així busqueu vosaltres la veritat.
- Salvatore e buone
- Stat rosa pristina nomini, nomina nuda tenemus.
- És o ha estat, en molts aspectes, un gran home. Però precisament per això és estrany. Només els homes petits semblen normals.
- ...la bellesa del cosmos no procedeix només de la unitat de la varietat, sinó també de la varietat en la unitat.
- ...la ciència no consisteix només a saber el que ha o pot fer, sinó també a saber el que podria fer-se encara que potser no hagués de fer-se.
- "-El riure és un vent diabòlic, que deforma les faccions i fa que els homes semblin micos.
- -Els micos no riuen. El riure és un atribut humà.
- -Com el pecat."
- Res hi ha en el món, ni home ni diable ni cosa alguna, que sigui per a mi tan sospitós com l'amor, doncs aquest penetra en l'ànima més que qualsevol altra cosa. Res hi ha que ocupi i lligui més al cor que l'amor. Per això, quan no disposa d'armes per a governar-se, l'ànima s'enfonsa, per l'amor, en la més profunda de les ruïnes.
- ... feu, i sabeu per què feu; però no sabeu per què sabeu que sabeu el que feu
- Que pacifica seria la vida sense amor Adso. Que segura. Que tranquil·la. I que insulsa.