Umberto Eco
escriptor i filòsof italià
Umberto Eco (Alessandria, Piemont 5 de gener de 1932 — Milà, Llombardia, 19 de febrer de 2016) fou un escriptor italià.
 Umberto Eco (1984) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Alessandria (Itàlia), 5 de gener de 1932 |
| Mort |
Milà (Itàlia), 19 de febrer de 2016 (84 anys) |
| Ocupació | Filòsof, novel·lista, assagista, pedagog, guionista, traductor, professor d'universitat, semiòtic, escriptor, crític literari, medievalista, especialista en literatura i historiador |
 | |
Citacions
modifica- Qui no llegeixi, als 70 anys haurà viscut una vida. Qui llegeixi, haurà viscut cinc mil anys. La lectura és la immortalitat cap enrere.[1]
- (en italià) Chi non legge, a 70 anni avrà vissuto una sola vita - aveva detto in passato - Chi legge avrà vissuto 5000 anni. La lettura è un'immortalità all'indietro.
- Si Déu existís, seria una biblioteca.[2]
- (en francès) Si Dieu existait, il serait une bibliothèque.
Entrevista a la revista L'événement du Jeudi, 9 d'abril de 1998.
El nom de la rosa (1980)
modifica- (en italià) Il bene di un libro sta nell'essere letto. Un libro è fatto di segni che parlano di altri segni, i quali a loro volta parlano delle cose
- No totes les veritats són per totes les oïdes.[1]
- (en italià) Non tutte le verità sono per tutte le orecchie.
- L'autor hauria de morir després d'haver escrit la seva obra. Per aplanar així el camí al text.[1]
- (en italià) L'autore dovrebbe morire dopo aver scritto. Per non disturbare il cammino del testo.
El pèndol de Foucault (1988)
modifica- Quan els homes deixen de creure en Déu, no vol dir que ja no creuen res, sinó que creuen en tot.[4]
- (en italià) Quando gli uomini non credono più in Dio, non è che non credano più a nulla, credono a tutto.
- Com es podia no caure de genolls al davant de l'altar de la certesa?[5]
- (en italià) Come non cadere in ginocchio davanti all'altare della certezza?
- capítol I.
Atribuïdes
modifica- M'agrada l'olor de tinta d'un llibre pel matí.[6]
- (en italià) Mi piace l'odore di inchiostro da un libro di mattina.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «"La lectura és la immortalitat cap enrere": Umberto Eco en 10 frases». Ara.cat, 20-02-2016. [Consulta: 21 febrer 2016].
- ↑ «Citations». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1369721698. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Ratcliffe, Susan (ed.). Oxford Essential Quotations (en anglès). Oxford University Press, 2015 [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ Eco, Umberto. El Pèndol de Foucault. Barcelona: Destino, 1992. ISBN 8423321762.
- ↑ Eco, 1989, p. 17.
- ↑ Van Aken, 2017.
Bibliografia
modifica- Eco, Umberto; traducció d'Antoni Vicens. El pèndol de Foucault. [2a. ed.]. Barcelona: Destino, 1989. ISBN 84-233-1773-0.
- Van Aken (ed.), Bart. Citas sobre los libros, la lectura y la escritura (en castellà). Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2017. ISBN 9788425230356.
Enllaços externs
modifica- Homepage of Umberto Eco (anglès)