Eduardo Chillida Juantegui

Eduardo Chillida Juantegui (Sant Sebastià, País Basc, 10 de gener de 1924 - 19 d'agost de 2002) fou un escultor i futbolista basc.

Eduardo Chillida Juantegui

Eduardo Chillida Juantegui
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Sant Sebastià (Guipúscoa),  10 de gener de 1924
Mort	Sant Sebastià (Guipúscoa),  19 d'agost de 2002 (78 anys)
Ocupació	Escultor, il·lustrador, artista visual, artista gràfic, dibuixant i futbolista
Obra amb drets d'autor

Citacions

• Probablement amb el blanc i el negre és com es produeix, al meu judici, la dialèctica més poderosa i més elemental. Parlo d'elemental en el sentit que tot allò decisiu es pot dir només amb aquests dos colors o valors extrems.

• L'art està lligat al que no està fet, al que encara no crees. És quelcom que està fora de tu, que està més endavant i tu has de buscar. Altrament, un estaria tota l'estona repetint-se.

(en castellà) Soy un hombre que trata de hacer lo que no sabe hacer. El arte está ligado a lo que no está hecho, a lo que todavía no creas. Es algo que está fuera de ti, que esta más adelante y tu tienes que buscarlo. De otra manera, uno estaría todo el tiempo repitiéndose.

Entrevista a Babab, 1996.

• La porteria és l'única zona tridimensional del camp. On esdevenen tots els fenòmens actius del futbol és a l'àrea i a la porteria. I jo tenia consciència d'allò.

(en castellà) La portería es la única zona tridimensional del campo. Donde ocurren todos los fenómenos activos del fútbol, es en el área y en la portería. Y yo tenía conciencia de eso.

Entrevista a Babab, 1996.

• Quan vaig conèixer la terra amb la que jo volia treballar, li vaig posar la mà a sobre i de seguida em vaig adonar per l'oïda, que em deia que era possible fer la meva obra amb ella.

(en castellà) Cuando conocí la tierra con la que yo quería trabajar, le puse la mano encima y enseguida me di cuenta por el oído, que me decía que era posible hacer mi obra con ella.

Entrevista a Babab, 1996.

Articles a El País

Recull de citacions de l'espai d'opinió Tribuna al diari El País:

• Durant molt de temps, Brâncuși busca recolzar-se al terra i afegir a la seva obra una base complicadíssima que no sembla una base, ni tampoc un cavallet, perquè no s'atreveix a recolzar-se amb naturalitat al terra. Després, la seva escultura es va purificant, busca de dalt a baix i és llavors quan sorgeixen els seus grans monuments i quan la seva obra adquireix un caràcter veritablement contemporani.

(en castellà) Durante mucho tiempo, Brancusi busca apoyarse en el suelo añadiendo a su obra una base complicadísima que no parece una base, ni tampoco un caballete, porque no se atreve a apoyarse con naturalidad en el suelo. Luego, su escultura se va purificando, busca de abajo arriba y es entonces cuando surgen sus grandes monumentos y cuando su obra adquiere un carácter verdaderamente contemporáneo.

A la búsqueda del suelo, 18 de gener de 1995.

Sobre l'escultor romanès Constantin Brâncuși.

• Era un bon tècnic, un gran artesà expert en modelar la matèria, un personatge clau de l'escultura contemporània, un d'aquells primers a qui no és gens fàcil seguir.

(en castellà) Era un buen técnico, un gran artesano experto en moldear la materia, un personaje clave de la escultura contemporánea, uno de esos primeros a quienes no es nada fácil seguir.

A la búsqueda del suelo, 18 de gener de 1995.

Sobre l'escultor romanès Constantin Brâncuși.

• Era una delícia de persona, un d'aquells homes que posseeixen una gràcia i un humor intel·ligents. [...] Ens queda el llibre que vam fer junts.

(en castellà) Era una delicia de persona, uno de esos hombres que poseen una gracia y un humor inteligentes. [...] Nos queda el libro que hicimos juntos.

Un inteligente humor, 21 de juny de 1995.

Sobre el filòsof romanès Emil Cioran.

«O potser l'escultura, aquell espai ampli i profund, accessible a la llum del Sol i de la Lluna, lloc de trobada dels homes, pugui arribar al cor de la muntanya sagrada de Tindaya.»

• Potser la utopia no pugui ser mai realitat. Potser altres ho aconsegueixin en un altre lloc. O potser l'escultura, aquell espai ampli i profund, accessible a la llum del Sol i de la Lluna, lloc de trobada dels homes, pugui arribar al cor de la muntanya sagrada de Tindaya.

(en castellà) Quizá la utopía no pueda ser nunca realidad. Quizá otros lo consigan en otro lugar. O quizá la escultura, ese espacio amplio y profundo, accesible a la luz del Sol y de la Luna, lugar de encuentro de los hombres, pueda llegar al corazón de la montaña sagrada de Tindaya.

Hace años tuve una intuición, 21 de juliol de 1996.

En referència al projecte fallit de l'any 1993 que tenia com a objectiu que Chillida fes un buidat de cub a l'interior de la muntanya de Tindaya, a Fuerteventura (Illes Canàries). Va ser anul·lat per l'oposició ecologista i irregularitats polítiques.

• Era un home culte, mereixia la pena. Es nota el seu art, molt personal; que es reconeix de lluny. No hi ha marge d'error a l'hora d'assenyalar un saura. Va mantenir la seva independència amb els seus companys de generació, i era el que millor construït estava per poder fer el que feia. La seva obra no va crear escola, però va obrir una bretxa que molts artistes han seguit.

(en castellà) Era un hombre culto, merecía la pena. Se nota en su arte, muy personal, que se reconoce a la legua. No hay posibilidad de error al señalar un saura. Mantuvo su independencia con sus compañeros de generación y era el que mejor construido estaba para poder hacer lo que hacía. Su obra no creó escuela, pero abrió una brecha que muchos artistas han seguido.

Una dramática brecha, 23 de juliol de 1998.

Sobre el pintor espanyol Antonio Saura Atarés.