Dolçainer

(S'ha redirigit des de: Dolçainers)

Un dolçainer és una persona que fa sonar la dolçaina.

Dolçainer
Un dolçainer fent sonar la dolçaina
Projectes germans
  Definició al Viccionari

Dites populars

modifica
  • Anar de festa en festa com el dolçainer d'Albal.[1](val.) 
  • Com volia ser primer, anava davant del dolçainer.[1](val.) 
  • Dolçainer i torero, no pots ser-ho.[2]
  • El pare dolçainer, el fill tabaler.[3](Benassal) 
(var.) En casa del dolçainer, tots són balladors[3](Tortosa) 

Frases fetes i locucions

modifica
  • Eixe és un dolçainer.[1](val.) 
  Ésser molt poc formal.
  • Fet un dolçainer[5]
  No parar quiet.
  • Fer la del dolçainer.[5]
  Anar de projecte en projecte sense comprometre's.
  • Pegar més voltes que un dolçainer.[1](val.) 
  Caminar molt buscant alguna cosa sense trobar-la.
  • Portar un pet com un dolçainer.[5]
  Anar begut.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Blas Núñez; Oriola Velló, 2012.
  2. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 novembre 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dolçainer». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» ( PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 Pàmies i Riudor, Víctor. «Dolçainer» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.

Bibliografia

modifica
  • Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic. El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular. Gandia: Edicions Tívoli, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2012. ISBN 978-84-939264-3-4.