Discussió:Friedrich Hölderlin/Arxiu 1

Calen referències

Citacions i dites sense referenciar

Les citacions sense font presents en aquesta llista manquen del paràmetre |refs = . Seran eliminades transcorregut un any i mig (548 dies) a partir del dia de la seva addició en la mateixa si no es completa aquesta mancança amb una font fiable (vegeu Viquidites:Llistat de fonts fiables).
El procés d'importació de cites a aquesta llista es realitza de forma automàtica. Si afegiu una referència al paràmetre esmentat, si us plau, sigueu lliures de retornar la cita a la plana principal, si la plantilla queda buida, esborreu-la.

• El llenguatge és el bé més preuat i alhora el més perillós que s'ha donat a l'home.

pel seu esborrament ja ha acabat. ()

• Crido el destí perquè em retorni la meva ànima.

pel seu esborrament ja ha acabat. ()

• Què és tot el que els homes han fet i pensat al llarg de milers d'anys, en comparació amb un moment d'amor?

pel seu esborrament ja ha acabat. ()

• Vaig comprendre el silenci del cel; les paraules humanes no les vaig entendre mai.

pel seu esborrament ja ha acabat. ()

• Allò que és propi ha de ser après tant bé com allò que és estranger.

pel seu esborrament ja ha acabat. ()

• Podem dir amb certesa que el món no havia presentat mai un aspecte tant caòtic com ara. No hi ha sinó una variada infinitat de contrastos i d’oposicions. Coses antigues i coses noves! Cultura i barbàrie! Maldat i passió! Egoisme sota una pell de xai! Egoisme sota una pell de llop! Superstició i incredulitat! Servitud i despotisme! Intel•ligència desprovista de seny! Seny mancat d’intel•ligència! Sensibilitat mancada d’enginy, enginy mancat de sensibilitat! Història, experiència, tradició sense filosofia, filosofia sense experiència! Energia sense principis! Principis sense energia! Rigor desprovist del sentit de la humanitat! Un sentit de la humanitat desprovist de rigor! Complaença en què apunten la hipocresia i l’arrogància desvergonyides! Joves que es fan l’ancià, homes puerils... La lletania podria continuar de l’alba fins a la nit i no hauríem esmentat ni la mil•lèsima part del caos humà! (Hölderlin, F; “Hiperió”, Edició de Jordi Llovet, 1993, pàg. XLI).

pel seu esborrament ja ha acabat. ()

• Però tu brilles encara, sol de l’univers! Tu encara verdeges, terra sagrada! Els rius encara corren fins al mar i els arbres ombrosos murmuren al migdia. El cant plaent de la primavera bressola els meus pensaments de mort. L’exuberància d’un món ple de vida alimenta i sadolla fins a l’embriaguesa el meu ésser miserable. (Hölderlin, F; “Hiperió”, Edició de Jordi Llovet, 1993, pàg. 12).

pel seu esborrament ja ha acabat. ()