Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

document històric i legislatiu; fonamental de la Revolució Francesa

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà fou un text votat per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost de 1789 com a primer pas per redactar una Constitució. Defineix la igualtat de tots els homes i recull el conjunt de drets individuals i col·lectius dels ciutadans. La seva redacció recollia la influència de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (1776) i del pensament dels filòsofs del s XVIII.

Infotaula d'obraDeclaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Déclaration des droits de l'homme et du citoyen i Déclaration des droits de l'homme en société
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789)
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Assemblea Constituent
Publicació 26 agost 1789
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
 
La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres.
 
La Llei és la expressió de la voluntat general. Tots els Ciutadans tenen dret a cooperar personalment, o per mitjà dels seus Representants, en la seva formació. La llei ha de ser idèntica per a tothom, tant per protegir com per castigar.
  • Els Representants del Poble Francès, constituïts en Assemblea Nacional, considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de l'Home són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels Governs, han resolt exposar, en una Declaració solemne, els drets naturals, inalienables i sagrats de l'Home.
(en francès) Les Représentans du Peuple François, constitués en Assemblée Nationale, considérant que l'ignorance, l'oubli ou le mépris des droits de l'Homme sont les seules causes des malheurs publics et de la corruption des Gouvernemens, ont résolu d’exposer, dans une Déclaration solemnelle, les droits naturels, inaliénables et sacrés de l’Homme.

Article 1

  • Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets.
(en francès) Les hommes naissent et demeurent libres et égaux en droits.

Article 2

  • La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l'Home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.
(en francès) Le but de toute association politique est la conservation des droits naturels et imprescriptibles de l'Homme. Ces droits sont la liberté, la propriété, la sûreté et la résistance à l'oppression.

Article 3

  • El principi de tota Sobirania resideix essencialment en la Nació.
(en francès) Le principe de toute Souveraineté réside essentiellement dans la Nation.

Article 4

  • La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres.
(en francès) La liberté consiste à pouvoir faire tout ce qui ne nuit pas à autrui.

Article 5

  • Tot allò que no està prohibit per la Llei no pot ser impedit, i ningú no pot ser obligat a fer el que la llei no ordena.
(en francès) Tout ce qui n’est pas défendu par la Loi ne peut être empêché, et nul ne peut être contraint à faire ce qu’elle n'ordonne pas.

Article 5

  • La Llei és la expressió de la voluntat general. Tots els Ciutadans tenen dret a cooperar personalment, o per mitjà dels seus Representants, en la seva formació. La llei ha de ser idèntica per a tothom, tant per protegir com per castigar.
(en francès) La Loi est l’expression de la volonté générale. Tous les Citoyens ont droit de concourir personnellement, ou par leurs Représentans, à sa formation. Elle doit être la même pour tous, soit qu’elle protège, soit qu’elle punisse.

Article 10

  • Ningú no pot ser inquietat per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no alteri l'ordre públic establert per la Llei.
(en francès) Nul ne doit être inquiété pour ses opinions, même religieuses, pourvu que leur manifestation ne trouble pas l’ordre public établi par la Loi.

Article 11

  • La lliure comunicació de pensaments i d'opinions és un dels drets més precioses de l'Home. Tot Ciutadà pot, doncs, parlar, escriure, imprimir lliurement.
(en francès) La libre communication des pensées et des opinions est un des droits les plus précieux de l'Homme : tout Citoyen peut donc parler, écrire, imprimer librement.

Article 15

  • La Societat té dret de demanar comptes a qualsevol agent públic respecte de la seva administració.
(en francès) La Société a le droit de demander compte à tout Agent public de son administration.

Article 17

  • Sent les propietats un dret inviolable i sagrat, ningú en pot ser privat, llevat que la necessitat pública, legalment constatada, ho exigeixi evidentment, i sota la condició d'una justa i prèvia indemnització.
(en francès) Les propriétés étant un droit inviolable et sacré, nul ne peut en être privé, si ce n'est lorsque la nécessité publique, légalement constatée, l’exige évidemment, et sous la condition d’une juste et préalable indemnité.

Bibliografia

modifica