Un calaix és un receptacle o espai mòbil d'un moble (taula, armari, bufet, etc.), paral·lelepipèdic i ordinàriament planer, amb guies i contraguies, que estirant surt del moble on és contingut i pitjant hi entra.
- Carrer banyat, calaix eixut.[1]
- Dia banyat, calaix eixut.
- En banda de calaix, tothom grapeja.[1]
- Anar-se'n al calaix.[3]
- Boca com un calaix.[1]
- Calaix de sastre.[1]
- Portar (algú) al calaix.[3]
- Tenir una cama al calaix.[3]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Calaix». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 maig 2012].