Burla
La burla és l'acte de riure's d'una altra persona pel seu aspecte, la seva condició o com a conseqüència a un esdeveniment concret.
 Noia treient la llengua | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- (en francès) La moquerie est souvent indigence d'esprit.
Caràcters, 1688. — Jean de La Bruyère
Dites populars
modifica- A qui es burla, el dimoni li furga; tres burlades, tres furgades.[2]
- Abans de burlarte d'algú, mira be com ets tú.[3]
- Burla amb dany, no compleix l'any.[4][5]
- Deixa la burla quan més t'agradi.[4]
- Les burles fan com les professons, se 'n tornen allí d'hon han sortit.[3]
- (var.) Les burles fan com les processons, que entren d'allà on surten.[4]
- (var.) Les burles fan com les processons, que tornen allà d'on surten.[5]
- Les burles passan á veres.[3]
- (var.) Les burles solen eixir de veres.[4]
Referències
modifica- ↑ «Jean de La Bruyère a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1371904996. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Gisbert, 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Font, 1898.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «burla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Font, Ramón. Bons consells: ab la traducció castellana. Gerona: Estampa de'n Tomás Carreras, 1898.
- Gisbert, Adolf. Refranyer temàtic : amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà (
PDF). Godella: Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament Godella, 2011 [Consulta: 22 desembre 2024].
