Budisme
religió i filosofia derivades de les ensenyances de Gautama Buddha
El Budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en les ensenyances de Siddharta Gautama. Una de les seves branques esdevingué un sistema religiós no teista, composts per dues grans escoles: Mahayana —El Gran Vehicle— i Theravada —L'Escola de la Gent Gran—.
 La Dharmatxakra (Roda Dharma), que representa el noble camí dels vuit passos. | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- (en castellà) Admiro, sin seguirlo, el budismo; por algún tiempo cogió mi espíritu.
A Revista de Educación Argentina, abril de 1925. — Gabriela Mistral
- Si hagués de triar una religió, em quedaria amb el budisme. El budisme és una religió benevolent. Et diu que tens una oportunitat... Té [[humor]], té saviesa, et diu que has de ser amable amb els demés. Totes les demés tenen déus que et donaran d'hòsties si desafies les regles.[2]
- (en anglès) If I had to pick a religion, I'd pick Buddhism. Buddhism is a kindly religion. It says you got a chance... it's got humor, it's got wisdom, it says to be nice to each other. All the rest of them have gods that want to beat the crap out of you if you defy the rules.
- 1996. — Harlan Ellison
- A una entrevista donada per l'autora a en J. Michael Straczynski, amb motiu de la presentació de la versió per ordinador del seu llibre I Have No Mouth, and I Must Scream.
- En el budisme, la compassió sempre va amb la saviesa. Compassió sense saviesa no és veritable compassió, i saviesa sense compassió no és veritable saviesa.[3]
- (en anglès) In Buddhism, compassion always goes with wisdom. Compassion without wisdom is not understood to be true compassion, and wisdom without compassion is not true wisdom.
- Zen and the Modern World, 2003. — Masao Abe
- En aquest moment crític de la història, el repte de budisme socialment compromès no és convèncer els ciutadans que la religió pot tenir un paper positiu, sinó demostrar-ho.[4]
- (en anglès) At this critical point in history, the challenge for a socially Engaged Buddhism is not to persuade citizens that religion can play a positive role, but to show them.
- What's Buddhist about Socially Engaged Buddhism, febrer, març de 2004. — David Loy
- El budisme és molt més que una moda. La gent del segle XXI busca, no para de buscar alguna cosa que li doni suport o una mica de felicitat, o que l'ajudi a pensar.[5]
- A El Convidat a TV3, 2 d'octubre de 2012. — Thubten Wangchen
- El budisme tibetà no depèn d'un individu. Tenim molt bones estructures organitzatives amb monjos i estudiosos molt ben preparats [...] La institució del dalai-lama tenia importància a causa del seu poder polític, i això ara ja no existeix.[6]
- Welt amb Sonntag, 9 de setembre de 2014. — Tenzin Gyatso, 14è Dalai-lama del Tibet.
Referències
modifica- ↑ Vargas Saavedra; 1978, 13.
- ↑ «J. Michael Straczynski interviews Harlan Ellison». Interviews. Game Nostalgia. Arxivat de l'original el 1603256823. [Consulta: 27 novembre 2016].
- ↑ Abe, 2003, p. 12.
- ↑ Loy, David R. «What's Buddhist about Socially Engaged Buddhism». Articles. Un Zen Occidental. [Consulta: 27 novembre 2016].
- ↑ «"El sexe és com beure aigua salada": el Lama Wangchen a 'El Convidat', en 10 frases». Ara.cat. Arxivat de l'original el 1459814773. [Consulta: 30 agost 2014].
- ↑ «El dalai-lama creu que ningú l'hauria de rellevar al capdavant de la institució». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, (09-09-2014) [Consulta: 21 novembre 2016].
Bibliografia
modifica- Abe, Masao. Zen and the modern world: a third sequel to "Zen and Western thought. Honolulu (T.H.): University of Hawai'i press, 2003. ISBN 9780824826659.
- Vargas Saavedra, Luis. Prosa Religiosa de Gabriela Mistral (en castellà). Santiago de Xile: Andres Bello, 1978.