Bud Spencer

actor i esportista italià

Bud Spencer, pseudònim de Carlo Pedersoli, (Nàpols, 31 d'octubre de 1929 - Roma, 27 de juny de 2016) fou un guionista, productor cinematogràfic i presentador de televisió italià. Va ser també campió italià de natació i va participar en dos Jocs Olímpics.

Infotaula de personaBud Spencer
Carlo Pedersoli (2009)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Nàpols (Itàlia)
31 d'octubre de 1929
Mort Roma
27 de juny de 2016 (86 anys)
Ocupació Comediant, cantant, productor discogràfic, aviador, guionista, productor de cinema, compositor, nedador, escriptor, jugador de waterpolo, actor de cinema, polític, artista d'estudi, director de cinema, autobiògraf, jugador de rugbi a 15, bibliotecari i actor
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Mai he perseguit les dones dels altres perquè no puc entrar dins de l'armari quan els seus marits tornen d'hora.[1]
(en italià) Non ho mai rincorso le donne degli altri perché non riesco a entrare negli armadi quando i mariti tornano all'improvviso.
  • Necessito creure perquè, malgrat el meu pes, em sento petit davant del que m'envolta. Si no cregués, estaria fotut. En una conferència vaig dir: "No existeix cap home o dona al món que no necessiti creure en alguna cosa." Un noi es va aixecar i va dir: "Jo sóc un ateu". "Bé", li vaig contestar, "aleshores ja creus que Déu no existeix, llavors creus en alguna cosa".[2]
(en italià) Ho bisogno di credere perchè - nonostante il mio peso - mi sento piccolo di fronte a quello che c'è intorno a me. Se non credo sono fregato. A una conferenza ho detto: "Non esiste al mondo un uomo o una donna che non ha bisogno di credere in qualche cosa". Un ragazzo si è alzato dicendo: "Io sono ateo!". "Bene", gli ho risposto, "lei allora crede che Dio non esiste, quindi crede in qualche cosa".
  Il Giornalle.it, 31 de maig 2010.
  • Distingeixo dos tipus d'èxit: el que vaig tenir en l'esport i el del cinema. El primer és meu i ningú m'ho pot treure. El segon és el que el públic ha decidit donar-me i que alhora m'ha permès fer 120 pel·lícules.[3]
(en italià) Io distinguo due tipi di successo: quello che ho avuto nello sport e quello nel cinema. Il primo è mio e non me lo leva nessuno. Il secondo è quello che il pubblico ha deciso di darmi e che mi ha permesso di fare 120 film.
  30 de octubre de 2009.
  • Crec perquè necessito creure en Déu i en el "després" que està més enllà de la vida. Per mi, la fe és un dogma. Un valor absolut. Forma part de la vida de qualsevol persona, fins i tot d'aquelles que diuen que no hi creuen.[3]
(en italià) Io credo perché ho bisogno di credere in Dio e nel «dopo» che c'è oltre la vita. La fede, per me, è un dogma. Un valore assoluto. Che fa parte della vita di chiunque, anche di quelli che dicono di non credere.
  30 de octubre de 2009.

Referències

modifica
  1. Molinari, Mateo; Gino & Michele. Anche le formiche nel loro piccolo s'incazzano. Milano: Baldini & Castoldi, [1995]. ISBN 9788880890775 [Consulta: 22 setembre 2014]. 
  2. Benedettelli, Barbara. «"Ho un solo motto: futtetenne"». Il Giornalle.it, 31-05-2010. [Consulta: 21 setembre 2014].
  3. 3,0 3,1 Entrevista de Tiziana Lupi a Bud Spencer «I miei 80 anni di sorrisi e fede».

Enllaços externs

modifica
(anglès)