Benet de Núrsia

fundador del monaticisme crisià i de l'ordre benedictina

Sant Bernet (Núrsia?, Úmbria, segle V — Montecassino, Laci, després del 547) fou un abat, fundador de monestirs i organitzador de la vida monàstica a Occident. Venerat com a sant, se celebra la seva festivitat el 21 de març.

Infotaula de personaSant Benet
A miracle by Saint Benedict mg 0167.jpg
Un miracle de Sant Benet (ca. 1680)
de Luca Giordano
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Norcia (Itàlia)
3 de març de 480
Mort abadia de Montecassino (Itàlia)
23 de març de 547 (67 anys)
Ocupació Escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  • El cucut, per son dret, ha de cantar per Sant Benet, però ha jurat i rejurat que no cantarà fins a Sant Marc.[1]
  • Per Sant Miquel, corre pel cel; per Sant Lluc, cop de truc; per Sant Benet, el gran patec; per Sant Sadurní, la fi.[2]
  • Per Sant Josep, el cucut canta tot dret; si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet.[3]
  • Per Sant Benet arriba el somniafred i per Sant Macià se'n torna a anar.[2]
  • Per Sant Benet cada cucut canta en son indret, i, si no canta, és mort de fred.[1]
  • Per Sant Benet canamó o canamet.[1]
  • Per Sant Benet el sol toca per les parets.[1]
  • Per Sant Benet se sembra el canemet.[3]
  • Sant Benet fa cantar el cucut i Sant Pere el fa callar.[1]
  • Sant Benet flaons no pot menjar, i Sant Marc no pot dejunar.[1]
  • Sant Benet plorós, juliol plujós.[3]
  • Sant Benet porta el cucut i Sant Benet se l'enduu.[1]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952.