Albinyana
municipi de Catalunya
Albinyana és un municipi del Baix Penedès. Els primers inicis de la població es remunten a la presència àrab entre els segles X i XI, i actualment la seva economia es basa en l'agricultura de secà. També formen part de la població les entitats urbanitzades de Bonaterra I i II, les Masies del Torrent, el Molí del Blanquillo, la Papiola i les Peces.
 Ésglésia de Sant Bartomeu d'Albinyana. | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Citacions
modifica- Adalbert, fill del difunt vescomte Guitard i Gerberga, va marxar amb el comte Ramon Borrell a l'expedició de Còrdova on va morir lluitant el mes de juny de 1010 (a la batalla de Acbatalbacar); però abans de marxar havia fet testament sacramental, tot deixant vi que tenia a Moja, blat a Sant Esteve de Castellet, copes de plata, bous, un sarraïna, etc., —i disposant a favor de Sant Cugat de la torre de Moja i de les seves pertinences d'Albinyana.[1]
- (en castellà) Adalberto, hijo del difunto vizconde Guitardo y de Geriberga, marchó con el conde Don Ramon Borrell á la expedicion de Córdoba donde murió peleando en el mes de junio de 1010 (en la batalla de Acbatalbacar); pero antes de partir había hecho testamento sacramental, dejando vino que tenía en Moja, trigo en San Estbeban de Castellet, copas de plata, bueyes, una sarracena, etc., —y disponiendo a favor de San Cucufate de la torre de Moja y de sus pertenencias de Albinyana.
Apuntes históricos sobre Olérdula, a Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1868. — Manuel Milà i Fontanals
- Albinyana és un poblet enfilat a les vessants de la muntanya, blanc damunt el fons obscur de les pinedes, aturat entre vinyes circumspectes que la tardor enjoia amb la seva porpra, envoltat de vegades pel xiulet agrest del vent que fa giravoltar el penell del campanar.[2]
- Històries apòcrifes, 1974. — Joan Perucho i Gutiérrez
- Com és de domini públic, tinc a Albinyana poblet de tres-cents habitants de la província de Tarragona, uns horts amb fruiters i un casalot ple de simpàtics fantasmes.[3]
- La porta de la identitat, 1998. — Joan Perucho i Gutiérrez
Dites populars
modifica- A Albinyana fan senalles, a les Peces senallons, a Santa Oliva les herbes i els demés són un collons.[4]
Referències
modifica- ↑ Milà i Fontanals, 1868, p. 518-519.
- ↑ Perucho, 1974, p. 165.
- ↑ Perucho, 1998, p. 44.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
Bibliografia
modifica- Milà i Fontanals, Manuel. «Apuntes históricos sobre Olérdula». A: Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona (en castellà). Barcelona: Imprenta de Celestino Verdaguer, 1868.
- Perucho, Joan. Històries apòcrifes (en català). 20. Edicions 62, 1974 (Cara i Creu). ISBN 9788429709704.
- Perucho, Joan. La porta de la identitat (en català). Proa Perfils, 1998. ISBN 9788482564258.