Ada Lovelace

matemàtica anglesa considerada la primera programadora de la història

Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 – 27 de novembre de 1852) és la primera programadora en la història dels computadors. Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

Infotaula de personaAda Lovelace
Retrat d'Ada Lovelace
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Londres
10 de desembre de 1815
Mort Marylebone (Anglaterra)
27 de novembre de 1852 (36 anys)
Ocupació Matemàtica, programadora, poetessa, informàtica, inventora, traductora, escriptora i enginyera
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
(en anglès) Our family are an alternate stratification of poetry and mathematics.
  Carta a Andrew Crosse.
  • Sóc més que mai, ara, la núvia de la ciència. La religió per a mi és la ciència, i la ciència és la religió. En aquesta veritat profundament sentida jeu el secret de la meva intensa dedicació a la lectura d'obres naturals de Déu. Se l'està llegint. La seva voluntat, la seva intel·ligència; i això de nou és aprendre a obeir i seguir (tant com puguem) aquesta voluntat! Perquè el que llegeix, que interpreta la Divinitat amb un cor sincer i senzill, a continuació, obeeix i se sotmet a actes i sentiments com per un impuls i instint. No pot deixar de fer-ho. Almenys, això em sembla.[2]
(en anglès) I am more than ever now the bride of science. Religion to me is science, and science is religion. In that deeply-felt truth lies the secret of my intense devotion to the reading of God's natural works. It is reading Him. His will — His intelligence ; and this again is learning to obey and to follow (to the best of our power) that will! For he who reads, who interprets the Divinity with a true and simple heart, then obeys and submits in acts and feelings as by an impupulse and instinct. He can't help doing so. At least, it appears so to me.
  • Quan observo els anomenats filòsofs científics plens de sentiments egoistes, i de tendència per la guerra contra les circumstàncies i la Providència, em dic: Ells no són veritables sacerdots, sinó que són semiprofetes — o absolutament falsos. Han llegit la gran pàgina simplement amb l'ull físic, i amb sense esperit.[3]
(en anglès) When I behold the scientific and so-called philosophers full of selfish feelings, and of a tenency to war against circumstances and Providence, I say to myself: They are not true priests, they are but half prophets — it not absolutely false ones. They have read the great page simply with the physical eye, and with none of the spirit within.
  Carta a Andrew Crosse.
  • L'intel·lectual, la moral i la religió semblen totes unides i entrellaçades de forma natural en un conjunt gran i harmoniós... Déu és un, i totes les obres i els sentiments que ha cridat a l'existència són UN; aquesta és una veritat (una veritat bíblica i de les escriptures, també), que al entendre no s'ha desenvolupat a l'aprehensió de la majoria de la gent en el seu significat més profund i incommensurable. Hi ha massa tendència a fer grups separats i independents tant dels fets físics com morals de l'univers. Atès que tot està directament relacionat i interconnectat.[3]
(en anglès) The intellectual, the moral, the religious seem to me all naturally bound up and interlinked together in one great and harmonious whole... That God is one, and that all the works and the feelings He has called into existence are ONE; this is a truth (a biblical and scriptural truth too) not in my opinion developed to the apprehension of most people in its really deep and unfanthomable meaning. There is too much tendency to making separate and independent bundles of both the physical and the moral facts of the universe. Whereas, all and everything is naturally related and interconnected.
  Carta a Andrew Crosse.

Referències

modifica
  1. Reisland, O. R. «Byron's Daughter». A: Englische Studien, 1894, p. 156 (Volum 19). 
  2. Englische Studien, Volume 19 (1894), Leipzig; O.R. Reisland, "Byron's Daughter", p. 157-158.
  3. 3,0 3,1 Englische Studien, Volume 19 (1894), Leipzig; O.R. Reisland, "Byron's Daughter", p. 158.