Virginia Auber Noya
escriptora espanyola
Virginia Felicia Auber de Noya (La Corunya, 1825 – Madrid, 20 de maig de 1897) fou una escriptora espanyola del segle XIX de gran prestigi intel·lectual i artístic en terres d'Ultramar.
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
la Corunya (Espanya), 1821 |
Mort |
Madrid, 20 de març de 1897 (75/76 anys) |
Ocupació | Escriptora |
Citacions
modifica- Pel mateix que la societat no destina a la muller per a la carrera literària, que als països més il·lustrats es pensa en educar-la més aviat per a la llar domèstica que per a la vida pública, quan el modest colom es resol a sortir de l'ombra plàcida de seus déus lars per conrear les lletres a la faç del sol, obeeix (sovint parlant) a les suggerències de la veritable aptitut. L'home acostuma a convertir la ploma en un mitjà d'especulació com qualsevol altre; és per aquest fet que se n'introdueixen molts profans, sense vocació ni recursos mentals, en l'august temple de Minerva. La muller (llevat de les excepcions que hi ha en totes les regles) cedeix en prendre-la a un impuls emanat de Déu, que la fa sobreposar-se a la timidesa de la seva índole, als hàbits de la seva educació i a l'amor de la seva joiosa foscor [...].[1]
- (en castellà antic) Por lo mismo que la sociedad no destina a la muger para la carrera literaria que en los países más ilustrados se piensa en educarla más bien para el hogar doméstico que para la vida pública, cuando la modesta paloma se resuelve a salir de la sombra apacible de sus dioses lares para cultivar las letras a la faz del sol, obedece (generalmente hablando) á las sugestiones de la verdadera aptitud. El hombre suele convertir la pluma en un medio de especulación como cualquier otro; de ahí se que se introduzcan muchos profanos, sin vocación ni recursos mentales, en el augusto templo de Minerva. La muger (salvo las escepciones que existen en todas las reglas) cede al tomarla á un impulso emanado de Dios que la hace sobreponerse a la timidez de su índole, á los hábitos de su educación y al amor de su dichosa obscuridad [...].
- Astros refulgentes, 1 d'octubre de 1862.
Citacions sobre Virginia Auber de Noya
modifica- [...] Encara que Felicia estima Cuba com una segona pàtria, no oblida que va néixer a Galícia per la qual pregunta sempre amb interès, per la prosperitat de la qual forma sincers vots, i a la qual no perd l'esperança de fer una visita llarga i afectuosa.[2]
- (en castellà) [...] Aunque Felicia ama a Cuba como a una segunda patria, no olvida que nació en Galicia por la que pregunta siempre con interés, por cuya prosperidad forma sinceros votos, y a la cual no pierde la esperanza de hacer una visita larga y afectuosa.
- Opinió dels redactors de la publicació Galícia..
- Els escrits de Felicia que van arribar a les nostres mans reuneixen en una imaginació fecunda aquell esperit d'observació i de filosofia que s'agermanen també amb la gràcia del bon dir i la interessant revelació dels secrets del cor humà. Tan preclars dots de talent de l'admirable escriptora no ens farien, però, sortir avui que l'esfera de la nostra publicació consagra únicament a fer palesos els estudis dels fills de Galícia o els d'aquells que d'aquesta part important de la península s'ocupin si Felicia no es comptés en el nombre dels primers.[3]
- (en castellà, amb l'ortografia de l'època .) Los escritos de Felicia que llegaron a nuestras manos reúnen á una imaginación fecunda aquel espíritu de observación y de filosofía que se hermanan también con la gracia del buen decir y la interesante revelación de los secretos del corazón humano. Tan preclaras dotes de talento de la admirable escritora no nos harían sin embargo salir hoy que la esfera de nuestra publicación consagra a únicamente a patentizar los estudios de los hijos de Galicia ó los de aquellos que de esta parte importante de la península se ocupen si Felicia no se contase en el número de los primeros.
- Revista Galicia, 1861.
Referències
modifica- ↑ Aneiros Díaz,, p. 10.
- ↑ Torres Rondón, 2009, p. 25.
- ↑ Aneiros Díaz,, p. 1.
Bibliografia
modifica- Aneiros Díaz, Rosa «Virginia Felicia Auber: unha xornalista galega no alén mar» (PDF) (en gallec). Consello da Cultura Gallega [Consulta: 19 maig 2017].[ ]
- Torres Rondón, Elba. Luces de la Diáspora. Grupo de Comunicación Galicia en el Mundo, 2009 (Crónicas de la Emigración). ISBN 9788493675950.