Aquest és un conjunt de cites que s'haurien de servir per anar creant/ampliant articles i esborrar-les d'aquí:

Amor i dones modifica

  • Donzella... això diu ella.[1]
  • Entre dos que es vulguin, amb un que mengi n'hi ha prou.[1]
  • Hereu firarie no dura gaire.[1]
  • Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes.[1]
  • La que molt ha festejat, per vestir sants s'ha quedat.[1]
  • Les núvies d'avui són les sogres de demà.[1]
  • Mestressa matinera, mestressa feinera.[1]
  • Molts promesos has tingut? Tururut[1]
  • No convé, ni ara, ni abans, fer la Pasqua abans dels Rams.[1]
  • Senyor, deu-me una senyora, un cotxe per a passejar-la i un bastó per a apallissar-la.[1]
  • Si estar mal vols a ton pler, vés per mar o pren muller.[1]
  • Si no t'hi agrada, no t'hi casis.[1]
  • Si vols estar a gust i plaer, pren de ta edat la muller.[1]
  • Ull blau i cella rossa, fa galant mossa.[1]
  • Una bona cara és un bon dot.[1]

Consells i advertiments als pagesos modifica

Potser reanomenar pagès a pagesia
  • Qui no en cull una, mai no en té dues.[1]
Secció Advertiments
  • Qui té jornalers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu.[1]
sembra
  • Qui no pot segar, espigola.[1]
matinar
  • La feina matinal, tot el dia val.[1]
  • Qui matineja, més temps feineja.[1]

Sense definir modifica

  • D'home xato i matxo guit, deus fugir-ne tot seguit.[1]
  • Margall, mala herba, que vol treball.[1]
  • Mula guita, ven-la prest.[1]
  • No es pot matar tot el que és gras.[1]
  • Per batre, si no és aquest any serà l'altre.[1]
  • Quan la terra és aplanada, el cavador fa la matinada.[1]

Preocupacions i supersticions del poble modifica

Diferents dies de la setmana
  • És dolent posar llocada en dimarts.[1]
  • Ni en divendres, ni en dimarts, a l'infant deus batejar.[1]
ous
  • Els ous rodons són polles, i els llargaruts, pollastres.[1]
ratapinyada
missa
  • Mentre Nostre Senyor és al Monument, no canta cap ocell.[1]
ull de poll o meteorologia
  • Quan els ulls de poll piquen més de l'acostumat, senyalen canvi de temps.[1]
tifus
  • Un cataplasma d'arengades ben rovellades, barrejades amb ruda, aplicat als peus, cura el tifus.[1]

Sense definir modifica

  • Home sorrut, va més no conegut.[1]
  • L'estorlit no pot volar fins el dia de la Mare de Déu d'Agost.[1]
  • La xurla quan canta, crida: Pluja, pluja... i fa ploure[1]
  • No convé mirar massa fixo a una persona, perquè se la pot ullprendre.[1]
  • No és bo comptar els pollets, perquè se'n moren molts.[1]
  • No és bona astruga viatjar en dia tretze, i menys si és divendres.[1]
  • Passar la mà pel gep d'un geperut, duu sort. Passa-hi un bitllet de la rifa sense que se'n adoni, el fa treure.[1]
  • Qui beu a galet amb un llum encès a l'altra mà, es beu l'enteniment.[1]
  • Si passa baix, plourà.[1]
  • Tallar els cabells a una criatura massa petita, fa que de gran no parli clar.[1]
  • Vessar tinta, mala astruga.[1]
  • Veure un broni no anuncia res de bo.[1]

Remeis casolans i consells higiènics modifica

Sense definir modifica

  • Carfull és bo pels ulls[1]
  • No siguis ruc: per les sangs pren el saüc.[1]
  • Si una punxada et fas, xúpa't el dit i et curaràs.[1]
  • Bromera de cavall amb vi, cura el borratxí.[1]
  • No mengi cru, ni vagis peu nu.[1]
  • No tot el que és greix es paeix.[1]
  • Greix ranci i fet malbé, al cos no fa bé.[1]
  • L'anyell sagnant i el porc cremant.[1]
  • Les móres fan polls.[1]
  • Ni fart ni afamat.[1]
  • La llet, ben dormida i ben passejada.[1]
  • Menjar calent, mal per la dent.[1]
  • El que es menja de pressa es paeix a poc a poc.[1]
  • El viure templadament fa viure llargament.[1]
  • Mal senyal quan hom no sent el mal.[1]
  • Molt i bo, drecera per la mort.[1]
  • Les llagues, untades.[1]
  • La netedat és mitja vida.[1]
  • El suar, en tot temps és bo.[1]
  • Qui s'arrauleix el fred se'l menja.[1]
  • Per a dormir, la vesprada, no la matinada.[1]
  • En tombar la quarantena, vés amb compte amb la mullena.[1]
  • Calentures de tardor, parentes de la mort.[1]
  • Tranquil·litat i bons aliments.[1]
  • No nodreix el que es menja, sinó el que es paeix.[1]
  • Per la vida es perd la vida.[1]
  • Amb porró carlí és més bo el vi, amb porró liberal, fa més bé que mal.[1]
  • La gana, poca i seguida.[1]
  • Boig de natura no es cura.[1]
  • Val més bona gana que bona vianda.[1]
  • Infant massa viu, no viu.[1]
  • El que a uns cura, a altres mata.[1]
  • Val més morir d'un tip que de gana.[1]
  • Home de banys, home de pocs anys.[1]
  • Tan sa com l'esclop, cap calçat hi ha.[1]
  • Val més suar que estornudar.[1]
  • Val més un ai! que cent gemecs.[1]
  • Vell que es cura, cent anys dura.[1]
  • Suar i purgar a un temps, no pot ser.[1]
  • Pitjor és la recaiguda que la caiguda.[1]
  • Qui no reposa fa poca cosa.[1]
  • Poques metzines no maten.[1]
  • Hi ha tants afortunats, amb set vides com els gats.[1]
  • El cabrit, d'un mes, i l'anyell, de tres.[1]
  • Mentre hi ha vida hi ha esperança.[1]
  • Mal va qui no s'adoba.[1]
  • A cap dona apura, mal que als nou mesos es cura.[1]
  • Mal treu mal.[1]
  • El mal ve volant i se'n va a peu coix.[1]
  • Qui no s'ha de morir, tot ho passa.[1]
  • Val més un de mort que molts de ferits.[1]
  • Com la feina de les llevadores, que mai s'acaba.[1]
  • Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat.[1]
  • Ves-te'n, Anton, que qui es queda ja es compon.[1]
  • En aquest món només s'hi està una vegada.[1]
  • Es pot morir d'una cossa de conill.[1]
  • Qui dies passa, anys empeny.[1]
  • Qui ho té en néixer, mai ho deixa.[1]
  • Qui gemega ja ha rebut.[1]
  • No hi ha mal petit ni petit enemic.[1]
  • El mal ve quan no s'espera.[1]
  • A prendre mal sempre s'hi és a temps.[1]
  • Quan fou mort el combregaren.[1]
  • Bo és l'Hospital, però ditxós qui no l'ha de menester.[1]
  • Benvingut mal, si véns sol.[1]
  • De llunàtics, el món n'és ple.[1]
  • El peu del coix troba sots pertot arreu.[1]
  • Mai més!, com diuen les parteres. I al cap de l'any hi tornen a ser.[1]
  • El que es fa de nit, surt de dia.[1]
  • El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura.[1]
  • Poc mal i ben planyut.[1]
  • Al delicat, poc mal i ben lligat.[1]
  • Cinc de mal i deu d'ungüent.[1]
  • A cop calent, el mal no es sent.[1]
  • Bo i sa, i ha fet un pet com un aglà.[1]
  • Rient, rient, es va morint la gent.[1]
  • Ai què tinc, ai què tinc, i l'endemà ja era mort.[1]
  • Barber sangrador, més que goig fa por.[1]
  • El que es mor es mor per molt temps.[1]
  • A picada d'escorsó, no hi és a temps l'extremunció.[1]
  • El qui mira massa prim, a mitja edat no hi veu.[1]
  • Dues mans per treballar i una boca per menjar.[1]
  • Quan cou, cura, quan pica, madura.[1]
  • Sempre hi ha més doctors que apotecaris.[1]
  • Tothom té mals i cadascú es sent dels seus.[1]

Del menjar i del beure modifica

  • Qui fa els plats es queda el plat pitjor.[1]
  • Beure xarrupant, beure de bergant.[1]
  • De menjar poc, parlar poc i llevar-se de matí, mai ningú no s'ha hagut de penedir.[1]
  • De calent en calent es pelen.[1]
  • Com més brut el cuiner, més gras l'amo.[1]
  • Panxa plena fa bullícia, panxa buida fa malícia.[1]
  • A les penes, punyalades, i darrera, gots de vi.[1]
  • Els bunyols es mengen sols.[1]
  • La crema, si és ben cremada, a xics i grans el agrada.[1]
  • Pinatells i rovellons s'amaguen pels racons.[1]
  • Per si no ho saps, res millor que l'ànec amb naps.[1]
  • Nero, déntol i orada al forn, són cosa preuada.[1]
  • Una bona picada és el tot d'una cuinada.[1]
  • Si estar bé vols, de nit no mengis cargols.[1]
  • Amb cebetes i llomillo, la mestressa fa el platillo.[1]
  • Per menjar massa picant, molts al cementiri van.[1]
  • El rotet del bon profit no està bé, però és consentit.[1]

Municipis modifica

  • Gent del Camp, gent del llamp.[1]
  • Barbarà, qui ha fet avui farà demà.[1]
  • D'Escornalbou a Scala-Dei, és un passeig fins per a un vell.[1]
  • Sellés, endevina on és.[1]
  • A Monistrol, no hi menja qui vol[1]
  • Martinet, que costa tant d'anar-hi com de sortir-ne[1]
  • De la Beguda, en surts de correguda.[1]

Refranys de tota mena modifica

  • Fes bé i no facis mal, que altra cosa no cal.[1]
  • Ni costums tenen disculpa, ni l'edat pot tenir culpa.[1]
  • Els uns patim, els altres petam, i tots petem.[1]
  • Que si patantim, que si patantam, que si verdes que si madures.[1]
  • Ésser més dolent que una capa esquinçada.[1]
  • El pecat, put més que la guilla.[1]
  • La colla del Sant Esperit, l'un coix, l'altre tullit.[1]
  • Quan l'hereu i la pubilla surten a passejar, Corpus l'endemà.[1]
  • Eixir del foc i ficar-se a les bases.[1]
  • El nou, plau, i el vell, satisfà.[1]
  • Començament, volen les coses.[1]
  • Qui més crida, aquell guanya.[1]
  • Tal faràs, tal trobaràs.[1]
  • Qui canta, els seus mals espanta.[1]
  • Vera justícia, ha compassió, i la falsa, indignació.[1]
  • Molt camí no fa patir, com fa patir mal camí.[1]
  • Un bon mentider diu sempre alguna veritat.[1]
  • Qui m'ha lloat més que no calia, o m'ha enganyat o enganyar-me volia.[1]
  • Val més matar el diable que deixar-se matar per e.[1]
  • No hi ha barber mut ni músic tossut.[1]
  • Val més matar el diable que deixar-se matar per ell.[1]
  • No hi ha barber mut ni músic tossut.[1]
  • Val més bona fama que bona cara.[1]
  • Les mitges al garró no fan senyor.[1]
  • Les sobre d'ahir fan falta avui.[1]
  • Una bona capa tot ho tapa.[1]
  • Qui primer pega, pega dos cops.[1]
  • El que s'escriu, dura; el que es diu, ningú l'atura.[1]
  • Tant com canta el rector, respon l'escolà.[1]
  • En aquest món de mones, hi ha més bèstia que persones.[1]
  • Prest és dit el que és ben dit.[1]
  • Presumir i no valer, demostra poc valer.[1]
  • Per temor, no perdis l'honor.[1]
  • Qui la fa, la paga.[1]
  • Per parlar poc, poc es perd.[1]
  • De covards no hi ha res escrit.[1]
  • El que poc costa, poc dol.[1]
  • Tan costa dir sí com no.[1]
  • Tothom té la seva creu.[1]
  • Sense llum ningú hi veu.[1]
  • Qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure.[1]
  • D'això plora la criatura.[1]
  • Qui si confrare que prengui candela.[1]
  • Després d'un temps, un altre en ve.[1]
  • Els homes es troben, que les muntanyes no.[1]
  • Els bons se'n van, els dolents es queden.[1]
  • D fer bé, mal no en pervé.[1]
  • La consciència és més sàvia que la ciència.[1]
  • El que viu d'esperances, mor dejú.[1]
  • Qui pot i no vol, quan vol no pot.[1]
  • Càrrega a gust, no pesa.[1]
  • Anant jo calent, me'n ric de la gent.[1]
  • Ni plat rescalfat ni enemic reconciliat.[1]
  • [1]
  • Rostre pintat, cotxe per llogar.[1]
  • No sempre el millor camí és el més curt.[1]
  • Home mal reputat, home mig ofegat.[1]
  • Cadascú té sa finestreta, els gran, altres xiqueta.[1]
  • Qui no pugui mossegar, que no ensenyi les dents.[1]
  • Cosa privada, és desitjada.[1]
  • Es pot callar la veritat, però el mentir és pecat.[1]
  • Geni i figura fins a la sepultura.[1]
  • Tan bo és en Pere com en Berenguera, com el que li va al darrere.[1]
  • Qui no escolta la raó, escolta el bastó.[1]
  • Pensa molt i parla poc, i els savis et faran lloc.[1]
  • Per ajudar a alçar algú, no caiguis tu.[1]
  • No diguis de l'absent, el que no diries del present.[1]
  • El que molt es vol inflar, per força ha de rebentar.[1]
  • El que sembraràs, allò colliràs.[1]
  • El que un fa, l'altre ho desfà...[1]
  • Vols mentir? Digues el que sents a dir.[1]
  • No diguis tot el que sents, ni ensenyis tot el que tens.[1]
  • Si amb gent dolenta vas, el que ells fan també faràs.[1]
  • No ets pas més bo si t'alaben.[1]
  • Molts, del món es queixen, però no el deixen.[1]
  • Per a saber parlar, cal aprendre de callar.[1]
  • La cançó del tururut, qui genera ja ha rebut.[1]
  • Mal és quan la taca hi ha, que la pols, bufant se'n va.[1]
  • Si t'has vençut a tu, no et vencerà ningú.[1]
  • Vols ésser gan? Fes-te petit.[1]
  • Vés amb el cor a la mà, mes no te'l deixis robar.[1]
  • Qui escanyapobres ha estat, mor endogalat.[1]
  • Què punxa més que un punxó? Llengua de murmurador.[1]
  • Qui amb ximples es fa, si no ho és, s'hi tornarà.[1]
  • Plorant i rient, els petits van creixent.[1]
  • El procurador que és gat vell, primer procura per ell.[1]
  • Fortuna amunt, d'un a un; fortuna avall, devessall.[1]
  • Les llengües no són tisores, però són talladores.[1]
  • Val més caure en gràcia que ésser graciós.[1]
  • Val més borni que cec.[1]
  • Que es faci el miracle, encar que el faci el diable.[1]
  • No diguis mal del dia que passat no sia.[1]
  • Tots els extrems són dolents.[1]
  • Entre lladres no es perd res.[1]
  • La mort no és per qui la busca.[1]
  • De la discussió en neix la claror, si no s'apaga la llum...[1]
  • Tant va el canti a la font, que ve que es trenca.[1]
  • Si hagués sabut que eren tan bones les nous, encara seria senyora de Tous.[1]
  • D'on no n'hi ha no en pot rajar.[1]
  • Amb la mort tot s'acaba.[1]
  • Anell al dit, honra sense profit.[1]
  • La necessitat no té llei.[1]
  • El neci callat, per savi és reputat.[1]
  • Home petit, carregat de punyetes.[1]
  • Al músic vell li queda el compàs.[1]
  • Qui no té memòria ha de tenir cames.[1]
  • barba ben remullada, barba mig afaitada.[1]
  • Tornem-hi, que no ha estat res.[1]
  • No hi ha pitjor sord que el que no vol oir.[1]
  • Les males noves, corren més que el vent.[1]
  • El que no passa en un any, passa en un instant.[1]
  • Dels que fugen, algun se n'escapa.[1]
  • A qui nega, no el pengen.[1]
  • Els dits de la mà no són tots iguals.[1]
  • Val més manya que força.[1]
  • Tres Paus fan un ximple.[1]
  • Cosa trobada, no és robada.[1]
  • Els savis tenen a mengua fer servir massa la llengua.[1]
  • Pertot hi ha cent llegües de mal camí.[1]
  • La sogra no es recorda de quan era nora.[1]
  • El rector no es recorda de quan era escolà.[1]
  • Mira't a tu i no diràs mal de ningú.[1]
  • A mala estada, bona cara.[1]
  • Com sembraràs, colliràs, si no pedrega...[1]
  • Qui és el teu enemic? El del teu ofici.[1]
  • Qui a l'enemic plany, a les seves mans mor.[1]
  • Perdonar al dolent, és fer mal a la bona gent.[1]
  • L'escriure fa perdre el llegir.[1]
  • Qui escolta pels forats, ou sempre els seus pecats.[1]
  • Fica-li el dit a la boca, a veure si mossega.[1]
  • No mateu cap moro que es digui Joan.[1]
  • Girem full, que l'epístola no és d'avui.[1]
  • La pedra fora de la mà, no sap on va.[1]
  • Al mal i al bé, tothom hi afegeix.[1]
  • Qui bé lliga, bé deslliga.[1]
  • Qui roda l'ast, aquell no en tast.[1]
  • Quan un no vol, dos no es barallen.[1]
  • Quan el diable va a jugar, mira que et vol enganyar.[1]
  • Tant donaràs a en Pere, que li hauràs d'anar darrera.[1]
  • Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar.[1]
  • Qui amenaça i no pega, per bèstia es queda.[1]
  • De bèsties assenyalades, liberanos Domine.[1]
  • Pertot es fan bolets quan plou.[1]
  • El lloguer, corre més que un llebrer.[1]
  • Qui guarda costum vell, mor amb ell.[1]
  • Cada dia muda el vent, l'home a cada moment.[1]
  • Els punts es deixen per a les mitges.[1]
  • Qui molt xerra, algunes n'erra.[1]
  • Qui confessa i no combrega, sembra i no sega.[1]
  • Abans d'ensenyar, aprèn.[1]
  • Amb el bo seràs bo, amb el dolent seràs pitjor.[1]
  • Oiràs i miraràs, i si veus, ho callaràs.[1]
  • En aquest món tot es despatxa.[1]
  • Les mates tenen ulls i les parets orelles.[1]
  • Abans que coneguis, no lloïs ni vituperis.[1]
  • Qui al cel escup, a la cara li cau.[1]
  • La feina d'en Jafà, la fa i desfà.[1]
  • Qui més hi fa, més hi perd.[1]
  • Qui no sap callar les seves faltes, menys callarà les dels altres.[1]
  • Les bones festes comencen per la vigília.[1]
  • Per fondo que es faci el foc, el fum sempre respira.[1]
  • No hi ha millor carrabiner que el que ha estat contrabandista.[1]
  • Aparta l'ocasió i apartaràs el pecat.[1]
  • Les males notícies sempre són certes.[1]
  • Parlar molt i no dir res, propi d'advocats és.[1]
  • Com l'Ambròs, curt de cames i llarg de cos.[1]
  • Qui té més per callar, més parla.[1]
  • Dijous gras, coques de llardons.[1]
  • No cal anar de pressa per a morir.[1]
  • Qui no hi lluca, topa.[1]
  • Qui no té vergonya, tot el món és seu.[1]
  • Tot s'ha de començar per la base, menys els pous.[1]
  • Si als trenta anys no saps i als quaranta no tens, agafa un cabàs i vés a collir fems.[1]
  • De tot s'ha de pagar l'aprenentatge.[1]
  • Sabater d'escaleta, posa mitges soles i fa d'estafeta.[1]
  • Fer la feina blana, és cosa que es recomana.[1]
  • Qui no plora, no mama.[1]
  • A so de tabals no s'agafen llebres.[1]
  • Rat que no sap sinó un forat, prest és agafat.[1]
  • Cada oller alaba les seves olles, i més encara si són foradades.[1]
  • Tal hi va qui no s'ho creu, a l'hospital de Santa Creu.[1]
  • Qui té art, va a qualsevol part.[1]
  • Boig amb boig, sempre s'avenen.[1]
  • Boigs fan bitlles.[1]
  • Brams d'ase no pugen al cel.[1]
  • Ca rabiós no coneix l'amo.[1]
  • En cosa dubtosa, val més callar que parlar.[1]
  • Qui calla, atorga.[1]
  • Capa esquinçada, no guarda de fred.[1]
  • Qui cara veu, cara honra.[1]
  • Qui compra més del que pot, aviat s'ho ha de vendre tot.[1]
  • Content jo, content tothom.[1]
  • Amb ton senyor no vulguis partir peres, car ell es menjarà les madures i tu les verdes.[1]
  • Lluny dels ulls, a prop del cor.[1]
  • El costum fa llei.[1]
  • Com més anys, més desenganys.[1]
  • Hi ha més dies que llonganisses.[1]
  • Els diners vinguen com vinguen, sempre venen bé.[1]
  • Bones són les raons, però més els dinerons.[1]
  • Si vols que diguin bé de tu, no diguis mal de ningú.[1]
  • La tancava amb clau en Pere Arnau, però ella tenia una altra clau.[1]
  • A l'enemic que fuig, mostra-li la drecera.[1]
  • Cada u s'entén, com aquell que balla sol.[1]
  • Qui no entra pel portal, sol eixir per la finestra.[1]
  • Qui compta, s'erra.[1]
  • Escombra nova, escombra bé.[1]
  • A bona son, no hi ha llit dur.[1]
  • A la Seu, si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu.[1]
  • Foc d'alzina, foc de fadrina.[1]
  • La desunió destrueix, i la unió fa la força.[1]
  • Pel fruit hom coneix l'arbre.[1]
  • Cada gall canta en el seu galliner.[1]
  • Allò que és malguanyat, el diable s'ho emporta.[1]
  • El que hom guanya en molts mercats, ho perd en una fira.[1]
  • Home desdit, no val un ardit.[1]
  • A gran senyor, doble honor.[1]
  • Qui juga, no dorm.[1]
  • Alguns entren llepant, i en surten mossegant.[1]
  • Qui mal no fa, mal no pensa.[1]
  • La mar, mai diu prou.[1]
  • Qui vol descompartir, sol rebre sense renyir.[1]
  • Si vols mula sense vicis, vés a peu.[1]
  • Qui va de nits, molt ensopega.[1]
  • Cadascú és fill de les obres.[1]
  • La clau és la pau.[1]
  • Home de molts oficis, pobre segur.[1]
  • El parir entendreix, el criar envelleix.[1]
  • O parir, o morir.[1]
  • Qui mal parla, mal obra.[1]
  • A tothom plau el seu cant i el seu infant.[1]
  • La pàtria sempre tira.[1]
  • Pecat amagat, és mig perdonat.[1]
  • Hom no pensa en Santa Bàrbara sinó quan trona.[1]
  • Feu favors a bèsties i us pagaran a cósses.[1]
  • Cada olleta té la seva tapadoreta.[1]
  • Home previngut, mai no és vençut.[1]
  • Qui va davant sempre arriba primer, per coix que sigui.[1]
  • El bon poll, en la closca canta.[1]
  • Tot el privat és desitjat.[1]
  • La millor sort i ventura, és tenir renda segura.[1]
  • A tothom li és permès defensar la seva roba.[1]
  • Tot fa servei una vegada a l'any.[1]
  • Qui a dos senyors vol servir, a l'un o l'altre ha de fallir.[1]
  • A la millor roba s'hi veuen més les taques.[1]
  • El món sempre dóna voltes.[1]
  • Qui res no té, res no perd.[1]
  • Qui al a guineu vol enganyar, de bon matí s'ha de llevar.[1]
  • Aquell que fa més el valent, sempre és darrer al sometent.[1]
  • Quan el vell fa bogeries, no li passen en vuit dies.[1]
  • No hi ha tall sense treball.[1]
  • La vergonya cria ronya.[1]
  • Val més tornar-se roig de vergonya, qeu groc de ràbia.[1]
  • La vestidura fa la figura.[1]
  • El que els ulls no veuen, el cor no en dol.[1]
  • Cadascú té el seu mirar i el seu modo de pensar.[1]
  • La noia que és ben honrada, prefereix més anar sola que mal acompanyada.[1]
  • Si vols fer bona drecera, no deixis la carretera.[1]
  • Pensa, si reps sotragades, que a las penes, punyalades.[1]

Referències modifica

  1. 1,000 1,001 1,002 1,003 1,004 1,005 1,006 1,007 1,008 1,009 1,010 1,011 1,012 1,013 1,014 1,015 1,016 1,017 1,018 1,019 1,020 1,021 1,022 1,023 1,024 1,025 1,026 1,027 1,028 1,029 1,030 1,031 1,032 1,033 1,034 1,035 1,036 1,037 1,038 1,039 1,040 1,041 1,042 1,043 1,044 1,045 1,046 1,047 1,048 1,049 1,050 1,051 1,052 1,053 1,054 1,055 1,056 1,057 1,058 1,059 1,060 1,061 1,062 1,063 1,064 1,065 1,066 1,067 1,068 1,069 1,070 1,071 1,072 1,073 1,074 1,075 1,076 1,077 1,078 1,079 1,080 1,081 1,082 1,083 1,084 1,085 1,086 1,087 1,088 1,089 1,090 1,091 1,092 1,093 1,094 1,095 1,096 1,097 1,098 1,099 1,100 1,101 1,102 1,103 1,104 1,105 1,106 1,107 1,108 1,109 1,110 1,111 1,112 1,113 1,114 1,115 1,116 1,117 1,118 1,119 1,120 1,121 1,122 1,123 1,124 1,125 1,126 1,127 1,128 1,129 1,130 1,131 1,132 1,133 1,134 1,135 1,136 1,137 1,138 1,139 1,140 1,141 1,142 1,143 1,144 1,145 1,146 1,147 1,148 1,149 1,150 1,151 1,152 1,153 1,154 1,155 1,156 1,157 1,158 1,159 1,160 1,161 1,162 1,163 1,164 1,165 1,166 1,167 1,168 1,169 1,170 1,171 1,172 1,173 1,174 1,175 1,176 1,177 1,178 1,179 1,180 1,181 1,182 1,183 1,184 1,185 1,186 1,187 1,188 1,189 1,190 1,191 1,192 1,193 1,194 1,195 1,196 1,197 1,198 1,199 1,200 1,201 1,202 1,203 1,204 1,205 1,206 1,207 1,208 1,209 1,210 1,211 1,212 1,213 1,214 1,215 1,216 1,217 1,218 1,219 1,220 1,221 1,222 1,223 1,224 1,225 1,226 1,227 1,228 1,229 1,230 1,231 1,232 1,233 1,234 1,235 1,236 1,237 1,238 1,239 1,240 1,241 1,242 1,243 1,244 1,245 1,246 1,247 1,248 1,249 1,250 1,251 1,252 1,253 1,254 1,255 1,256 1,257 1,258 1,259 1,260 1,261 1,262 1,263 1,264 1,265 1,266 1,267 1,268 1,269 1,270 1,271 1,272 1,273 1,274 1,275 1,276 1,277 1,278 1,279 1,280 1,281 1,282 1,283 1,284 1,285 1,286 1,287 1,288 1,289 1,290 1,291 1,292 1,293 1,294 1,295 1,296 1,297 1,298 1,299 1,300 1,301 1,302 1,303 1,304 1,305 1,306 1,307 1,308 1,309 1,310 1,311 1,312 1,313 1,314 1,315 1,316 1,317 1,318 1,319 1,320 1,321 1,322 1,323 1,324 1,325 1,326 1,327 1,328 1,329 1,330 1,331 1,332 1,333 1,334 1,335 1,336 1,337 1,338 1,339 1,340 1,341 1,342 1,343 1,344 1,345 1,346 1,347 1,348 1,349 1,350 1,351 1,352 1,353 1,354 1,355 1,356 1,357 1,358 1,359 1,360 1,361 1,362 1,363 1,364 1,365 1,366 1,367 1,368 1,369 1,370 1,371 1,372 1,373 1,374 1,375 1,376 1,377 1,378 1,379 1,380 1,381 1,382 1,383 1,384 1,385 1,386 1,387 1,388 1,389 1,390 1,391 1,392 1,393 1,394 1,395 1,396 1,397 1,398 1,399 1,400 1,401 1,402 1,403 1,404 1,405 1,406 1,407 1,408 1,409 1,410 1,411 Cinc mil, 1965.