Tit Livi

historiador romà nascut a Patavium
(S'ha redirigit des de: Titus Livi)

Tit Livi [Titus Livius] (Pàdua, 59 aC — Pàdua, 17 dC) fou un historiador romà.

Infotaula de personaTit Livi
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Pàdua (Itàlia)
59 aC
Mort Pàdua (Itàlia)
17 dC (74/75 anys)
Ocupació Historiador, escriptor i poeta
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Des que fou fundada la ciutat.[1]
(en llatí) Ad urbe condita
Títol de la seva obra més coneguda, també abreviat com a.u.c. Segons la llegenda, Roma fou fundada per Ròmul l'any 753 aC.

Història de Roma (Ad urbe condita)

modifica
Pàgina principal: Història de Roma
  • La glòria menyspreada en el moment oportú, de vegades torna amb escreix.[1]
(en llatí) Spreta in tempore gloria interdum cumulatior redit.
  Llibre II. § 47.
  • Més val tard que mai.[1]
(en llatí) Potius sero quam numquam.
  Llibre IV. § 2.
  • La necessitat és l'última arma i la més poderosa.[1]
(en llatí) Necessitas ultimum et maximum telum est.
  Llibre IV. § 28.
(en llatí) Vae victis!
  Llibre V. § 48.
Frase pronunciada pel cap gal Brennus durant el setge de Roma (390 ac). Accedí a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg). Els romans van portar l'or i es van adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!".
  • Qui menyspreï la glòria, la tindrà de debò.[1]
(en llatí) Gloriam qui spreverit, veram habebit.
  Llibre XXII. § 32.
  • Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.[1]
(en llatí) Vincere scis, Hannibal, uictoria uti nescis.
  Llibre XXII. § 51. — Maharbal
Paraules de Maharbal, general d'Annibal, retreient-li no marxar sobre Roma després de vèncer a la batalla de Cannas.
  • Cal apreciar els amics pels fets, no per les paraules.[1]
(en llatí) Ex factis, non ex dictis amici pensandi.
  Llibre XXXIV. § 49.
  • Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.[1]
(en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent.
  Llibre XL. § 46.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.