Cap petit caprici o dolor, cap oblit o malesa de l'alcalde escapava mai a la Madame; cap pensament, somni o desig li podia descobrir. I no obstant això, en considerables ocasions ella havia vist les estrelles.
"La lluna s'ha post" (1942)
La por s'infiltrava a les cases on estaven allotjats els soldats i les feia tristes, es dispersava en les patrulles i les feia cruels.
"La lluna s'ha post" (1942)
En un dels extrems del poble, al voltant de les cases baixes, un gos es queixava del fred i la soledat i, aixecant el morro cap al seu Déu, li donava una eloqüent opinió del món tal i com ell el veia.
"La lluna s'ha post" (1942)
Vostè ja no és un home; vostè és un soldat. Les seves preocupacions no tenen importància, tinent, i la seva vida tampoc en té gaire.
"La lluna s'ha post" (1942)
Els que guanyen les batalles són els xais, però els que guanyen les guerres són els homes lliures. Ja veuran vostès com així serà, coronel, ja ho veuran.
"La lluna s'ha post" (1942)
No, a l'alcalde no se'l pot detenir. L'alcalde és una idea concebuda pels homes lliures, i com a tal, eludirà la detenció.
"La lluna s'ha post" (1942)
Som animals solitaris. Passem tota la nostra vida intentant ser menys solitaris. Un dels nostres mètodes més antics es explicar una història pregant al qui l'escolta que digui, i que sent-hi: –Si, és així, o com a mínim és així com jo ho sento. No estàs tant sol com pensaves.
"In awe of words" (1930)
El poder no corromp. La por corromp... potser la por de la pèrdua del poder
"El curt regnat de Pippin IV" (1957), p.102
Si volgués destruir una nació, li donaria massa i la tindiria de genolls, miserable, avariciosa i malalta.
Carta a Adlai Stevenson (5 de Novembre del 1959), citada a The True Adventures of John Steinbeck, Writer: A Biography (1984), per Jackson J. Benson, p.876
He arribat a la conclusió que un gran mestre és un gran artista i que n'hi han tan pocs com d'altres grans artistes. Podria ser que el gran mestre exerceixi la més gran de les arts ja que el seu suport es la ment i l'esperit humà.
"...like captured fireflies" (1955); també publicada a America and Americans and Selected Nonfiction (2003), p.142
En completa soledat l'escriptor intenta explicar l'inexplicable.
Boileau digué que Reis, Déus i Herois només són subjectes adequats per a la literatura. Un escriptor només pot escriure sobre allò que admira. Els reis actuals no són massa inspiradors, els déus estan de vacances i els pocs herois que queden són els científics i els pobres... I ja que la nostra raça admira el galanteig, l'escriptor haurà de tractar amb aquest allà on el troba. Avui, el troba en els pobres en lluita constant.
Fragment d'una entrevista per radio (1939) sobre El raïm de la ira
El president ha de ser més gran que qualsevol altre, però no millor que qualsevol altre. El fem subjecte a ell i a la seva família a un constant escrutini i els denunciem per coses que nosaltres fem cada dia. Quan el president se'n va de la llengua, el més mínim error de judici (social, polític o ètic) pot crear una turmenta de protestes. Li donem al president més feina de la que un home pot fer, més responsabilitat que la que un home hauria de prendre, més presió de la que un home pot suportar. Abusem d'ell sovint i rarament l'elogiem. El desgastem, l'utilitzem i ens el mengem. I és per tot això els americans professen un amor al president que va més enllà de la lleialtat o afiliació política; ell és nostre i nosaltres exercim el dret a destruir-lo.
"Amèrica i els americans" (1966)
No hi ha millor trampolí que una mala consciència per saltar a la filantropia.
Em sembla que si tu o jo hem d'escollir entre dos vies de pensament o acció, haurem de pensar abans en la nostra mort i intentar trobar la manera de que aquesta no porti plaer al món.
De tots els animals del món, l'home és l'únic que beu sense tenir set, menja sense tenir gana i parla sense tenir res a dir.
El canvi, ve com una lleugera brisa que mou les cortines a trenc d'alba, ve com el discret perfum de les flors silvestres, amagades entre l'herba.
