Stanley Kubrick

Stanley Kubrick (Nova York, 26 de juliol de 1928 – Harpenden, Regne Unit, 7 de març de 1999) fou un famós i sovint controvertit guionista, productor i director de cinema estatunidenc.

Stanley Kubrick

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Bronx (Nova York),  26 de juliol de 1928
Mort	mansió Childwickbury (Anglaterra),  7 de març de 1999 (70 anys)
Ocupació	Director de cinema, director de fotografia, fotògraf, productor de cinema, guionista, muntador, operador de càmera, productor executiu, escenògraf, realitzador i productor
Obra amb drets d'autor

Stanley Kubrick (1975)

Citacions

• El primer llibre realment important que vaig llegir sobre la cinematografia era The Film Technique per Pudovkin. Aquest va ser un temps abans que jo havia tocat una càmera de cinema i que em va obrir els ulls al tall i el muntatge.

(en anglès) The first really important book I read about filmmaking was The Film Technique by Pudovkin. This was some time before I had ever touched a movie camera and it opened my eyes to cutting and montage.

Entrevista de Charles Reynolds, Popular Photography (1960).

• Quan vaig fer la meva primera pel · lícula, crec que ho va ser, probablement, més em va ajudar va ser que era una cosa tan inusual de fer en els primers anys 50 per a algú que realment vagin i facin una pel · lícula. La gent pensava que era impossible. Realment és terriblement fàcil. Tot algú necessita és una càmera, una gravadora, i una mica d'imaginació.

(en anglès) When I made my first film, I think the thing was probably helped me the most was that it was such an unusual thing to do in the early 50s for someone who actually go and make a film. People thought it was impossible. It really is terribly easy. All anybody needs is a camera, a tape recorder, and some imagination.

Entrevista de Charles Kohler, East Village Eye (1968).

• El fet més esgarrifós del univers no és que és hostil, sinó que és indiferent; però si podem arribar a un acord amb aquesta indiferència i acceptar els reptes de la vida dins dels límits de la mort - però l'home mutable pot ser capaç de fer - la nostra existència com a espècie pot tenir veritable sentit i compliment. No obstant això la gran foscor, hem de subministrar el nostre propi llum.

(en anglès) The most terrifying fact about the universe is not that it is hostile but that it is indifferent; but if we can come to terms with this indifference and accept the challenges of life within the boundaries of death — however mutable man may be able to make them — our existence as a species can have genuine meaning and fulfillment. However vast the darkness, we must supply our own light.

Entrevista d'Eric Nordern, Playboy (September 1968).

• Si l'home simplement es va asseure i va pensar en el seu acabament imminent, i la seva insignificança aterridor i solitud en el cosmos, segurament tornaria boig, o sucumbiria a un sentit adormidor de futilitat. Per què, podria preguntar-se, en cas que es molesti a escriure una gran simfonia, o lluitar per guanyar-se la vida, o fins i tot estimar a un altre, quan no és més que un microbi momentani en una mota de pols girant a través de la immensitat inimaginable de l'espai? ... Els que es veuen obligats per les seves pròpies sensibilitats a veure la seva vida des d'aquesta perspectiva - que reconeixen que no hi ha un propòsit que puguin comprendre i que enmig d'una innombrable multitud d'estrelles de la seva existència es desconeix i unchronicled - pot ser presa de totes amb massa facilitat a l'anomia final ... Les religions del món, malgrat la seva estretor de mires, van fer subministrar una mena de consol per aquest gran dolor ... Aquest reconeixement destrucció de la nostra mortalitat està en l'arrel de la malaltia molt més mental que sospito que fins i tot psiquiatres són conscients.

(en anglès) If man merely sat back and thought about his impending termination, and his terrifying insignificance and aloneness in the cosmos, he would surely go mad, or succumb to a numbing sense of futility. Why, he might ask himself, should he bother to write a great symphony, or strive to make a living, or even to love another, when he is no more than a momentary microbe on a dust mote whirling through the unimaginable immensity of space?... Those of us who are forced by their own sensibilities to view their lives in this perspective — who recognize that there is no purpose they can comprehend and that amidst a countless myriad of stars their existence goes unknown and unchronicled — can fall prey all too easily to the ultimate anomie... The world's religions, for all their parochialism, did supply a kind of consolation for this great ache... This shattering recognition of our mortality is at the root of far more mental illness than I suspect even psychiatrists are aware.

Entrevista d'Eric Nordern, Playboy (Setembre 1968).

• Crec que el gran error en les escoles està tractant d'ensenyar als nens res, i utilitzant la por com la motivació bàsica. La por a ficar-se males qualificacions, la por de no quedar-se amb la seva classe, etc interès pot produir aprenentatge en una escala en comparació amb la por com una explosió nuclear a un petard.

(en anglès) I think the big mistake in schools is trying to teach children anything, and by using fear as the basic motivation. Fear of getting failing grades, fear of not staying with your class, etc. Interest can produce learning on a scale compared to fear as a nuclear explosion to a firecracker.

Stanley Kubrick at Look Magazine (2013) Phillipe Mather.